La gent del PP no té remei. «La meua xiqueta és l'ama / del corral i del carrer, / de la fulla de la parra / i la flor del taronger», fa una cançó de bressol tradicional. La dreta ha cregut sempre que és l'ama del corral i del carrer. Els membres del seu partit més representatiu, el PP, fan coses que, mirades així a primer cop de vista, poden semblar molt estranyes. Però no ho són gens. Actuen —¡no caldria sinó!—, com el puto amo. Pablo Casado es dedica des de fa dies a visitar empreses, granges i altres llocs de treball com si fos el president del govern en persona. La cosa no tindria major importància si no fos per un xicotet detall: la immensa majoria de ciutadans ha estat confinada a sa casa seguint les instruccions de l'autoritat competent. Mentrestant, Casado, que només presideix un partit, ha estat deambulant per on li ha vingut en gana. Imagine que cap policia no l'haurà aturat per a indagar la raó dels seus desplaçaments. Més exemples de fatuïtat. El dia 30 es muntà un bon numeret en Ifema, un acte multitudinari amb motiu del tancament de l'hospital de campanya. Havia estat convocat per la presidenta de la Comunitat de Madrid.
Havia invitat l'alcalde de la capital, alts càrrecs del PP i C's i representants de les altres forces polítiques. ¿Per a què? Segons Díaz Ayuso, es volia agrair la tasca abnegada dels sanitaris. Tot indica, però, que es tractava d'un acte propagandístic que congregà uns quants centenars de persones (polítics, bombers, policies, sanitaris i periodistes) en un moment en què estaven prohibides les aglomeracions. No es van respectar les distàncies. Es van donar besos i abraços. Algunes persones no duien mascaretes. Es van repartir entrepans. Es va ballar. ¿Dol pels morts? ¡Ha! ¡Visca la xerinola! En diferents llocs de la geografia ibèrica, moltes persones han estat sancionades per molt menys. La presidenta madrilenya hagué de demanar disculpes amb la boca xicoteta. «Va ser una cosa espontània, sense mala intenció», digué amb posat innocent. L'acte fou molt aclaridor. Va palesar algunes coses que ja sabíem: la gent del PP es passa pel folre les instruccions que hem d'acatar els altres ciutadans; els sanitaris estan dividits. ¿Dividits? ¡Sí!
Uns ballaven i es feien selfies amb la presidenta. Altres sostenien una pancarta enorme en què es reivindicava sanitat pública i tests per a tots els professionals que atenen malalts de covid-19. Díaz Ayuso aplaudia les consignes. ¿Es feia la longuis en assumptes de la seua incumbència o se'n fotia? Vistes les imatges del sarau, jo he trobat explicació a l'actitud hipercrítica contra el govern central que venen mostrant alguns metges en diferents tertúlies televisives: són directius d'hospitals de la Comunitat de Madrid i hauran estat nomenats per la conselleria del govern autonòmic. (Al Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent passa el mateix; gerent i directors dels hospitals són nomenats pel conseller o la consellera de torn.) És difícil —impossible, no— que un directiu sanitari madrileny critique el PP. Ara, jo tinc un dubte: ¿a qui hem de dedicar els aplaudiments de les vesprades, als dels selfies o als de la pancarta? I encara quedava el colofó, l'acte del 2 de maig, dia de la Comunitat de Madrid. S'han suspès falles, processons de Setmana Santa, fira d'abril de Sevilla, Rocío, sanfermines... Potser se suspenguen també la fira de Xàtiva i els moros i cristians d'Ontinyent.
Però els líders del PP madrileny havien de celebrar la diada del 2 de maig. Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida van convidar el cap del seu partit. Pablo Casado actuà com si fos la més alta jerarquia estatal. Arribà a Puerta del Sol i passà revista, com fan els caps d'estat, a una formació de sanitaris, policies, bombers, voluntaris de protecció civil... Tots amb els seus uniformes. (Cal pensar que els homes i les dones de la bata blanca, metges i infermers, serien els dels selfies.) El cap del partit estava flanquejat per la presidenta i l'alcalde de Madrid. ¿Que què? ¿Són o no són els amos del corral i del carrer? Segons han dit, volien fer un homenatge a les persones que han lluitat en primera línia contra la pandèmia. Recordem que també han fet el seu particular homenatge als morts per covid-19. I no sembla importar-los que Sánchez haja anunciat l'organització d'una gran cerimònia d'estat, dedicada a "tots" els morts pel coronavirus i aquells que l'han combatut, quan s'acabe la pandèmia. En fi, arribats en aquest punt sorgeix la pregunta lògica: ¿els peperos no podrien esperar-se una miqueta? ¿Esperar-se els amos de les Espanyes? ¡Au, vinga!
Havia invitat l'alcalde de la capital, alts càrrecs del PP i C's i representants de les altres forces polítiques. ¿Per a què? Segons Díaz Ayuso, es volia agrair la tasca abnegada dels sanitaris. Tot indica, però, que es tractava d'un acte propagandístic que congregà uns quants centenars de persones (polítics, bombers, policies, sanitaris i periodistes) en un moment en què estaven prohibides les aglomeracions. No es van respectar les distàncies. Es van donar besos i abraços. Algunes persones no duien mascaretes. Es van repartir entrepans. Es va ballar. ¿Dol pels morts? ¡Ha! ¡Visca la xerinola! En diferents llocs de la geografia ibèrica, moltes persones han estat sancionades per molt menys. La presidenta madrilenya hagué de demanar disculpes amb la boca xicoteta. «Va ser una cosa espontània, sense mala intenció», digué amb posat innocent. L'acte fou molt aclaridor. Va palesar algunes coses que ja sabíem: la gent del PP es passa pel folre les instruccions que hem d'acatar els altres ciutadans; els sanitaris estan dividits. ¿Dividits? ¡Sí!
Uns ballaven i es feien selfies amb la presidenta. Altres sostenien una pancarta enorme en què es reivindicava sanitat pública i tests per a tots els professionals que atenen malalts de covid-19. Díaz Ayuso aplaudia les consignes. ¿Es feia la longuis en assumptes de la seua incumbència o se'n fotia? Vistes les imatges del sarau, jo he trobat explicació a l'actitud hipercrítica contra el govern central que venen mostrant alguns metges en diferents tertúlies televisives: són directius d'hospitals de la Comunitat de Madrid i hauran estat nomenats per la conselleria del govern autonòmic. (Al Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent passa el mateix; gerent i directors dels hospitals són nomenats pel conseller o la consellera de torn.) És difícil —impossible, no— que un directiu sanitari madrileny critique el PP. Ara, jo tinc un dubte: ¿a qui hem de dedicar els aplaudiments de les vesprades, als dels selfies o als de la pancarta? I encara quedava el colofó, l'acte del 2 de maig, dia de la Comunitat de Madrid. S'han suspès falles, processons de Setmana Santa, fira d'abril de Sevilla, Rocío, sanfermines... Potser se suspenguen també la fira de Xàtiva i els moros i cristians d'Ontinyent.
Però els líders del PP madrileny havien de celebrar la diada del 2 de maig. Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida van convidar el cap del seu partit. Pablo Casado actuà com si fos la més alta jerarquia estatal. Arribà a Puerta del Sol i passà revista, com fan els caps d'estat, a una formació de sanitaris, policies, bombers, voluntaris de protecció civil... Tots amb els seus uniformes. (Cal pensar que els homes i les dones de la bata blanca, metges i infermers, serien els dels selfies.) El cap del partit estava flanquejat per la presidenta i l'alcalde de Madrid. ¿Que què? ¿Són o no són els amos del corral i del carrer? Segons han dit, volien fer un homenatge a les persones que han lluitat en primera línia contra la pandèmia. Recordem que també han fet el seu particular homenatge als morts per covid-19. I no sembla importar-los que Sánchez haja anunciat l'organització d'una gran cerimònia d'estat, dedicada a "tots" els morts pel coronavirus i aquells que l'han combatut, quan s'acabe la pandèmia. En fi, arribats en aquest punt sorgeix la pregunta lògica: ¿els peperos no podrien esperar-se una miqueta? ¿Esperar-se els amos de les Espanyes? ¡Au, vinga!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada