«Qui no vulga pols que no vaja a l’era», resa un refrany valencià. És ben sabut que rebre xiulets entra en el sou dels professionals —artistes, polítics— que cobren gràcies a la complaença del públic. Quan l’espectacle és dolent, la gent té dret de xiular. «Qui no vulga calor que no entre en la cuina», diuen els anglosaxons. Ara s'ha posat de moda, però, altra expressió: «Els polítics han de sortir de casa ja plorats.» Tot això està molt bé, però no s'haurien de sobrepassar certes línies roges. Divendres es van superar, sí. La ministra de Treball acudí a Toledo per a participar en la presentació de "Capital Europea de la Economía Social 2020". Unes vint persones, pertanyents al sector taurí, esperaven Yolanda Díaz per a xiular. Fins ací, l'escenari era quasi normal. (Per a ser normal del tot, la concentració hauria d'haver estat comunicada amb antelació a la Delegació del Govern.) La xiulada s'emmarcava en les protestes dels treballadors del món dels bous, que es consideren discriminats pel Ministeri de Treball; estan exclosos de les ajudes especials que, per a pal·liar les conseqüències de la pandèmia de coronavirus, van a rebre els artistes d'espectacles públics.
Segons els manifestants, la ministra no els inclou en les ajudes perquè està en contra dels bous. «A causa dels seus gustos personals, està portant moltes famílies a la ruïna», diuen. En realitat no som davant d'una mera qüestió de gustos personals; el rebuig a les corregudes de bous ha esdevingut un assumpte polític. Els treballadors taurins afirmen que el seu sector és cultural, però molta gent veu les coses de manera distinta. El maltracte animal és rebutjat per moltíssimes persones. Nombrosos partits advoquen per la supressió de les corregudes. En fi, els congregats davant l'Ajuntament de Toledo van passar dels xiulets a la violència, física i verbal. Van colpejar el vehicle oficial i van escridassar la senyora Díaz amb expressions com hija de puta i golfa de mierda. Jo trobe açò inacceptable. Supose que la policia ja haurà identificat els energúmens que diuen pertànyer al món de la "cultura". Crec que fiscalia hauria d'actuar d'ofici. És possible que els treballadors dels espectacles taurins, que hauran cotitzat com qualsevol assalariat, tinguen dret a ajudes i a una reconversió del sector. Però res no autoritza a insultar una dona greument.
Que siga ministra o ama de casa és indiferent. Yolanda Díaz fou objecte d'una agressió moral i masclista. Suportar-la no entra en el seu jornal. S'han sobrepassat línies roges. Alexandria Ocasio-Cortez, congressista demòcrata nord-americana, també va rebre la mateixa classe d'insult per part d'un republicà: fucking bitch (puta gossa). La contestació de la senyora Ocasio-Cortez fou contundent: «Totes hem hagut de lidiar amb açò alguna vegada durant les nostres vides. És la cultura de la impunitat i l'acceptació de la violència i el llenguatge violent contra les dones. Diu que té esposa i dues filles, que respecta les dones. Tenir una filla no fa que un home siga decent. En insultar-me, donà permís perquè també puguen insultar la seua dona i les seues filles. Tractar les persones amb dignitat i respecte fa decent un home. Tinc dos anys menys que la filla menor del congressista. Jo també sóc filla d'alguna persona. Afortunadament, mon pare ja no està viu per a veure com han tractat la seua filla. Ma mare ho ha vist per televisió. Els meus pares no em criaren perquè tolere aquests insults.» En Espanya, la violència verbal contra les dones també sovinteja.
Recordem, per exemple, com un tertulià titllà de zorra, puerca i guarra Marina Geli, consellera de Sanitat de la Generalitat catalana. Jiménez Losantos també insultà grollerament la diputada Carolina Bescansa. Ara, la víctima del llenguatge violent ha estat Yolanda Díaz. Quasi tots els partits han condemnat els insults a la ministra. PP i Vox no s'han volgut sumar a la condemna. Això em fa recordar una anècdota protagonitzada fa uns anys per Alfonso Rus. Va declarar a un periodista que no acudia a les nits d’albaes durant la fira perquè en una ocasió l'havien xiulat. Quan el periodista li féu veure que un xiulet no tenia massa importància, Rus contestà: «Sí, sí que en té. Que em xiulen i em menyspreen no entra en el càrrec. ¿Qui diu que sí? No, no.» ¿Opinen igual els actuals portaveus de la dreta? Yolanda Díaz ha estat greument menyspreada. Els d'Abascal justifiquen la violència dels taurins. Els de Casado callen. Tracte d'imaginar llur reacció si la insultada hagués estat Ana Pastor, posem per cas. ¡Difícil! No aconseguisc d'imaginar una persona veritablement progressista i d'esquerres dient puta, guarra i golfa a una dona del PP.
Segons els manifestants, la ministra no els inclou en les ajudes perquè està en contra dels bous. «A causa dels seus gustos personals, està portant moltes famílies a la ruïna», diuen. En realitat no som davant d'una mera qüestió de gustos personals; el rebuig a les corregudes de bous ha esdevingut un assumpte polític. Els treballadors taurins afirmen que el seu sector és cultural, però molta gent veu les coses de manera distinta. El maltracte animal és rebutjat per moltíssimes persones. Nombrosos partits advoquen per la supressió de les corregudes. En fi, els congregats davant l'Ajuntament de Toledo van passar dels xiulets a la violència, física i verbal. Van colpejar el vehicle oficial i van escridassar la senyora Díaz amb expressions com hija de puta i golfa de mierda. Jo trobe açò inacceptable. Supose que la policia ja haurà identificat els energúmens que diuen pertànyer al món de la "cultura". Crec que fiscalia hauria d'actuar d'ofici. És possible que els treballadors dels espectacles taurins, que hauran cotitzat com qualsevol assalariat, tinguen dret a ajudes i a una reconversió del sector. Però res no autoritza a insultar una dona greument.
Que siga ministra o ama de casa és indiferent. Yolanda Díaz fou objecte d'una agressió moral i masclista. Suportar-la no entra en el seu jornal. S'han sobrepassat línies roges. Alexandria Ocasio-Cortez, congressista demòcrata nord-americana, també va rebre la mateixa classe d'insult per part d'un republicà: fucking bitch (puta gossa). La contestació de la senyora Ocasio-Cortez fou contundent: «Totes hem hagut de lidiar amb açò alguna vegada durant les nostres vides. És la cultura de la impunitat i l'acceptació de la violència i el llenguatge violent contra les dones. Diu que té esposa i dues filles, que respecta les dones. Tenir una filla no fa que un home siga decent. En insultar-me, donà permís perquè també puguen insultar la seua dona i les seues filles. Tractar les persones amb dignitat i respecte fa decent un home. Tinc dos anys menys que la filla menor del congressista. Jo també sóc filla d'alguna persona. Afortunadament, mon pare ja no està viu per a veure com han tractat la seua filla. Ma mare ho ha vist per televisió. Els meus pares no em criaren perquè tolere aquests insults.» En Espanya, la violència verbal contra les dones també sovinteja.
Recordem, per exemple, com un tertulià titllà de zorra, puerca i guarra Marina Geli, consellera de Sanitat de la Generalitat catalana. Jiménez Losantos també insultà grollerament la diputada Carolina Bescansa. Ara, la víctima del llenguatge violent ha estat Yolanda Díaz. Quasi tots els partits han condemnat els insults a la ministra. PP i Vox no s'han volgut sumar a la condemna. Això em fa recordar una anècdota protagonitzada fa uns anys per Alfonso Rus. Va declarar a un periodista que no acudia a les nits d’albaes durant la fira perquè en una ocasió l'havien xiulat. Quan el periodista li féu veure que un xiulet no tenia massa importància, Rus contestà: «Sí, sí que en té. Que em xiulen i em menyspreen no entra en el càrrec. ¿Qui diu que sí? No, no.» ¿Opinen igual els actuals portaveus de la dreta? Yolanda Díaz ha estat greument menyspreada. Els d'Abascal justifiquen la violència dels taurins. Els de Casado callen. Tracte d'imaginar llur reacció si la insultada hagués estat Ana Pastor, posem per cas. ¡Difícil! No aconseguisc d'imaginar una persona veritablement progressista i d'esquerres dient puta, guarra i golfa a una dona del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada