La corrupció dels polítics de dretes només sol influir en els seus electors quan assoleix aires novel·lescos o teatrals. Em referisc a episodis com el protagonitzat per l'anterior alcalde de Xàtiva, que entrà a la garjola després de ser detingut per la guàrdia civil. Ara mateix, assistim perplexos a un succés amb aires de tragèdia molt antiga. Una Clitemnestra (Díaz Ayuso) ha assassinat un Agamèmnon que li feia nosa (Pablo Casado). Incendiar el PP para esconder con el humo la corrupción, afirmava Ignacio Escolar. Casado contra las cuerdas, deia en aquestes pàgines el filòsof i pensador polític José Luis Villacañas. Mentre escric la columna, el PP està oferint tot un espectacle. En època de l'Imperi Romà, la guàrdia pretoriana li hauria tallat el cap al cèsar, i a la dona i els fills després. Encara sort que som a la Hispània del segle XXI. En fi, ¡és broma! Només s'ha vessat sang metafòricament. Però tornem a la corrupció. Quan morien set-centes persones al dia, durant el punt àlgid de la pandèmia de covid-19, Isabel Díaz Ayuso permetia que el seu germà cobrés una comissió de 280.000 euros per la compra de material sanitari.
L'afer havia esclatat setembre passat, quan arribaren a Génova rumors sobre la pasta que potser s'havia embutxacat Tomás Díaz Ayuso per un contracte a dit. La Comunitat de Madrid l'havia adjudicat a un empresari amic de Tomás. Està comprovat que la corrupció no sol passar factura política a la dreta. Ni màsters insòlits, ni malversació, ni res. (Al País Valencià, tenim exemples per a donar i vendre.) Tanmateix, ara es donava una circumstància especial, la guerra oberta entre Génova i Puerta del Sol. Com sempre, la realitat supera la ficció: l'oposició i la premsa alcen la llebre; intent de contractar detectius que Génova desmenteix; advertiment a la líder madrilenya per part d'un exministre amic; replega de dades en Puerta del Sol que no s'envien a Génova; el cap de gabinet de Díaz Ayuso sap que Casado i Egea han vist documents (extractes bancaris o dades fiscals de Tomás Díaz), però no tenen còpies; a més, no manegen dades bones; Puerta del Sol no els trau de l'error. ¡Una ratera! Finalment, pensant que té un presumpte cas de prevaricació, tràfec d'influències i malversació, Pablo Casado fa públiques les seues sospites.
Isabel es fa la víctima i diu que no sabia res fins que li havia preguntat al seu germà, que aquest només havia cobrat 55.850 euros —ja veus tu— i que tot és legal. Però es produeix l'hecatombe. ¡El PP, obert en canal! Pablo recula. ¡Tant se val! No ha caigut ella, l'han degollat a ell, per sospitar públicament d'una dirigent del partit —que els draps bruts es renten a casa. Milers de manifestants a favor de Díaz Ayuso. Ja dic, la corrupció no sol passar factura, almenys per ara. De fet, els peperos demanen que siga nou líder del partit el personatge que es va retratar en una embarcació amb el narcotraficant Marcial Dorado. ¿Que què? I les preguntes s'amunteguen. ¿Compensa a Núñez Feijóo abandonar el seu confortable matalàs gallec? ¿Acceptarà que la ultradreta entre al govern de Castella i Lleó? ¿Hi haurà sintonia amb Isabel? ¿Pujarà el PP en les enquestes? ¿Li farà un sorpasso Vox? ¿El govern de Sánchez tindrà davant un cap d'oposició? (Núñez Feijóo no seu al Congrés.) L'assenyalat disposa d'uns dies per a cavil·lar què li convé.
I nosaltres disposem de quinze mesos per a rumiar què pot passar a casa —a Xàtiva, a localitats de l'entorn i al País Valencià. Falta poc per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. És possible que C's s'esfume. (A Xàtiva, ja s'ha trencat.) Els candorosos pensaven que era una formació "liberal", però les recents fites electorals han desvelat que els votants del partit taronja fugen en massa cap a Vox. Malgrat la popularitat de Yolanda Díaz, les hosts d'Unidas Podemos s'esfondren lànguidament. Des de les últimes eleccions locals, Compromís no té representació a l'Ajuntament de Xàtiva. Alguns amics opinen que la tragèdia grega del PP afavorirà l'esquerra. També he sentit dir a militants d'esquerres que guanyaran per la inconsistència dels adversaris. Trobe que aquesta actitud és perillosa. Confiar-se a la debilitat dels altres i no als mèrits propis pot acabar en desastre. Ho diu José Luis Villacañas: totes les rescloses de la dreta duen l'aigua al mateix destí, per a formar un front de batalla en què no càpiguen ni la tebior ni les mitges tintes.
(publicat a Levante-EMV, el 26/02/2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada