Quan es produeix un esdeveniment de tanta transcendència com la guerra d'Ucraïna, és habitual que tothom en sàpiga molt. Sense anar massa lluny, els canals generalistes de televisió van plens, aquests dies, de politòlegs i especialistes en temes militars que pontifiquen a tort i dret sobre l'assumpte de màxima actualitat. Jo l'aborde d'altra manera. Escric sobre ell per a tractar de formar-me una opinió mínimament coherent sobre allò que està passant a l'est d'Europa. Primer, caldrà començar per les prèvies. Segons el meu parer, només existeix una guerra justa, la de defensa contra l'atac immotivat d'una potència estrangera. Per tant, considere just que els ucraïnesos es defensen de l'atac rus. Putin ha ordenat una agressió contra Ucraïna, una agressió pura i dura que costarà nombrosos morts, ferits i exiliats, i molta destrucció. Aquest matí, jo participava en una tertúlia de la televisió comarcal. Elio Cabanes, militant del PP, hi ha dit unes coses si més no ben cridaneres: «Potser Putin té raons per a fer el que està fent. No sé fins a quin punt paga la pena que Ucraïna es defenga. Amb Trump, açò no va passar. Ací ho deixe.»
No hi ha hagut oportunitat de rebatre aquestes paraules, perquè la moderadora ha clos la tertúlia per a connectar amb València i oferir en directe la mascletà. I clar, m'he quedat amb ganes de preguntar al senyor Cabanes si estava en contra, per tant, d'enviar armes als ucraïnesos. Durant la Guerra Civil, països com França o Gran Bretanya van decidir exactament això: no enviar ajuda militar al govern de la II República. Però tornem a Ucraïna. Durant els últims dies, he llegit moltes anàlisis sobre el conflicte en curs. Hi ha qui parla de la potència militar de Rússia. Em cridà l'atenció un analista que negava aqueixa potència. Enumerava els fracassos dels soldats russos des de la Primera Guerra Mundial fins a la fugida d'Afganistan. No donava per bona ni la teoria que la segona Guerra Mundial l'havia guanyada la URSS. Sí, moriren vint-i-cinc milions de soviètics lluitant contra els nazis, però els soldats de la URSS arribaren a Berlín gràcies a l'obertura del front oest, després del desembarcament aliat de Normandia. Els fets actuals semblen donar la raó a l'analista; per a Putin i els seus generals, la invasió d'Ucraïna està sent un desastre.
Si pensaven en una guerra rellamp, el càlcul els ha sortit malament. No han estat capaços de doblegar tan ràpidament com s'imaginaven, només amb força militar convencional, l'aferrissada i heroica defensa ucraïnesa. Com que necessita imperiosament un as a la màniga, Putin podria sentir la temptació d'abandonar la guerra convencional i utilitzar mitjans gens honorables, com en Txetxènia o Síria (armes químiques o bacteriològiques, bombes termo-bàriques, prohibides per les convencions internacionals, bombes brutes). Perquè la Federació Russa no té potència militar, però té potència nuclear, que és una cosa distinta. I açò em porta a altra afirmació que he sentit a la tertúlia: «Potser Putin té raons per a fer el que està fent.» Segons el dret internacional, ¡no! Ucraïna no havia atacat prèviament territori de la Federació Russa. Per altra banda, la Carta de Nacions Unides consagra amb caràcter general la prohibició de l'ús de la força per a dirimir diferències internacionals. Per tant, l'atac perpetrat per ordres de Putin no admet matisos. És una agressió amb totes les lletres. L'hem de condemnar i n'hem de demanar el cessament immediat.
No hi ha hagut oportunitat de rebatre aquestes paraules, perquè la moderadora ha clos la tertúlia per a connectar amb València i oferir en directe la mascletà. I clar, m'he quedat amb ganes de preguntar al senyor Cabanes si estava en contra, per tant, d'enviar armes als ucraïnesos. Durant la Guerra Civil, països com França o Gran Bretanya van decidir exactament això: no enviar ajuda militar al govern de la II República. Però tornem a Ucraïna. Durant els últims dies, he llegit moltes anàlisis sobre el conflicte en curs. Hi ha qui parla de la potència militar de Rússia. Em cridà l'atenció un analista que negava aqueixa potència. Enumerava els fracassos dels soldats russos des de la Primera Guerra Mundial fins a la fugida d'Afganistan. No donava per bona ni la teoria que la segona Guerra Mundial l'havia guanyada la URSS. Sí, moriren vint-i-cinc milions de soviètics lluitant contra els nazis, però els soldats de la URSS arribaren a Berlín gràcies a l'obertura del front oest, després del desembarcament aliat de Normandia. Els fets actuals semblen donar la raó a l'analista; per a Putin i els seus generals, la invasió d'Ucraïna està sent un desastre.
Si pensaven en una guerra rellamp, el càlcul els ha sortit malament. No han estat capaços de doblegar tan ràpidament com s'imaginaven, només amb força militar convencional, l'aferrissada i heroica defensa ucraïnesa. Com que necessita imperiosament un as a la màniga, Putin podria sentir la temptació d'abandonar la guerra convencional i utilitzar mitjans gens honorables, com en Txetxènia o Síria (armes químiques o bacteriològiques, bombes termo-bàriques, prohibides per les convencions internacionals, bombes brutes). Perquè la Federació Russa no té potència militar, però té potència nuclear, que és una cosa distinta. I açò em porta a altra afirmació que he sentit a la tertúlia: «Potser Putin té raons per a fer el que està fent.» Segons el dret internacional, ¡no! Ucraïna no havia atacat prèviament territori de la Federació Russa. Per altra banda, la Carta de Nacions Unides consagra amb caràcter general la prohibició de l'ús de la força per a dirimir diferències internacionals. Per tant, l'atac perpetrat per ordres de Putin no admet matisos. És una agressió amb totes les lletres. L'hem de condemnar i n'hem de demanar el cessament immediat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada