Work in progress

S'acaba de complir el primer any d'autonomia i ajuntaments governats per l'esquerra. Tothom en fa balanç. La gestió dels recursos humans fou un dels primers assumptes que hagueren d'abordar els nous governs. Calia revisar les adscripcions a càrrecs directius en diferents dependències i serveis —els sanitaris, posem per cas. La dreta actua sense complexos en aquesta matèria. Al llarg del seu mandat, el PP va remoure dels seus càrrecs tots els laborals i els funcionaris que va considerar desafectes, i els va substituir per gent de confiança. La llei no permet rebaixar el nivell d'un funcionari de carrera o acomiadar sense indemnització un contractat laboral. La resposta pepera era invariablement la mateixa: «Si no estàs conforme amb la decisió, pots anar als tribunals. Alli ens veurem.» Els actuals governants —l'alcalde de Xàtiva sense anar massa lluny— s'han trobat, per tant, amb bona part de les "canonades" instal·lades pels anteriors capitostos. Off the record —que és com es coneixen aquestes coses— sabem que sindicats i militants de l'esquerra porten mesos demanant als nous governats que facen la "purga" corresponent.

Ni la llei, ni l'estat de comptes, ni l'ètica —que els anteriors manaires es passaven per sota l'arc triomfal— permetien de fer la neteja ràpida que demanaven les bases. Tanmateix, ja s'anuncien remocions en alguns sectors de l'administració, com ara el sanitari. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública està representada al nostre territori pel Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent. Aquest organisme presenta trets que el fan certament peculiar. És l'únic de tot el país amb jurisdicció sobre dues comarques. Això, a més d'obligar a duplicar càrrecs, és font constant de petites —o grans— friccions entre les respectives capitals comarcals. La seu oficial de la gerència és l'hospital Lluís Alcanyís, però totes les direccions (econòmica, mèdica, d'atenció primària...) estan desdoblades: en general, els directors tenen el seu despatx oficial a Ontinyent i els subdirectors, a Xàtiva. Costa fer-se una idea exacta de l'organigrama; no figura a la web del departament. El trencaclosques es pot completar, això sí, amb les notícies que apareixen en la premsa, perquè els continus canvis en l'equip responsable no han estat exempts de polèmica.

Fa mesos, es va conèixer que Miquel Calabuig, l'anterior alcalde socialista de Xàtiva, optava a la direcció econòmica. Finalment seria designada Conxa Albert, que té el despatx a l'hospital d'Ontinyent. (El subdirector i director de Xàtiva és Santiago Aniceto Lacasa.) Més recentment ha estat notícia que Sergio García, gerent del departament, havia presentat la seua renúncia. ¿Causes? Es barallen vàries hipòtesis: canvis en el seu equip sense consultar-li, gestió ineficaç —el Lluís Alcanyís hauria baixat llocs al ràquing dels hospitals valencians—, falta de confiança dels seus superiors... García, que provenia del sector privat, fou nomenat pel govern del PP. Temps enrere, la UGT ja havia demanat la seua destitució. A hores d'ara, continua en el càrrec, però podria ser rellevat imminentment. Altre afer que alçà rebombori fou el nomenament de Salvador Moscardó per a dirigir el servei de nòmines (destinació sensible, perquè dóna accés a molta informació). Es va dir que hi havia altra candidata amb més antiguitat. Finalment, Moscardó, administratiu i marit de Cristina Suñer, renuncià (ha esdevingut alliberat sindical).

Tot és un reflex d'allò que s'esdevé en conselleria, on les responsabilitats estan repartides entre PSOE i Compromís. Recordem que el marit de la consellera socialista, Carmen Montón, fou nomenat cap d'una empresa pública. L’escàndol l'obligà a renunciar. La secretària autonòmica Dolors Salas, nacionalista, també és notícia; la seua filla ha estat contractada durant uns mesos per la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fesabio). S'especula amb la possibilitat que la senyora Salas siga substituïda en breu. El PSOE i Compromís —fins i tot la gent de Podemos— hauran de pactar aquesta i altres substitucions. La tasca és prou complicada; els acords de govern s'han traduït en una Generalitat cremallera: si el conseller, o consellera, és del PSOE, el secretari autonòmic, o secretària autonòmica, ha de ser de Compromís —i viceversa. Total: després d'un any, la conselleria i els departaments comarcals de salut continuen en construcció. ¡Work in progress! Aquestes són les coses que no acaben d'entendre els ciutadans. L'esquerra haurà d'espavilar; ja ha tingut un avís en les eleccions generals acabades de celebrar.

(publicat a Levante-EMV, el 09/07/2016)