A l'estat de conservació del nucli històric xativí se li podria aplicar allò de la botella mig plena o mig buida. Uns afirmen que ciutat vella es troba en un estat lamentabilíssim. Altres, en canvi, opinen que la situació no és tan dolenta. S'atribueix a Mario Benedetti una frase que s'ha fet famosa: No soy pesimista, sólo soy un optimista bien informado. Crec que jo també sóc un optimista ben informat. Anem a pams. Abans de traure conclusions sobre l'assumpte, convé fer unes consideracions prèvies. Quan parlem de la salut de les persones, ens referim al seu grau de benestar físic i psíquic. Hom pot ressentir-se del cos o l'esperit —o de totes dues coses alhora. Allò més freqüent és que els desajustos orgànics acaben afectant la ment. Igual passa amb la salut dels nostres barris antics. Una cosa és l'estat físic en què es troben tots els seus elements materials (carrers, places, edificis, zones enjardinades) i altra, distinta, l'ànima de ciutat vella. Si ens fixem en el nombre de veïns que hi viuen, en la seua edat mitjana i en el seu estatus social, conclourem que la Xàtiva antiga llangueix. Els pobladors envelleixen o marxen a l'eixampla.
El nucli històric perd habitants, serveis, vida comercial i activitat laboral. Aquest procés és ben evident a l'antic Barri del Mercat, al nord i al sud del carrer Sant Pere. Però també es percep en molts llocs del districte Ciutat i el Raval. Un amic diu que la contrada haurà reviscolat quan es vegen xiquets jugant per places i carrers. El passat dia 23, vaig tenir una experiència reveladora. A les set de la vesprada, la junta sortint de l'Associació d'Amics de la Costera anava a passar el relleu a la junta entrant. Jo visc en plaça de l'Almàssera. Allò més natural era marxar a peu en línia recta fins a la plaça de la Seu. Plovia molt. Els aiguats ja duren quasi tres setmanes. Ho diu Raimon: «Al meu país, la pluja no sap ploure.» Vaig caminar pels carrers Ventura Pascual, Pintor Jacomart, Germans Terol Gandia i Ensenyança. El carrer Roca estava tallat; havia caigut el ràfec del palau dels Cerdà. Em tocà baixar a Corretgeria per Arquebisbe Mayoral. Els cotxes circulaven a massa velocitat. Impossible posar-se a recer. Les enormes esquitxades produïdes pels pneumàtics em van banyar totalment les sabates, els calcetins i els camals dels pantalons.
En aqueixos moments, et recordes de tota la família del conductor, del responsable municipal de trànsit i del sursumcorda. Vaig seguir per Josep Carchano, Botigues i plaça del Mercat. Vaig evocar el rètol ceràmic de l'antiga Posada del Peix, que ha desaparegut. Finalment, vaig arribar tot xop al carrer Noguera. En acabar la reunió, calgué fer una volta per a tornar a casa; no era qüestió de repetir l'experiència. Dijous, al carrer de Montcada, vaig veure altre edifici, el palau dels Sanç de Sorió, en estat lamentable. Sembla que els requeriments municipals als propietaris han fet efecte; van a començar obres de reparació. Temps enrere, ja s'esfondrà l'escala gòtica del palau dels Sanç d'Alboi, que havia albergat el Círculo Mercantil. (Altres peces d'aquest palau del segle XIV també corrien perill.) Darrerament, hem sabut que un element de la Seu, la teulada de la sagristia, corre perill d'ensulsiada. En definitiva, la deixadesa —institucional i dels particulars— provoca danys i pèrdues materials. ¿Com està la botella, mig plena o mig buida?
Un tomb per ciutat vella mostra com augmenta el nombre d'edificis abandonats. I tots no són de caràcter palatí. Hi ha immobles deshabitats de tipologies i grandàries ben diverses. L'Associació d'Amics de la Costera presentà als Pressupostos Participatius 2021 de la Generalitat Valenciana la proposta de compra i rehabilitació de cases velles, per a la creació d'un parc públic d'habitatge de lloguer destinat a joves. Es tracta de revitalitzar el nucli històric xativí abans que siga tard. A l'Ajuntament li toquen vàries tasques: mantenir adequadament les infraestructures (la distribució de l'aigua, per exemple), vetllar per la conservació dels béns patrimonials propis —no sempre ho fa— i els de propietat particular o institucional —sense oblidar els de titularitat eclesial—, incentivar amb ajudes públiques la rehabilitació, instar a l'estricte compliment de la llei i exercir les accions pertinents contra els infractors. La ciutat vella encara no és una pura ruïna, però les mostres de descurança no cessen. ¡Evitem que cresquen les files dels optimistes ben informats!
(publicat a Levante-EMV, el 26/03/2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada