Costa d'entendre que l'executiu central, la coalició PSOE-UP, modifique en aquests moments el tipus penal de la malversació. La gent d'ERC creu que això beneficiarà els independentistes (uns ja condemnats i altres pendents de judici); veuran rebaixades les penes (ja imposades o que es puguen imposar). Tanmateix, l'ultima paraula la tindran sempre els jutges. Els articles 252, 253 i 432 del Codi Penal regulen fins ara l'assumpte. Els 252 i 253 estan a la secció 2ª (administració deslleial) del capítol VI (defraudacions) del títol XIII (delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic). L'article 432 diu: 1. La autoridad o funcionario público que cometiere el delito del artículo 252 sobre el patrimonio público, será castigado con una pena de prisión de dos a seis años, inhabilitación especial para cargo o empleo público y para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por tiempo de seis a diez años. 2. Se impondrá la misma pena a la autoridad o funcionario público que cometiere el delito del artículo 253 sobre el patrimonio público.
Cal mirar què diu l'article 252: Serán punibles con las penas del artículo 249 o, en su caso, con las del artículo 250, los que teniendo facultades para administrar un patrimonio ajeno [...] las infrinjan excediéndose en el ejercicio de las mismas y, de esa manera, causen un perjuicio al patrimonio administrado. Article 253: Serán castigados con las penas del artículo 249 [...] los que, en perjuicio de otro, se apropiaren para sí o para un tercero, de dinero, efectos... Ja es veu que tenen idèntica pena l'administració deslleial i l'apropiació del patrimoni públic, però l'ànim de lucre (apropiar-se per a si mateix o per a un tercer) només intervé al segon delicte. Es tracta d'una modificació exprés introduïda pel PP en 2015, quan comptava amb majoria absoluta al Congrés i el Senat. Aquell canvi era la ràpida resposta pepera a la consulta del 9N impulsada pel govern d'Artur Mas en 2014. Anteriorment, el Codi Penal deia que només incorrien en malversació las autoridades o funcionarios que, con ánimo de lucro, sustrajeran o consintieran que un tercero sustraiga los caudales o efectos públicos que tenga a su cargo por razón de sus funciones.
Caldrà fer-se, doncs, algunes preguntes. ¿S'apropiaren de cabals públics els independentistes, l'1 d'octubre de 2017? ¿Sostragueren diners públics o consentiren que ho feren tercers? ¿Existí ànim de lucre? El Tribunal Suprem considerà provat que el govern català havia utilitzat cabals públics en l'organització d'un referèndum il·legal, però un informe del ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro afirmava que no s'havia utilitzat ni un euro públic en la consulta. (La hisenda catalana estava pràcticament intervinguda.) No hi hagué, doncs, malversació (ni administració deslleial, ni apropiació). Els condemnats no utilitzaren fons públics per a fins il·lícits; no pogué haver diners malversats que acabaren en les butxaques de ningú. Tanmateix, els líders independentistes foren condemnats. Potser, en comptes d'impartir justícia, la Sala Segona del TS actuà políticament. És inevitable pensar en la prevaricació. Jutges i tribunals han d'aplicar les lleis amb equitat, imparcialitat, independència i professionalitat. Per imperatiu legal, han de considerar sempre el supòsit més favorable per al reu. No s'han de deixar influir per conviccions ideològiques o religioses personals.
¿Van actuar així els magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem? Un jutge pot prevaricar si pren resolucions sabent de ciència certa que són injustes. Modificar l'article 432, rebaixant la pena per a la malversació sense ànim de lucre, no serviria de res amb jutges que fan política en comptes de justícia. Podrien interpretar que el profit polític que hom trau amb l'administració deslleial també és lucre, o dictar sentències contradictòries segons els casos. La dreta ha sortit en tromba a dir que el govern de Sánchez vol fer una reforma exprés del Codi Penal a la mesura dels independentistes. La de Rajoy de 2015 també fou una reforma exprés, dissenyada per a impedir la convocatòria de referèndums d'autodeterminació. ¡A l'ull del seu veí veuen una busca i en el seu no veuen una biga! En qualsevol cas, la mesura anunciada pel govern de Sánchez és molt arriscada; atès el biaix de nombrosos jutges, la modificació de l'article 432 del CP podria ser interpretada sense imparcialitat o a la babalà, com s'ha esdevingut amb la llei del "sols sí és sí". També pot resultar molt impopular entre l'electorat d'esquerres si beneficia els corruptes. Ja veurem.
Cal mirar què diu l'article 252: Serán punibles con las penas del artículo 249 o, en su caso, con las del artículo 250, los que teniendo facultades para administrar un patrimonio ajeno [...] las infrinjan excediéndose en el ejercicio de las mismas y, de esa manera, causen un perjuicio al patrimonio administrado. Article 253: Serán castigados con las penas del artículo 249 [...] los que, en perjuicio de otro, se apropiaren para sí o para un tercero, de dinero, efectos... Ja es veu que tenen idèntica pena l'administració deslleial i l'apropiació del patrimoni públic, però l'ànim de lucre (apropiar-se per a si mateix o per a un tercer) només intervé al segon delicte. Es tracta d'una modificació exprés introduïda pel PP en 2015, quan comptava amb majoria absoluta al Congrés i el Senat. Aquell canvi era la ràpida resposta pepera a la consulta del 9N impulsada pel govern d'Artur Mas en 2014. Anteriorment, el Codi Penal deia que només incorrien en malversació las autoridades o funcionarios que, con ánimo de lucro, sustrajeran o consintieran que un tercero sustraiga los caudales o efectos públicos que tenga a su cargo por razón de sus funciones.
Caldrà fer-se, doncs, algunes preguntes. ¿S'apropiaren de cabals públics els independentistes, l'1 d'octubre de 2017? ¿Sostragueren diners públics o consentiren que ho feren tercers? ¿Existí ànim de lucre? El Tribunal Suprem considerà provat que el govern català havia utilitzat cabals públics en l'organització d'un referèndum il·legal, però un informe del ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro afirmava que no s'havia utilitzat ni un euro públic en la consulta. (La hisenda catalana estava pràcticament intervinguda.) No hi hagué, doncs, malversació (ni administració deslleial, ni apropiació). Els condemnats no utilitzaren fons públics per a fins il·lícits; no pogué haver diners malversats que acabaren en les butxaques de ningú. Tanmateix, els líders independentistes foren condemnats. Potser, en comptes d'impartir justícia, la Sala Segona del TS actuà políticament. És inevitable pensar en la prevaricació. Jutges i tribunals han d'aplicar les lleis amb equitat, imparcialitat, independència i professionalitat. Per imperatiu legal, han de considerar sempre el supòsit més favorable per al reu. No s'han de deixar influir per conviccions ideològiques o religioses personals.
¿Van actuar així els magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem? Un jutge pot prevaricar si pren resolucions sabent de ciència certa que són injustes. Modificar l'article 432, rebaixant la pena per a la malversació sense ànim de lucre, no serviria de res amb jutges que fan política en comptes de justícia. Podrien interpretar que el profit polític que hom trau amb l'administració deslleial també és lucre, o dictar sentències contradictòries segons els casos. La dreta ha sortit en tromba a dir que el govern de Sánchez vol fer una reforma exprés del Codi Penal a la mesura dels independentistes. La de Rajoy de 2015 també fou una reforma exprés, dissenyada per a impedir la convocatòria de referèndums d'autodeterminació. ¡A l'ull del seu veí veuen una busca i en el seu no veuen una biga! En qualsevol cas, la mesura anunciada pel govern de Sánchez és molt arriscada; atès el biaix de nombrosos jutges, la modificació de l'article 432 del CP podria ser interpretada sense imparcialitat o a la babalà, com s'ha esdevingut amb la llei del "sols sí és sí". També pot resultar molt impopular entre l'electorat d'esquerres si beneficia els corruptes. Ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada