La vinculació de Rafael Armengol amb Xàtiva ve de lluny. Els primers contactes amb l'artista de Benimodo es produïren a través d'Artur Heras, un xativí. A la primeria dels seixanta, Manuel Boix, Heras i Armengol exposaven conjuntament. En 1964, presentaren al VI Saló Internacional de Març de València el Tríptic monoteista —obra que incloïa una peça de cada membre del trio. Llavors, alguns artistes plàstics volien renovar la figuració. Boix, Heras i Armengol pertanyien a la generació de joves que compartien els postulats del nou realisme. Més tard, en arribar els setanta, es va obrir al carrer Pere IV de Xàtiva la llibreria La Costera, que començà a programar exposicions d'artistes enquadrats en la nova figuració. A la tardor de 1976 s'hi havien d'exposar obres d'Armengol, de la sèrie La matança del porc. Em fou encomanada la tasca d'escriure unes línies per al full de promoció. Rafael em convidà a visitar el seu taller. Treballava en una nova sèrie, L'horta. Respongué totes les meues preguntes, amb afabilitat, i em mostrà la seua "cuina".
S'inaugurà l'exposició. Les pintures eren magnífiques. No puc estar-me de reproduir xicotets fragments del text que vaig dedicar a l'artista: « ... enquadrar una plàstica dins un estil és, si més no, una tasca problemàtica; hi ha tipus estilístics ideals, però les obres concretes mai no arriben a l'ideal o barregen elements a les fronteres d'estils diferents. Açò és evident en el cas de Rafael Armengol. ... utilitza trets estilístics propis del pop: imatges seriades, reproducció litogràfica... També agafa préstecs de l'hiperrealisme: inclinació per superfícies sense textura, ampliacions quasi fotogràfiques... Pel que fa als materials de què se serveix, ens sembla veure-hi una vena expressionista per l'ús de tocs incordiants que d'altra manera no s'explicarien.» Armengol ha fet servir sovint la paradoxa; sol reproduir grans obres antigues o clàssiques en què superposa, a tall de palimpsest, elements irònics i crítics; la seua pintura sol mostrar continguts de caire polític o satíric. És un home compromès amb el progrés social i el valencianisme. Ha conreat l'amistat de persones com Joan Fuster, Raimon, Alfons Roig, Vicent Andrés Estellés, Josep Lluís Bausset.
En fi, la nit del 25 de novembre de 1976, un autodenominat comando Adolf Hitler féu esclatar una bomba davant la llibreria La Costera. Els quadres penjats patiren estralls. Des de feia temps, Rafael estudiava com percep l'ull humà una imatge, com la processa i la interpreta. La recerca sobre la llum i el color formen una línia discursiva al llarg de la seua trajectòria artística. Quan jo havia estat al seu taller, ell ja utilitzava allò que anomena "caixó", una cambra on dipositava el llenç. Primer, havia transformat la imatge elegida en fotolits dels colors primaris i el negre, inspirant-se a les quadricromies del procés fotomecànic d'impressió. Els projectava i elaborava trepatges de paper o seda que anava posant sobre el llenç. Amb aerògraf, introduïa en la cambra la pintura vaporitzada corresponent a cada color. De la superposició dels quatre eixia l'obra, que només necessitava retocs, rentades i vernís. Òbviament, el mètode de treball permetia infinites variacions de color, com es pot comprovar a la sèrie L'horta. Abans, ja havia experimentat amb les trames i amb l'ampliació de punts en sèries com El jardí de les delícies, Palaus o Laocoont.
A partir dels vuitanta, Armengol, atret per la vibració del color, analitzà les línies que es formen a la pantalla del televisor analògic (més recentment, s'ha fixat en els píxels). Començà a utilitzar trames verticals. Intensificà la seua recerca tècnica, convençut que les imatges són una il·lusió o una al·lucinació. Influït per l'efecte lenticular —segons el qual una imatge es transforma en altra si varia l'angle de visió—, creà obres com l'Ecce Homo, vestit ara amb túnica, ara amb jaqueta. La instal·lació de llums de diferents colors també pot alterar la percepció dels quadres, tal com s'esdevé a les peces de la sèrie Armengol d'après Mantegna (2002-2003). En 1981, va tornar a Xàtiva; El collar de la coloma, carpeta amb gravats acompanyats de poemes d'Ibn Hazm de Còrdova, traduïts per Antoni Martínez Revert, contenia un aiguafort signat per Armengol, Plat de fruites. (En aquella època, treballava a la sèrie Sobrealimentació, inspirada en obres de Joan de Joanes.) En 1984, dissenyà el cartell de la Fira d'Agost. Hi féu servir cols de la sèrie L'horta.
I de nou tenim l'artista a casa; des del desembre passat s'exhibeix en espais i edificis històrics de Xàtiva una magnífica exposició antològica de Rafael Armengol, L'entrellat del color. A la Casa de l'Ensenyança es pot contemplar un quadre de la sèrie La matança del porc II amb marques de l'explosió de 1976. Al mateix edifici s'exhibeix Pilef (2021), retrat de Felip V boca per avall. El visitant de l'exposició descobreix una obra marcada pel constant estudi de la naturalesa física de la llum, una trajectòria dedicada a experimentar amb els colors i llurs efectes òptics, un treball artístic i científic de gran refinament i mestria. Les reflexions metalingüístiques de l'expressió plàstica, la manipulació dels clàssics (de Josep de Ribera, posem per cas), la ironia, la denúncia social —l'obra de Rafael Armengol és polisèmica— estan ben presents en L'entrellat del color. Fins al pròxim dia 30 encara hi ha temps de visitar els espais que acullen un gran esdeveniment artístic que també ha hagut de sortejar els múltiples entrebancs de la pandèmia i el mal oratge.
(publicat a Levante-EMV, el 09/04/2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada