El processament de Baltasar Garzón posà en un compromís nombrosos demòcrates, que es debateren en un dilema: recolzar-lo o desentendre-se’n, perquè Garzón estava a les antípodes d’allò que es demana d’un bon jutge: discreció, equitat, llunyania dels focus, absència de compromís polític directe... Totes aquestes notes són alienes a la personalitat de l'exjutge; la seua trajectòria sempre ha estat jalonada per la llum dels flaixos. L’atracció pels grans sumaris, per les grans causes —complexes i, per tant, difícils d’instruir—, li va reportar fracassos estrepitosos, com aquell del cas Nècora, contra el tràfic de drogues, que acabà en no res a la vista oral. És també molt coneguda la seua fòbia al nacionalisme, que l’ha menat a cometre veritables atropellaments al País Basc i Catalunya. Cal recordar, per exemple, la batuda contra els independentistes catalans, durant l’Olimpíada de Barcelona, enllestida a instàncies seues, o l’orde de tancar empreses basques de comunicació: Orain SA —propietària del diari Egin i l’emissora Egin Irratia— i Zabaltzen, distribuïdora de llibres i discos en basc. (Pel que fa a Orain, l’acte posterior de l’Audiència Nacional, anul·lant la resolució de Baltasar Garzón, no arribà a temps d’evitar la fallida de l’empresa.)
Tots aquests antecedents fan dubtar de la imparcialitat de l'exmagistrat. Mai no sabrem si les grans causes obertes per ell (contra Pinochet, la dictadura argentina, Berlusconi...) obeïen a un veritable desig de justícia o a simple afany de notorietat. Sabem, però, que s’ha guanyat l’animadversió de tothom: dels polítics socialistes, per la persecució de les cúpules d’Interior involucrades en la guerra bruta contra ETA, durant els governs de Felipe González; dels populars, per destapar el cas Gürtel; dels nacionalistes, per les actuacions al País Basc i Catalunya... Tampoc no compta amb simpaties dels seus companys de professió. Fins els membres de Jutges per a la Democràcia, associació fundada, entre d’altres, pel magistrat Luciano Varela, instructor d'una de les causes per prevaricació contra Garzón, han manifestat sovint moltes reticències envers aquest. És coneguda l’animadversió que li professen, posem per cas, gent com la magistrada del Suprem Margarita Robles —actualment diputada del PSOE— o l'exvicepresidenta Mª Teresa Fernández de la Vega —antigues col·laboradores de Juan Alberto Belloch, durant la seua època de ministre d’Interior.
A Garzón sols el recolzen les víctimes del franquisme, uns quants intel·lectuals d’idees jacobines i poc més. El jutge aixeca més simpaties a l’estranger que a casa seua. En fi, ateses totes aquestes consideracions, sobta que els organitzadors de l'hommenatge anual a les víctimes del bombardeig de l'estació de Xàtiva, en 1939, hagen convidat el jutge Garzón a llegir el manifest d'enguany. Ja s'ha desfermat la polèmica. Algunes persones de rellevància en el món de la cultura local han anunciat que no acudiran a l'acte si l'estrella invitada és el jutge estrella defenestrat. Jo tampoc simpatitze gens amb el personatge. Potser el grup organitzador de la cerimònia —o l'organitzador únic, vés a saber— haja pecat d'unilateralitat o personalisme en decidir invitar una figura tan polèmica. Al final, és possible que Garzón no acudisca a Xàtiva per problemes d'agenda. Segons alguns rumors, el cap de Republicans de Xàtiva hauria donat la notícia sense tenir plenament confirmada la presència de l'invitat. ¡Llançar-se a la piscina sense haver comprovat si té aigua! Igual és María Garzón Molina, filla del jutge, qui llegeix el manifest. Ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada