Les recents modificacions efectuades al Codi Penal, negociades amb ERC, podien haver tingut conseqüències semblants a les de "la llei del només sí és sí". La reforma consistí a eliminar el delicte de sedició, crear el tipus de desordres públics agreujats i tornar a separar en dos tipus distints la mala administració i la malversació de cabals públics, que la majoria parlamentària de Rajoy havia unit en un sol delicte, com a resposta a la consulta del 9N de 2014 impulsada per Artur Mas. Els dirigents d'ERC calculaven que els canvis beneficiarien els independentistes (uns ja condemnats i altres pendents de judici); veurien rebaixades les penes (ja imposades o que es puguen imposar). Jo, en un post publicat el passat 11 de desembre, opinava que l'última paraula sempre la tindrien els jutges. ¿Em vaig equivocar? Pablo Llarena, magistrat de la sala segona del TS i instructor de la causa contra Puigdemont i els consellers del seu govern redactà fa pocs dies la interlocutòria que hauria d'acompanyar una nova euroordre contra els polítics exiliats. Vol acusar Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig només de desobediència i malversació agreujada de cabals públics.
És possible, però, que la recent sentència del TJUE obligue a canviar de plans. També Fiscalia haurà de revisar la seua posició; va recórrer la decisió de no aplicar a Puigdemont i els altres exiliats el nou tipus delictiu que substitueix la sedició. Els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno demanaren al jutge que perseguisca Puigdemont també per desordres públics agreujats. En el seu escrit, sol·licitaven que s'inclogués en les ordres de detenció i ingrés en presó el nou delicte tipificat a l'article 557, 2 del Codi Penal. L'Advocacia General de l'Estat se sumà a la petició dels fiscals. Es passaren pel folre un principi bàsic del Dret, la irretroactivitat de la norma penal. Ningú no pot ser jutjat per actuacions que no eren constitutives de delicte quan es van realitzar. El delicte de desordres públics agreujats no existia en 2017. Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no crec que Llarena pique aquest esquer. És absurd; resultava més fàcil —almenys abans de la decisió del tribunal europeu— aconseguir l'extradició dels exiliats si només se'ls acusava de malversació, que no és en principi un delicte polític.
Recordem que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein acceptà el lliurament de Puigdemont per malversació, però no per sedició. Jo veia l'ombra de Pedro Sánchez darrere les peticions al jutge. Si aquest piqués, l'extradició dels exiliats —ja per si mateix improbable— resultaria quasi impossible, però Sánchez, que prometé portar Puigdemont a Espanya, sempre podria argüir que s'ha fet tot el que s'ha pogut. ¿Colaria aquesta idea? Per a gent llega, les incidències processals són difícilment intel·ligibles. Fiscalia, que depén del govern, fa valdre el nou delicte, no siga cas que els catalanòfobs comencen a fer-se preguntes. Quant a Sánchez, vénen eleccions i necessita convèncer l'electorat amb catalanofòbia que el Govern fa tot allò que està a les seues mans per a posar els exiliats catalans davant dels tribunals espanyols. Alhora, el lider socialista no pot empipar la població catalana, si vol guanyar les pròximes eleccions. ¡La quadratura del cercle! D'embrolles més complicades se n'ha sortit. En tot cas, ell no controla ni la interpretació de la llei ni els temps processals; les dues coses depenen de les instàncies judicials estatals i europees.
Pablo Llarena, que havia plantejat unes prejudicials, ha congelat les actuacions mentre estudia la resposta del TJUE. Sánchez ho té prou mal. Ha de pregar perquè les fites judicials no se solapen amb les electorals. La sala segona del TS ha de revisar les condemnes de Junqueras i els altres presos indultats. La probable assumpció dels criteris de Llarena sobre la malversació impediria que Junqueras pogués veure rebaixada la seua pena d'inhabilitació. ¡No es podria presentar ni a les eleccions autonòmiques ni a les generals! L'efecte que això tindria sobre l'electorat català és ben difícil de predir. Les actuacions de la cúpula judicial podrien afectar molt negativament les probabilitats que l'esquerra guanye les eleccions. Com es veu, tenim dos governs: un legítim, sorgit de les urnes, i un paral·lel, format per magistrats. Aquest segon es passa pel folre —de les togues, ¡ha!— la divisió de poders i el sotmetiment a les lleis emanades del poder legislatiu, que representa la sobirania popular. En definitiva, un grapat de jutges rebenta la desjudicialització dels conflictes polítics, el català i molts altres. ¡Mare meua! Des d'octubre de 2017 es veia venir.
És possible, però, que la recent sentència del TJUE obligue a canviar de plans. També Fiscalia haurà de revisar la seua posició; va recórrer la decisió de no aplicar a Puigdemont i els altres exiliats el nou tipus delictiu que substitueix la sedició. Els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno demanaren al jutge que perseguisca Puigdemont també per desordres públics agreujats. En el seu escrit, sol·licitaven que s'inclogués en les ordres de detenció i ingrés en presó el nou delicte tipificat a l'article 557, 2 del Codi Penal. L'Advocacia General de l'Estat se sumà a la petició dels fiscals. Es passaren pel folre un principi bàsic del Dret, la irretroactivitat de la norma penal. Ningú no pot ser jutjat per actuacions que no eren constitutives de delicte quan es van realitzar. El delicte de desordres públics agreujats no existia en 2017. Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no crec que Llarena pique aquest esquer. És absurd; resultava més fàcil —almenys abans de la decisió del tribunal europeu— aconseguir l'extradició dels exiliats si només se'ls acusava de malversació, que no és en principi un delicte polític.
Recordem que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein acceptà el lliurament de Puigdemont per malversació, però no per sedició. Jo veia l'ombra de Pedro Sánchez darrere les peticions al jutge. Si aquest piqués, l'extradició dels exiliats —ja per si mateix improbable— resultaria quasi impossible, però Sánchez, que prometé portar Puigdemont a Espanya, sempre podria argüir que s'ha fet tot el que s'ha pogut. ¿Colaria aquesta idea? Per a gent llega, les incidències processals són difícilment intel·ligibles. Fiscalia, que depén del govern, fa valdre el nou delicte, no siga cas que els catalanòfobs comencen a fer-se preguntes. Quant a Sánchez, vénen eleccions i necessita convèncer l'electorat amb catalanofòbia que el Govern fa tot allò que està a les seues mans per a posar els exiliats catalans davant dels tribunals espanyols. Alhora, el lider socialista no pot empipar la població catalana, si vol guanyar les pròximes eleccions. ¡La quadratura del cercle! D'embrolles més complicades se n'ha sortit. En tot cas, ell no controla ni la interpretació de la llei ni els temps processals; les dues coses depenen de les instàncies judicials estatals i europees.
Pablo Llarena, que havia plantejat unes prejudicials, ha congelat les actuacions mentre estudia la resposta del TJUE. Sánchez ho té prou mal. Ha de pregar perquè les fites judicials no se solapen amb les electorals. La sala segona del TS ha de revisar les condemnes de Junqueras i els altres presos indultats. La probable assumpció dels criteris de Llarena sobre la malversació impediria que Junqueras pogués veure rebaixada la seua pena d'inhabilitació. ¡No es podria presentar ni a les eleccions autonòmiques ni a les generals! L'efecte que això tindria sobre l'electorat català és ben difícil de predir. Les actuacions de la cúpula judicial podrien afectar molt negativament les probabilitats que l'esquerra guanye les eleccions. Com es veu, tenim dos governs: un legítim, sorgit de les urnes, i un paral·lel, format per magistrats. Aquest segon es passa pel folre —de les togues, ¡ha!— la divisió de poders i el sotmetiment a les lleis emanades del poder legislatiu, que representa la sobirania popular. En definitiva, un grapat de jutges rebenta la desjudicialització dels conflictes polítics, el català i molts altres. ¡Mare meua! Des d'octubre de 2017 es veia venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada