L'assumpte de Shakira, la veritat, m'interessa poc. Entenc que tinga molt de ressò, perquè vivim immersos en allò que Arnold Hauser anomenava la cultura popular. Els grans esportistes i les estrelles de la música són, entre d'altres, elements essencials d'aqueixa cultura. Que una cantant haja sofert una traïció amorosa i en prenga venjança mitjançant una cançó és tot un clàssic. Ja se sap que qualsevol composició destinada al cant consta de música i lletra. La qualitat d'una cosa i l'altra pot ser bona, regular o nul·la, però això és més aviat indiferent per a l'èxit del producte, enorme si està adobat amb aquells ingredients que garanteixen l'interès del públic —exhibició d'intimitats, protagonistes famosos, escàndol. Des del meu punt de vista, BZRP Music Sessions #53, la cançó de Shakira, interpretada sobre una base sonora executada pel productor argentí Bizarrap, està en una posició intermèdia quant a qualitat. El tema és ballable i encomanadís. Jo sóc més del rock clàssic, el blues, el rhythm and blues, el jazz... ¡Ha! És que ja tinc una edat. Atenció, m'agraden també músiques més actuals. La lletra de BZRP Music Sessions #53 no passarà a la història pel seu lirisme o per la seua intensitat poètica. És el desfogament d'una dona traïda que li canta les quaranta a l'ex. Pel que sembla, aquest va tindre un comportament gens decorós; follava amb l'amant a casa quan la dona estava fora. L'home no tindria diners per a fer-ho en un bon hotel o llogar un apartament a la costa. La cançó de Shakira ha suscitat debat i moltíssims comentaris, inclús entre feministes. Segons el meu parer, ni l'episodi de banyes ni el vídeo de la cantant donen per a un debat feminista. Però l'assumpte té una derivada en què ningú no ha parat esment. A Gerard Piqué li tenia tírria molta gent. Els espanyolistes encara no han oblidat les paraules del jugador en 2017. Va condemnar l'acció violenta de la policia espanyola durant el referèndum català de l'1 d'octubre d'aquell any. «Mobilitzar-se pacíficament i votar en una democràcia no és cap crim», declarà davant les càmeres i els micròfons. També fou taxatiu sobre el judici als presos polítics: «He vist el judici des del primer dia i vaig viure el que va passar. No són culpables.» Altres esportistes catalans no es van voler mullar, ell sí. La cançó de Shakira suscitarà, per tant, la xerinola dels qui li la tenien jurada a Piqué —alguns del quals, per cert, insultaven Shakira quan el Barça jugava en camp contrari. ¡Les voltes que pega el món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada