La gent de bé

Jo no crec que es dega als seus orígens comuns gallecs, però Rajoy i Núñez Feijóo mostren trets exageradament semblants. Mariano Rajoy tenia dos grans defectes, la indolència i l’envaniment. Presumia sempre d'estar en possessió del seny i de fer les coses com Déu mana. Durant els debats parlamentaris, quan era el cap de l'oposició, solia menystenir Rodríguez Zapatero amb frases que molta gent recordarà: No basta con ser mayor de edad y tener la nacionalidad española; hace falta algo más para ser presidente. El caràcter arrogant de Rajoy es traduïa en contínues mostres de petulància intel·lectual. ¡Aquí hace falta un gobierno como Dios manda!, repetia. (¿I com se sap el que mana Déu? ¡Consultant amb la seua representació en la Terra, la jerarquia eclesiàstica! ¿Com si no?) Les apel·lacions de Rajoy al seny eren contínues. En realitat, es vindicava campió del seny. Les expressions jactancioses del líder conservador foren nombroses durant vàries legislatures. Fer gala de ponderació, enteniment i seriositat i apel·lar tots els dies al sentit patriòtic eren costums tan recurrents que arribaven a cansar i a empipar.

Semblava com si aquests atributs (seny, ponderació, seriositat) foren patrimoni exclusiu d'ell i dels seus, és a dir, de la dreta. Tot açò guarda relació amb unes recents reflexions meues en una columna titulada "Ovelles i cabrits". Resultaria que només la gent de dretes té les qualitats que calen per al bon govern. En canvi, les persones d'esquerres són rèprobes, cabrits que estaran a la sinistra del Pare el dia del Judici Final, com es diu a l'Evangeli de Mateu (25, 31-33). Però tornem als líders gallecs del PP. Quan ja havíem oblidat les frases presumptuoses de Rajoy, arribà Núñez Feijóo i amollà açò: Deje de molestar a la gente de bien, señor Sánchez. ¿Com? ¿I qui és la gent de bé? En certa ocasió, Rajoy donà pistes: Si el voto moderado se divide, ganarán los malos. ¡Exacte! Només és gent de bé la de dretes. Son bones persones els membres de l’establishment i llurs delegats, individus de posat seriós, dignes, respectables i circumspectes, que parlen amb gravetat d’assumptes fora de l’abast de la gent corrent. Són bones persones perquè respecten la família tradicional, la moral i els costums burgesos de tota la vida. ¿Només?

Des del punt de vista de Núñez Feijó, els seus votants també són persones de bé. Inclús diu que vol acollir ovelles esgarriades provinents del PSOE, xais que vulguen fugir del sanchisme. La resta, ¡mala gent! I no pensem que el cap del PP tingué un lapsus; llegia un discurs escrit. En fi, la pretensió de monopolitzar el seny és inseparable del conservadorisme i afecta tots els nivells socials. Molts pares esbronquen el fill o la filla que mostra unes inclinacions "rares" —vol viure en una comuna pacifista i ecologista, posem per cas—: «¡Tira, tira! Estudia i no t'ajuntes amb gentola.» Sovint, hi ha una reacció semblant amb fills que exterioritzen tendències fora de la norma —homosexuals, per exemple—: «¿És que no pots ser una persona com totes?» Pel que es veu, ser home o dona de bé implica respectar l'statu quo. La gent que el qüestiona és perillosa. Els contestataris o els qui reivindiquen els seus drets són molt dolents. ¡Ep! Vénen eleccions. La gent de bé vol recuperar el govern de la Generalitat i el de diverses ciutats —Xàtiva una d'elles.

Haurà de guanyar-se la confiança de l'electorat. La gent de bé perdé el poder perquè els seus casos de corrupció eren un no parar: Erial, Terra Mítica, Gürtel, Fitur, Visita del Papa, Fórmula 1, Finançament irregular, Brugal, Emarsa, Imelsa, Pitufeig, Taula... La llista de caps involucrats és llarga: Carlos Fabra, Zaplana, José Luis Olivas, Serafín Castellano, Camps, Rafael Blasco, Consuelo Císcar, Rita Barberà, Díaz Alperi, Sonia Castedo, Milagrosa Martínez, Alfonso Rus, Juan Cotino... Les obres faraòniques amb sobrecost romanen a la memòria. El PP afonà el Banc de València i les principals caixes d'estalvis autòctones. La seua gestió de l'ensenyament fou desastrosa. A Xàtiva, la gent de bé liderada durant vint anys per Rus també tenia esquelets guardats en l'armari. Ara, el zaplanista Carlos Mazón està prometent l'honestedat i la serietat de què van mancar els seus antecessors, hòmens i dones de bé. ¡Ha! Això sí, ha dit que redactarà una llei de senyals d'identitat per a potenciar la convivència i l'orgull de ser valencians. ¡Ja veus!

(publicat a Levante-EMV, l'11/03/2023)