Interpretació retorçada de la llei

L'article 3.1 del Codi Civil diu el següent: Las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquellas. Per tant, els jutges, a l'hora d'interpretar un text legal, han de tenir presents els següents criteris: el gramatical, l'històric, el lògic o sociològic, el sistemàtic i el teleològic. El criteri literal o gramatical és aquell que permet establir el sentit i l'abast de la norma atenent el tenor de les mateixes paraules del text, és a dir, el significat dels termes i les frases utilitzades pel legislador per a expressar la seua voluntat. Aquest mètode interpretatiu parteix d'una suposició: la intenció del legislador impregna la llei i, com aquesta està escrita, cap pensar que la millor manera de desxifrar aqueixa intenció és atendre el sentit literal de les paraules de què fa ús el legislador. Naturalment, açò no és possible sempre; de vegades, les paraules es presten a diverses interpretacions o són confuses. Llavors, caldrà fer servir els altres criteris.

L'històric consisteix a tenir en compte la història del text legal que es tracta d'interpretar i que es veu reflectida en cadascuna de les peripècies o les etapes del procés de formació de la norma. Cal atendre també els criteris lògic i sociològic. Els jutges han de considerar la realitat del temps en què han de ser aplicades les normes que s'interpreten. Quan una nascuda en un determinat context históric s'ha d'aplicar en un diferent, pot produir resultats indesitjables si els canvis de circumstàncies són rellevants. Per tant, cal detectar si les noves circumstàncies modifiquen o no el sentit original. No s'ha de d'oblidar la visió sistemàtica, que permet d'interpretar la llei atenent les connexions amb la totalitat de l'ordenament jurídic de què forma part, inclosos els principis generals del dret i la jurisprudència. Es tracta de no considerar cap norma com un enunciat aïllat, sinó com part d'un conjunt més ample que proporciona al cas concret sentit, fonament i coherència. En dret penal s'ha d'aplicar, per exemple, el principi del supòsit més favorable per al reu. I s'ha d'atendre el criteri teleològic (la finalitat i l'esperit de la norma que s'interpreta).

Aquest últim criteri obliga a considerar els objectius que persegueix el legislador quan estableix un precepte legal, per tal de copsar millor el seu sentit i el seu abast. El procés d'interpretació és unitari; tots els criteris esmentats han de ser considerats de manera concurrent, sense que hi haja un ordre de prioritats, bé que s'ha de posar l'èmfasi en el respecte a l'esperit i la finalitat de les normes a l'hora de determinar el seu sentit. ¿Ha fet açò el Tribunal Suprem quan ha revisat les penes dels condemnats del procés? ¡Tral·larà! I això que podia prescindir d'alguns criteris —el del context històric, posem per cas; les darreres modificacions del Codi Penal s'han fet "ara" per a ser aplicades "ara". El tribunal s'ha botat especialment el criteri teleològic, la voluntat expressa del legislador de distingir entre dos tipus de malversació. El TS s'ha guiat exclusivament per la seua pròpia jurisprudència. Des de fa temps, té establert un concepte jurídic "peculiar" de l'ànim de lucre; no és interpretat únicament com a propòsit d'enriquiment o guany patrimonial, sinó com a cerca de qualsevol profit o avantatge, és a dir, de tot allò que et va bé en qualsevol sentit.

Amb aquest enfocament, totes les malversacions tenen ànim de lucre. I és indiferent que el cabal públic s'haja fet servir en una activitat política que figurava al programa electoral i comptava amb suport parlamentari. Després de la recent modificació del Codi Penal tocava revisar la jurisprudència, però els membres de la sala segona del TS semblen actuar moguts per conviccions ideològiques i set de venjança: «Els independentistes han de rebre un càstig ben exemplar. ¿El govern els indulta? Això ho solucionem en un tres i no res.» ¿Equitat? ¿Imparcialitat? ¡No! ¡Lawfare! Guerra de l'estat profund contra la democràcia. La dreta repeteix a tort i a dret el seu mantra dels pactes de Sánchez amb els independentistes. Els suposats pactes no li han servit de res a ERC. Junqueras no es podrà presentar a cap elecció durant uns quants anys. Els socialistes devien saber que utilitzar diners públics per a organitzar un referèndum anava a ser considerat malversació amb ànim de lucre. La cosa no està tan clara, perquè la sentència del procés diu que hi hagué malversació en concurs medial amb sedició, però aquesta ha desaparegut del CP.

La ministra María Jesús Montero va dir açò: La revisión de la sentencia ha puesto de manifiesto que el PP mentía cuando decía que la reforma de la malversación iba a beneficiar a los protagonistas del procés. Mintieron a sabiendas de que mentían. La sentencia da la razón a lo que siempre ha dicho el Partido Socialista. [...] Siempre dijimos que no se despenalizarían las consecuencias de los graves incidentes protagonizados con motivo del procés. [...] Hemos sido siempre claros y cristalinos. Ha sido el PP el que desde el primer momento mentía respecto a que queríamos que quedaran impunes los graves delitos que se protagonizaron durante el procés. Aquestes paraules demostren que la taula de diàleg amb el govern català era un parany. A canvi del suport per a traure endavant els pressuposts generals de l'Estat, el PSOE no ha donat pràcticament res a ERC. Engany polític, credulitat i guerra bruta judicial. En tot cas, Marchena i companyia s'arrisquen a un correctiu sever; el paràgraf 100 de la sentència del TJUE dictada el passat 31 de gener estableix que el TS espanyol mancava de competència per al cas del procés.

«No pot considerar-se tribunal establert per la llei [...], un tribunal suprem nacional que resolga en primera i última instància sobre un assumpte penal sense disposar d'una base legal expressa que li conferisca competència per a jutjar la totalitat dels encausats [independentistes catalans].» Aquest paràgraf determina amb absoluta claredat que el Tribunal Suprem espanyol mai no ha estat, per als condemnats i els exiliats catalans, el jutge predeterminat per llei. Per això Llarena no reactiva l'euroordre contra l'exconseller Lluís Puig. Per altra part, el Tribunal Europeu de Drets Humans podria concloure en un futur que els condemnats pertanyen a «un grup objectivament identificable de persones» (una minoria nacional) i apreciar, per tant, l'existència de deficiències sistèmiques o generalitzades al funcionament del sistema judicial espanyol o deficiències que afecten la tutela judicial dels independentistes catalans condemnats i exiliats. ¡Tant li fa! La resolució del TEDH arribarà molt després de celebrades les pròximes eleccions generals. En definitiva, la interpretació retorçada de la llei i la guerra bruta judicial continua fent el seu camí.