Ione Belarra, durant un míting, titllà de capitalista despietat Juan Roig, amo de la cadena de distribució alimentària Mercadona. Ja sabem que els mítings són actes polítics propicis per al discurs inflamat. Les crítiques a les paraules de la ministra han estat immediates. Les de la dreta eren esperables. Sobten, però, les llançades des de l'esquerra. Ximo Puig i Joan Baldoví, posem per cas, han dit que es pot criticar sense insultar. ¿On està l'insult, en capitalista o en despietat? Açò em recorda que hi ha veritats inconvenients o incòmodes i mentides o il·lusions reconfortants. Està clar que, segons molta gent, dir veritats incòmodes en públic fa lleig. A més, Puig i Baldoví volen donar imatge de moderació, perquè vénen eleccions. Prefereixen dir mentides piadoses. ¡La teoria de les veritats incòmodes barrejada amb la temença proverbial de l'esquerra! Anem a analitzar l'assumpte. El capitalisme, sistema econòmic imperant a la nostra societat, es regeix per un principi egoista: cada individu ha de buscar l'interès propi, perseguir el seu bé, el seu benefici. Els sentiments han de quedar al marge. Només compten la competència i les lleis del mercat.
Amb els competidors no es té pietat —llevat que convinga arribar-hi a un acord i formar un oligopoli o un càrtel. L'objectiu és obtenir el màxim benefici, la màxima riquesa. L'amo d'una empresa capitalista no té més remei que contractar treballadors a canvi de salaris. No per esperit altruista, sinó per necessitat; són els treballadors els qui han de manufacturar béns i prestar els serveis. Generalment, els empresaris paguen el mínim imprescindible perquè l'empresa rutlle i els beneficis augmenten. A més, convé que els treballadors tinguen capacitat adquisitiva per a poder comprar al mercat els béns o els serveis que ells mateixos produeixen i presten. Els amos de les empreses estaran disposats a reduir plantilla si els processos d'automatització els estalvien costos. (Pensem en els milers de llocs de treball que s'han perdut en la banca durant les darreres dècades.) ¿És Mercadona una empresa capitalista? ¡Sí! Ergo el seu propietari és un capitalista. ¿Persegueix obtenir beneficis? ¡També! És el quart home més ric de les Espanyes, amb una fortuna d'uns 4.000 milions d'euros. Els seus guanys bruts de 2021 (sou i dividends) foren 87 milions.
Anem ara a la qüestió de la pietat o la impietat. Mercadona controla el 25% de la distribució alimentària i d'altres productes, seguida a molta distància de Carrefour, Lidl, Dia i altres. Mouen tots un negoci de 70.000 milions d'euros a l'any. ¿Respecten les lleis del mercat a l'hora de fixar marges? No sé. Mentre la inflació és ara del 5,7%, la dels aliments arriba al 15,7. ¡Deu punts més, malgrat l'eliminació o la baixada de l'IVA! Darrere l'alçament de preus estan també les grans distribuïdores majoristes internacionals. Els preus de productes com la llet o l'oli, que havien pujat vora el 50%, a penes han minvat amb l'eliminació de l'IVA; les cadenes de supermercats no van a baixar el seu percentatge de benefici. En 2021, Mercadona efectuà vendes per valor de 25.154 milions d'euros i tingué un benefici net de 680,3 milions. El percentatge de guany per cada euro de venda és baix, però l'estratègia de Roig es basa en l'abús als proveïdors, vendre molta quantitat i jugar amb diferents marges, inclús amb pèrdues en alguns productes, sempre que la mitjana resultant siga netament positiva. Això ens mena a l'última pregunta. ¿Tenen pietat amb els consumidors, les grans empreses?
Amb els competidors no es té pietat —llevat que convinga arribar-hi a un acord i formar un oligopoli o un càrtel. L'objectiu és obtenir el màxim benefici, la màxima riquesa. L'amo d'una empresa capitalista no té més remei que contractar treballadors a canvi de salaris. No per esperit altruista, sinó per necessitat; són els treballadors els qui han de manufacturar béns i prestar els serveis. Generalment, els empresaris paguen el mínim imprescindible perquè l'empresa rutlle i els beneficis augmenten. A més, convé que els treballadors tinguen capacitat adquisitiva per a poder comprar al mercat els béns o els serveis que ells mateixos produeixen i presten. Els amos de les empreses estaran disposats a reduir plantilla si els processos d'automatització els estalvien costos. (Pensem en els milers de llocs de treball que s'han perdut en la banca durant les darreres dècades.) ¿És Mercadona una empresa capitalista? ¡Sí! Ergo el seu propietari és un capitalista. ¿Persegueix obtenir beneficis? ¡També! És el quart home més ric de les Espanyes, amb una fortuna d'uns 4.000 milions d'euros. Els seus guanys bruts de 2021 (sou i dividends) foren 87 milions.
Anem ara a la qüestió de la pietat o la impietat. Mercadona controla el 25% de la distribució alimentària i d'altres productes, seguida a molta distància de Carrefour, Lidl, Dia i altres. Mouen tots un negoci de 70.000 milions d'euros a l'any. ¿Respecten les lleis del mercat a l'hora de fixar marges? No sé. Mentre la inflació és ara del 5,7%, la dels aliments arriba al 15,7. ¡Deu punts més, malgrat l'eliminació o la baixada de l'IVA! Darrere l'alçament de preus estan també les grans distribuïdores majoristes internacionals. Els preus de productes com la llet o l'oli, que havien pujat vora el 50%, a penes han minvat amb l'eliminació de l'IVA; les cadenes de supermercats no van a baixar el seu percentatge de benefici. En 2021, Mercadona efectuà vendes per valor de 25.154 milions d'euros i tingué un benefici net de 680,3 milions. El percentatge de guany per cada euro de venda és baix, però l'estratègia de Roig es basa en l'abús als proveïdors, vendre molta quantitat i jugar amb diferents marges, inclús amb pèrdues en alguns productes, sempre que la mitjana resultant siga netament positiva. Això ens mena a l'última pregunta. ¿Tenen pietat amb els consumidors, les grans empreses?
Caricatura de Luis Grañena
La pietat no guia el sistema capitalista. Per tant, cal deduir que el Roig empresari no s'aparta de la pauta de conducta d'altres empresaris: maximitzar beneficis. En una tenda de Mercadona, el client ha de pagar al comptat en les caixes, i no va a rebre cap regal. ¿I com és el Juan Roig persona? No ho sé; no el conec personalment. Però tenim algunes pistes. En 2014 va dir açò: Hay que trabajar como chinos para seguir viviendo como españoles. Es recorda també la seua presència en una manifestació de l'extrema dreta celebrada a l'Albereda de València en ple estat d'alarma, durant la qual es llançaren acusacions de dictador a Pedro Sánchez. Finalmente, tenim la resposta de Roig a Belarra: Somos los empresarios quienes generamos riqueza y bienestar. Si después aquellos a los que les toca gestionar lo saben hacer, hay riqueza para todos; si no, hay enfrentamiento. Pensarà que els treballadors del seu negoci no tenen res a veure amb la creació de riquesa —mal repartida, per cert. Molt d'esquerres no deu ser —cosa lògica, per altra banda. ¡Va, tira! En comptes de despietat, li direm capitalista impassible, que és una expressió més moderada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada