L'ordenament no permet suspendre els drets i les llibertats fonamentals durant la vigència d'un estat d'alarma. Només permet d'establir limitacions al seu exercici. El 14 de març, el govern instaurà l'estat d'alarma per a combatre la pandèmia de covid-19. En el marc d'aqueix estat, decretà el confinament obligatori de tota la població a les seues llars, amb algunes excepcions; estava permès de traslladar-se als ambulatoris, a les farmàcies, a comprar aliments... Algunes veus, sobretot de polítics de l'oposició, afirmen que les mesures dictades per a frenar la covid-19 suposen una suspensió de drets fonamentals. Es tracta d'una afirmació infundada. Cal distingir entre limitació i suspensió d'un dret. El nucli del dret o la llibertat no admet restriccions, es una cosa que es té o no es té, sense matisos possibles. Durant l'estat d'alarma, els drets fonamentals no desapareixen (només durant els estats d'excepció o setge podrien deixar de tenir vigor provisionalment). El de manifestació és el dret a protestar col·lectivament en l'espai públic, bé que la Constitució permet prohibir manifestacions si existeix perill (per a la salut o la vida de les persones, per exemple).
Si el dret a manifestar-se estigués suspès, no se'n podrien convocar manifestacions de cap tipus. Ara bé, el dret continua en vigor. Com s'esdevé en una situació de total normalitat, qualsevol pot convocar una manifestació. Si l'autoritat creu que suposa perill per a la vida o la salut de les persones, podrà prohibir-la. Ara mateix, el perill de transmissió del patogen en aglomeracions de gent dóna peu a la prohibició de manifestacions. Però el dret no està suspès. Per tant, els convocants poden acudir a un jutge que controle si efectivament s'hi dóna el perill o no. En definitiva, durant l'estat d'alarma poden limitar-se amb proporcionalitat algunes manifestacions accessòries dels drets fonamentals, però no està eliminat el seu nucli. La teoria està clara, però passar a la pràctica és complicat. Les concentracions de protesta que es fan al barri madrileny de Salamanca —esteses a d'altres ciutats—, ¿són veritables manifestacions? Fer una reunió de més de vint persones a la via pública sense haver-ho comunicat prèviament, o sense haver obtingut autorització judicial després d'una denegació administrativa, és susceptible de sanció.
La celebració de concentracions o manifestacions sense prèvia comunicació podria suposar una infracció administrativa de què serien responsables, en principi, només els organitzadors o els promotors. El problema és que les concentracions a boqueta nit per a protestar contra el govern no tenen un organitzador concret. Hom pot sospitar que les promou per sota mà aquest o aquell partit polític, però es convoquen de manera molt difusa a través de les xarxes. Difícilment es pot sancionar ningú. Per altra banda, l'actuació de les autoritats davant d'una concentració no ajustada a dret ha de regir-se sempre pel principi de proporcionalitat. Si la concentració es pacífica, les forces de seguretat poden demanar als participants que dissolguen la mateixa. També poden obrir un expedient per possible infracció administrativa, si la concentració no ha estat notificada amb anterioritat, però un desallotjament violent de l'espai public fent servir una força desproporcionada no seria gens acceptable. Ja sé que alguns em recordaran l'actuació policial a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. Sí, aquella actuació fou absolutament desproporcionada.
Es pot procedir igual que amb altres persones que no acaten les prescripcions de l'estat d'alarma. Aquest no anul·la, com ja s'ha dit, el dret a la protesta; pot exercir-se sempre que es respecten les mesures establertes per a protegir la salut col·lectiva: guardar les distàncies entre persones, eixir al carrer durant la franja horària adient, evitar les aglomeracions... Si la policia observa una reunió que congrega més gent de la permesa per la fase de desescalada i en què no es guarden les distàncies de seguretat, hauria d'identificar els infractors i incoar la corresponent proposta de sanció. Tot això ja s'ha fet en altres casos de manera potser massa exagerada. Ara, ningú no entendrà que es passe bou per bèstia grossa al barri de Salamanca o l'eixampla de València. No es tracta de penalitzar un dret, sinó d'assegurar que cap grup d'irresponsables no provoque un rebrot de la pandèmia i llance per la borda el sacrifici de la majoria. La norma ha de regir tant al barri obrer com al barri on habita gent de "casa bona". En fi, ja vaig entenent que el govern no volgués aïllar Madrid a l'inici de la pandèmia. ¿Li feia por la possible revolta dels fatxendetes?
Si el dret a manifestar-se estigués suspès, no se'n podrien convocar manifestacions de cap tipus. Ara bé, el dret continua en vigor. Com s'esdevé en una situació de total normalitat, qualsevol pot convocar una manifestació. Si l'autoritat creu que suposa perill per a la vida o la salut de les persones, podrà prohibir-la. Ara mateix, el perill de transmissió del patogen en aglomeracions de gent dóna peu a la prohibició de manifestacions. Però el dret no està suspès. Per tant, els convocants poden acudir a un jutge que controle si efectivament s'hi dóna el perill o no. En definitiva, durant l'estat d'alarma poden limitar-se amb proporcionalitat algunes manifestacions accessòries dels drets fonamentals, però no està eliminat el seu nucli. La teoria està clara, però passar a la pràctica és complicat. Les concentracions de protesta que es fan al barri madrileny de Salamanca —esteses a d'altres ciutats—, ¿són veritables manifestacions? Fer una reunió de més de vint persones a la via pública sense haver-ho comunicat prèviament, o sense haver obtingut autorització judicial després d'una denegació administrativa, és susceptible de sanció.
La celebració de concentracions o manifestacions sense prèvia comunicació podria suposar una infracció administrativa de què serien responsables, en principi, només els organitzadors o els promotors. El problema és que les concentracions a boqueta nit per a protestar contra el govern no tenen un organitzador concret. Hom pot sospitar que les promou per sota mà aquest o aquell partit polític, però es convoquen de manera molt difusa a través de les xarxes. Difícilment es pot sancionar ningú. Per altra banda, l'actuació de les autoritats davant d'una concentració no ajustada a dret ha de regir-se sempre pel principi de proporcionalitat. Si la concentració es pacífica, les forces de seguretat poden demanar als participants que dissolguen la mateixa. També poden obrir un expedient per possible infracció administrativa, si la concentració no ha estat notificada amb anterioritat, però un desallotjament violent de l'espai public fent servir una força desproporcionada no seria gens acceptable. Ja sé que alguns em recordaran l'actuació policial a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. Sí, aquella actuació fou absolutament desproporcionada.
Es pot procedir igual que amb altres persones que no acaten les prescripcions de l'estat d'alarma. Aquest no anul·la, com ja s'ha dit, el dret a la protesta; pot exercir-se sempre que es respecten les mesures establertes per a protegir la salut col·lectiva: guardar les distàncies entre persones, eixir al carrer durant la franja horària adient, evitar les aglomeracions... Si la policia observa una reunió que congrega més gent de la permesa per la fase de desescalada i en què no es guarden les distàncies de seguretat, hauria d'identificar els infractors i incoar la corresponent proposta de sanció. Tot això ja s'ha fet en altres casos de manera potser massa exagerada. Ara, ningú no entendrà que es passe bou per bèstia grossa al barri de Salamanca o l'eixampla de València. No es tracta de penalitzar un dret, sinó d'assegurar que cap grup d'irresponsables no provoque un rebrot de la pandèmia i llance per la borda el sacrifici de la majoria. La norma ha de regir tant al barri obrer com al barri on habita gent de "casa bona". En fi, ja vaig entenent que el govern no volgués aïllar Madrid a l'inici de la pandèmia. ¿Li feia por la possible revolta dels fatxendetes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada