Aquesta pregunta se'm va plantejar arran d'unes paraules de Juan Roig: Somos los empresarios quienes generamos riqueza y bienestar —paraules desvirtuades per molts mitjans, que van titular riqueza y trabajo. És evident que la frase pronunciada exactament per Roig està molt lluny de la veritat total. Primerament s'ha de dir que existeix un pacte social tàcit pel qual es permet que la gent es puga fer rica. Hom podrà discutir alguns detalls d'aqueix pacte. Durant un temps, es va creure que una persona es podia fer multimilionària, però no exageradament. També es pot discutir quina ha de ser la contribució dels molt adinerats al benestar col·lectiu. Precisament, aquest és el debat fonamental que explica l'existència d'ideologies i partits polítics diferents. En qualsevol cas, els principals creadors de riquesa són la democràcia i l'estat de dret —no importa en quin ordre. Només pot generar riquesa un sistema social, econòmic i polític que proporcione llibertat, seguretat, estabilitat i competitivitat. No pot faltar cap d'aquests quatre elements. Com diu el politòleg Luis Arroyo, un emprendedor no puede montar ni un puesto de castañas si no cuenta con una policía que le proteja de los ladrones. En dictadures infectes no es genera riquesa —o es genera només per als malfactors. Per altra banda, un empresari no és ningú si no compta amb persones disposades a treballar a canvi de la remuneració corresponent. Tothom sap que una empresa es compon de dos elements bàsics: capital i treball. Ambdós contribueixen a generar riquesa. Juan Roig oblidà aquest xicotet detall. I la riquesa també la generen els consumidors, que paguen pels béns i serveis que ofereixen les empreses. Aquestes no podrien realitzar la seua activitat sense l'existència de múltiples infraestructures: autovies, ferrocarrils, ports, aeroports... I calen funcionaris que presten serveis sense els quals els negocis tindrien dificultats per a desenvolupar-se plenament; aqueixos funcionaris atenen la salut, proporcionen formació, vetlen per la seguretat, dirimeixen controvèrsies jurídiques... També cal gent que es dedique a la recerca científica. Encara que tot açò també és objecte de nombrosos debats; algunes ideologies propugnen que els serveis públics —almenys alguns— siguen proporcionats per empreses privades. En tot cas calen imposts per a finançar moltes infraestructures i serveis imprescindibles per a la viabilitat dels negocis. Així i tot, hem d'escoltar a tothora el mantra conservador que els imposts són dolents. En resum: la riquesa la creem entre tots, bé que Roig i alguns amics seus pensen que només la creen ells. Això sí, cal reconèixer que els emprenedors són necessaris perquè funcione bé un país. Al final, tot es redueix a intercanvi i cooperació, dona-me'n que te'n donaré, entre tots ho farem tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada