¿Què els han portat els Reixos?

Ahir fou la diada dels Reis d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar. L’evangeli de Mateu conta que uns mags (sense especificar nom ni quantitat) arribaren d’Orient per adorar l’infant Jesús, guiats per un estel que els havia anunciat la bona nova. Mateu diu que eren mags, en el sentit de savis, astrònoms o astròlegs (mai no esmenta reis). El mot grec mágos, d’origen persa, era el títol que s’adjudicava als sacerdots del zoroastrisme, religió de l’imperi persa. És possible, doncs, que els Mags d'Orient es dedicaren a l’estudi dels astres. Devien ser també persones d’alta nissaga —els sacerdots perses formaven una casta—, perquè anaren a demanar per l’infant al rei Herodes, que no sabia res —els demanà que l’avisaren si descobrien el parador de Jesús. Trobaren el xiquet en un lloc que l’evangelista no especifica. L’adoraren i li regalaren or, encens i mirra, una resina que s’emprava com anestèsic, substància per a embalsamar i oli per a ungir sacerdots i reis. (La paraula Crist significa ‘ungit’.) Feta la visita, els mags se’n tornaren a casa per un camí distint al d’anada, perquè foren avisats en somnis que Herodes no volia adorar Jesús, sinó eliminar-lo.

Herodes, enrabiat, féu matar tots els infants menors de dos anys nascuts a Betlem. Els evangelis apòcrifs també parlen dels mags, però no aporten detalls més aclaridors. Tanmateix, la tradició cristiana anà enriquint el relat de Mateu. Els mags foren elevats a la categoria de reis, potser per a confirmar antigues profecies. L’evolució també féu que el nombre de reis —que oscil·lava al principi entre dos i dotze— quedés fixat en tres, segurament a partir dels tres regals a Jesús. Apareixen amb els noms de Balthassar, Melchior i Gaspar en un mosaic del segle VI, a l’església de Sant’Apollinare Nuovo (Ravenna). Hom volgué que simbolitzaren tres continents: Baltasar seria rei dels àrabs; Melcior, rei dels perses; Gaspar, rei dels indis asiàtics (Amèrica encara no havia estat descoberta). El cristianisme volgué demostrar així que totes les nacions del món adorarien el Redemptor. La representació dels reis ha canviat al llarg del temps. A l’art bizantí es representen vestits de perses, amb pantalons i barret frigi. La corona apareix al segle X. Avui els veiem vestits de reis medievals. ¿Què fou dels mags després del viatge a Betlem?

En realitat, no en sabem res. Segons Joan Crisòstom (344-407), patriarca de Constantinoble, els tres mags foren batejats per l’apòstol Tomàs a l’Índia. Marco Polo diu haver visitat la tomba dels Reis Mags a Saveh (al sud de Teheran). ¡Estaria buida! Els seus cossos descansaren des del segle IV fins al XII en Milà. Els hi havia dut el bisbe Sant Eustorgi, que construí una basílica per a guardar les despulles —de pas, ordenà que, un cop mort, el soterraren a prop dels tres reis. El bisbe havia anat a cercar els ossos a Santa Sofia de Constantinoble, lloc en què els havia fet guardar Santa Helena, la mare de l’emperador Constantí. En 1162, després de conquistar Milà, l’emperador Frederic I ‘Barba-roja’ s'emportà els ossos màgics a la catedral de Colònia. Als milanesos els restà el consol de conservar una medalla feta amb l’or que els mags havien regalat a Jesús, medalla que encara exposen cada any. Però els habitants de Milà estimaven tant les despulles perdudes que mogueren les influències de papes, bisbes i reis per a recuperar-les.

El 6 de gener de 1904, els italians aconseguiren per fi, gràcies a la generositat de l'arquebisbe de Colònia, alguns dels ossets (dues fíbules, una tíbia i una vèrtebra) que ara guarden zelosament —un veritable regal dels Reis Mags. Abans-d'ahir per la nit, Melcior, Gaspar i Baltasar es feren presents a Xàtiva, on són anomenats Reixos. Era costum de posar prop de balcons o finestres aigua i una taronja per a un dels Reixos, i garrofes per al seu cavall. «Tirorí, tirorí. Senyor rei, estic ací. Palla i garrofes, tot per al seu rossí. Casques i avellanes, ¡per a mi, per a mi, per a mi!», fa la cançó popular. El senyor rei —o la senyora reina— entrava a casa nostra i deixava regals si els residents grans i menuts havíem fet bondat, però passava de llarg si havíem obrat malament. (No es pot descartar la possibilitat que el Melcior de Sant’Apollinare siga una dona; Sant Mateu no especifica al seu evangeli el sexe o el gènere —paraula non grata per a monsenyor Antonio Cañizares— dels mags que adoraren Jesús al portal de Betlem.) En fi, ses majestats també m'han deixat enguany uns regalets. I a vostès, estimats lectors, ¿què els han portat els Reixos?

(publicat a Levante-EMV, el 07/01/2017)