El sector local de serveis ha experimentat una enorme transformació. No m'he parat a contar-les minuciosament, però les cadenes de supermercats deuen tenir unes dotze tendes a Xàtiva. En 2010, la ciutat acollia vora dues dotzenes d'oficines de caixes d'estalvis, a les quals calia afegir les sucursals bancàries. L'eix plaça de la Bassa, República Argentina (especialment el tram entre Baixada de l’Estació i Carlos Sarthou) semblava un veritable Wall Street. La ciutat havia arribat a tenir fins i tot sucursal del Banc d’Espanya. A l'Albereda de Jaume I tenien seu tots els bancs grans. Les fusions i la ventada de fallides a causa de la crisi de la rajola agranaren la proliferació d'entitats creditícies. Avui, però, s'ha produït a Xàtiva una metàstasi de cadenes de distribució. Aquests dies se'n parla molt. Unes paraules de la ministra Ione Belarra, pronunciades durant un míting, han desfermat una allau de raons sobre Juan Roig, amo de l'empresa Mercadona. ¿És un capitalista despietat? ¡És capitalista, sens dubte! ¡I loquaç! Recordem aquella famosa frase seua: Hay que trabajar como chinos para seguir viviendo como españoles. ¡Maleïda hemeroteca!
En tot cas, l'empresa de Roig proporciona abundants llocs de treball. A Xàtiva, sense anar massa lluny, Mercadona té dues tendes. Potser per això s'han criticat tant les paraules de la ministra, fins i tot des de l'esquerra. Ximo Puig, Joan Baldoví i Pepe Álvarez, el secretari general de la UGT, han defès l'empresari. Sembla que els sous dels seus treballadors estan per damunt de la mitjana del sector. Quant a les condicions laborals, són un misteri per a mi. Ara bé, això de trabajar como chinos fa pensar. Hi ha altre vessant de l'activitat de les cadenes de distribució que tinc més clar: el preu dels aliments no para de pujar. Segons alguns economistes i gabinets d'estudis, les xifres demostren que els supermercats han aprofitat la inflació per a elevar els preus i obtenir més beneficis. Dades oficials del Banc d'Espanya i l'Agència Tributària indiquen inequívocament que les empreses espanyoles en general —poden haver-hi excepcions— han pujat llurs marges de benefici; els preus han augmentat molt més que els costos. Mercadona no ha estat una excepció. Jo, que m'encarregue de la compra familiar, ho comprove setmanalment.
Roig controla el 27,4% del seu sector, lluny del següent competidor, Carrefour, que controla el 7,6%. Segons els economistes, major quota de mercat implica més poder per a fixar preus. I açò és fàcilment comprovable a l'àmbit de la distribució d'aliments. Quant a les dades concretes de Mercadona, un estudi de l'OCU revela que l'empresa de Roig i Carrefour han pujat preus per damunt de la resta de cadenes. Les dues empreses més grans han augmentat més els preus. I no es tracta d'una intuïció dels lectors o meua. És una evidència corroborada per les dades. L'augment en altres distribuïdores (Lidl, Consum, Alcampo, Caprabo, Condis...) no ha arribat al 10%. En canvi, les dues societats que controlen el 35% del sector han pujat els preus un 11,4 i un 12,1%. La distribució d'aliments està pressionada per alguns increments de costos en origen, però que dues empreses hagen encarit els productes més que les altres només té una explicació: han augmentat els marges de benefici. I ho fan perquè poden, perquè tenen una posició dominant al mercat.
En resum: pot ser que algú s'haja estat aprofitant de la crisi inflacionària per a elevar els preus més del compte i guanyar així més diners. Però tornem al principi. Sembla que el sector de la distribució alimentària resulta rendible. Altrament no s'explicaria la proliferació de sucursals de grans cadenes a casa nostra. Durant els últims temps s'han inaugurat també tendes que romanen obertes tots els dies, festius inclosos. (Aviat, altra marca obrirà tenda al carrer Sanchis Guarner.) Andy Warhol deia que el més bonic de Florència era el restaurant McDonald's. Diumenges, els súpers exprés de Xàtiva estan més concorreguts que la Seu. (Ja se sap que el menjar és l'últim de què es prescindeix en situació de penúria extrema.) La gent d'altra superba ciutat italiana, Pàdua, afirma que menja massa. «Primer dinem i després parlem del que hem tragat. És com dinar dues vegades.» A les Espanyes, uns omplen el pap bé, però altres s'han d'acontentar sovint amb parlar-ne només, perquè hi ha qui les passa magres a causa dels preus tan alts dels aliments.
(publicat a Levante-EMV, l'11/02/2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada