dimecres, 22 de juliol de 2020

Es podria intentar

En un text anterior reflexionava sobre les possibilitats de convertir Xàtiva en ciutat de museus. Ho veia factible. Això sí, un museu ha de ser una institució viva. Perquè suscite interès global, ha d'albergar algun element altament significatiu: una peça, o un conjunt de peces, de la màxima categoria arqueològica, històrica, artística o documental. Un element significatiu esdevé icona del centre que l'acull. Una famosa obra de Johannes Vermeer, La jove de la perla, és la icona del Mauritshuis de La Haia. Museus de ciutats més petites tenen també les seues icones. El Museu Diocesà d'Art Sacre d'Oriola alberga un quadre superb de Velázquez, La temptació de Sant Tomàs d'Aquino. Marbella té un magnífic Museu del Gravat Espanyol Contemporani (l'exministre de Cultura José Guirao és patró de la seua fundació.) En aquest cas, l'element significatiu és un conjunt d'obra seriada. Si volem que Xàtiva siga una ciutat de museus, hem de començar per establir de quins elements de la màxima significació disposem. Necessitem algun.

Llàstima que Josep de Ribera, lo Spagnoletto, no puga ser icona d'una gran pinacoteca xativina. Malauradament, la ciutat nadiua de Ribera no compta amb obres indiscutiblement seues; es qüestiona si dos dels tres llenços de l'artista exposats a la Casa de l'Ensenyança són seus o foren executats per ajudants. L'altre, regalat per Attilio Bruschetti en 1924, és obra de deixebles amb total seguretat. Adquirir pintures, dibuixos o gravats de Ribera no està a l'abast de la nostra ciutat. A les subhastes, assoleixen preus elevadíssims. Ignore si hi hauria altres possibilitats —el dipòsit, per exemple—; el Museu del Prado té moltes obres de l'artista xativí no exposades al públic. De fet, els Sant Maties i Sant Onofre de la Casa de l'Ensenyança són propietat del Prado. Van ser cedits en dipòsit el mateix any 1924, gràcies a la intervenció d'Elies Tormo, ministre d'Instrucció Pública originari d'Albaida. Als magatzems del museu madrileny es guarden vint-i-un quadres obra indiscutible de Ribera —procedents quasi tots de les col·leccions reials—, deu dibuixos (plomes, aiguades, sanguines) i un gravat. Crida l'atenció la repetició d'alguns temes.

Entre els llenços guardats hi ha dos titulats La Immaculada Concepció (un d'ells de 220 per 160 cm de grandària), dos dedicats a Sant Tomàs i dos més a Sant Francesc, Visió de Sant Francesc d'Asís i Sant Francesc rep els estigmes. Qualsevol ho pot comprovar a la pàgina web del museu. Cedir en dipòsit alguns d'ells no hauria de suposar un gran inconvenient per a la gran pinacoteca espanyola. A mi m'agraden especialment Sant Josep i el Nen Jesús (126 x 100 cm), Sant Agustí en oració (203 x 150 cm), Sant Joan Evangelista, un Sant Tomàs, Sant Pau ermità (118 x 98 cm), Sant Judes Tadeu, Sant Cristòfol (127 x 100 cm), Un anacoreta i Visió de Sant Francesc d'Asís. També hi ha alguns quadres amb personatge femení o tema profà: Cap del déu Bacus (fragment d'un llenç més gran, El triomf de Bacus), Vella usurera i Santa Maria Egipcíaca (183,5 x 150 cm). Al Prado no els veu ningú. Si vingueren a Xàtiva, el nostre Museu de Belles Arts adquiriria altra dimensió. Tindria una icona molt potent. Ens equipararíem amb Osuna. En la col·legiata d'aquesta ciutat andalusa es conserven cinc excel·lents quadres de Josep de Ribera.





Hem de recordar també que una peça renaixentista excepcional, La Mare de Déu de les Febres, de Bernardino di Betto, Pinturicchio, que s'exhibeix en el Museu de Belles Arts de València, va pertànyer a la Seu xativina. En qualsevol cas, la nostra ciutat posseeix pintures i peces arqueològiques de gran valor: la pica islàmica, les restes de la Capella dels Borja, els quadres de Vicente López, la col·lecció de gravats de Goya... Si l'Església Catòlica local volgués col·laborar, tindríem una galeria d'art medieval excepcional. En magatzems i dependències municipals s'amunteguen o pengen nombrosíssimes pintures, gravats i fotografies dels diversos salons, biennals i concursos plàstics que se celebren a Xàtiva. Com s'ha fet amb altre fill il·lustre, el govern local hauria d'interessar-se pel destí futur de l'obra d'Artur Heras, el millor artista xativí contemporani. Això sense comptar que altres mestres valencians reeixits, com Manuel Boix o Rafael Armengol, han tingut sempre una estreta relació amb la ciutat. ¿Xàtiva, ciutat de museus? Es podria intentar.

(publicat a Levante-EMV, el 22/07/2020)