L'escena bíblica relatada al Llibre de Judit, en què una vídua hebrea decapita el general assiri Holofernes, ha servit d'inspiració per a molts artistes. El magnífic quadre Giuditta che decapita Oloferne, de la pintora italiana Artemisia Gentileschi, és una de les representacions més impressionants de l'episodi bíblic. L'obra es troba a la Galleria degli Uffizi de Florència. (Artemisia executà altra versió del mateix tema que es conserva a Nàpols, al Museu de Capodimonte.) El quadre, que mostra una violència extrema, ha estat interpretat com una venjança simbòlica de l'autora, que havia estat enganyada i violada pel pintor Agostino Tassi. En denunciar el fet, fou sotmesa a examen ginecològic i tortura; segons els tribunals eclesiàstics, només les denunciants que suportaven els turments deien veritat. L'artista italiana es representà ella mateixa com a Judit. El rostre d'Holofermes és el de Tassi, el seu violador. Els artistes moderns també s'han sentit atrets per un mite que no expressa la venjança per la violència de gènere, sinó la victòria del subjugat sobre el tirà. L'obra contemporània que mostre dalt també sembla remetre a la violència masclista, però és innegable la força i l'expressivitat majors del quadre de la gran Artemisia Gentileschi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada