Des que fou enregistrada en vinil i publicada en 1963, Al vent és una d'aquelles cançons que es presta a les celebracions. Vam commemorar amb puntualitat les seues noces d’argent, els trenta i els quaranta anys i les noces d’or. Ara, Raimon ha volgut celebrar el seixantè aniversari a la ciutat on va nàixer. Quan va compondre Al vent, jo sols tenia vuit anys. Fins a més endavant, no copsaria, per tant, el sentit d'aquesta i altres peces del cantautor. A la darreria dels seixanta, les preferències musicals dels adolescents xativins no tenien res a veure amb la nova cançó —bé que el nom de Raimon sonava vagament des de 1963, perquè Se’n va anar, cantada per ell i Salomé, havia triomfat al Festival de la Cançó Mediterrània. Arribaven èxits de fora, sobretot de Gran Bretanya (Beatles, Rolling Stones) i dels EUA. També escoltàvem grups peninsulars (Los Mustang, Los Sírex, Los Brincos...), alguns dels quals feien versions de temes estrangers. En realitat, els fills de classe treballadora només podíem escoltar música a la màquina de discs del saló recreatiu de l'Albereda. Les xiques... No estava ben vist que entraren en uns recreatius.
Acabar els estudis a València permetria que molts ascendírem graons en l'escala social. A més, la vida estudiantil obrí els ulls d'alguns i algunes. Existia gent que lluitava contra la dictadura. També descobrírem Raimon i altres personatges de la nova cançó que intentaven dignificar la llengua. Tots aquests records em passaven pel cap quan em dirigia a casa després d'haver assistit a la inauguració multitudinària de 60 anys d'Al vent: la col·lecció d'art Raimon i Annalisa. A hores d'ara, gran part dels ciutadans sap que el cantautor i la seua esposa han llegat els seus béns a la ciutat. En octubre de 2021 és constituí la Fundació Raimon i Annalisa i el Centre Raimon d'Activitats Culturals (CRAC). Ambdues institucions tindran seu a Xàtiva, a l'antic monestir de Santa Clara. La fundació estarà dotada amb els drets de propietat intel·lectual sobre l'obra de Raimon, l'immens fons bibliogràfic, artístic i documental de la parella i el seu patrimoni moble i immoble. Enguany, han volgut celebrar els seixanta anys d'Al vent oferint-nos un avanç del fons artístic nodrit amb adquisicions i múltiples regals; Raimon ha tingut amistat amb molts artistes.
Fins al pròxim 19 de març es podrà admirar a la Casa de l'Ensenyança una selecció d'obres de la col·lecció de Raimon i Annalisa. S'ha de destacar la importància del llegat; les peces d'autors contemporanis amb què compta el Museu de Belles Arts són poques —i d'escàs interès algunes. Les persones que visiten l'exposició contemplaran creacions d'artistes molt significatius de les avantguardes anteriors i posteriors a la Guerra Civil: Andreu Alfaro, Eduardo Arroyo, Miquel Barceló, Chillida, Julio González, Josep Guinovart, Madola, Joan Miró, Monjalés, José Ortega, Antonio Saura, Tàpies, Joan-Pere Viladecans... Estan representats grups dels anys quaranta i cinquanta, com Dau al set i El Paso, als quals van pertànyer Tàpies i Saura. Aquests grups van renovar profundament la plàstica peninsular. Hi ha presència de diferents tendències artístiques (abstracció, pintura matèrica, nova figuració). Arroyo i els valencians Rafael Armengol, Manuel Boix i Artur Heras destaquen entre els seguidors de la nova figuració presents a la col·lecció.
Les peces exhibides són ben variades: dibuixos, escultures metàl·liques, ceràmica, olis i acrílics sobre suports diferents, collages, serigrafies, litografies; obres úniques i exemplars d'art seriat, molts dels quals tenen caràcter únic per les dedicatòries a Raimon o Annalisa de la mateixa mà dels autors; obres que es van reproduir en cobertes de discs; cartells, fotografies i documents... ¡Un veritable luxe per a la ciutat! Sis artistes —Andreu Alfaro, Joan Miró, Tàpies, Artur Heras, Viladecans i José Ortega—, admiradors i amics de Raimon, formen el gruix de l'exposició. Els creadors seleccionats a la mostra, i alguns més, convertiran el futur CRAC de Santa Clara en un dels millors museus valencians d'art contemporani. Fins ara, només es podien fer suposicions sobre el contingut de la col·lecció dels dos benefactors. Des del dia 16, qualsevol entendrà que s'ha llegat un veritable tresor artístic a Xàtiva. Òbviament, hem d'estar agraïts als donants. Les visites a la ciutat tindran un nou al·licient, contemplar obres de Miró, Andreu Alfaro, Tàpies...
(publicat a Levante-EMV, el 25/02/2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada