En ser creat caldenal Alfons de Borja, es va produir un gran ascens social del seu llinatge. Els germans de Jofré, Galceran, Joan i Joana, es van casar respectivament amb Isabel de Montcada, Francina de Tous i Bartomeu Serra. Altre germà, Roderic, arribà a ser bisbe de la Seu d'Urgell i Barcelona. Quant a les germanes d'Alfons, Caterina i Joana, maridaren amb Joan del Milà i Mateu Martí, respectivament. Caterina tindria un fill, Lluís Joan del Milà i Borja, que marxaria a Roma junt al seu cosí Roderic. D'altra banda, Isabel, la mare de Roderic, en quedar vídua de Jofré, marxà amb els seus fills a València. En absència del seu germà, que vivia a Roma, ocupà el palau bisbal. Aviat, la noblesa valenciana s'acostumà a relacionar-se amb la «bisbessa». Casà tres filles, Tecla, Joana i Beatriu, amb un Vidal de Vilanova, un Llançol de Romaní i un Peres d'Arenós. Un fill de Joana, Jofré, canvià l'ordre dels cognoms, Jofré Borja-Llançol, i esdevingué cap de les possessions familiars a Xàtiva, per testament de la seua àvia Isabel i amb el consentiment d'Alexandre VI. Un germà seu, Joan, fou arquebisbe de Monreale i cardenal. Aquest Jofré, casat amb Joana de Montcada, tingué vuit fills: Marquesa, Roderic (capità de l'exèrcit pontifici), Elionor, Anna, Joan (cardenal), Jerònima (casada amb Fabio Orsini), Àngela (casada amb Francesco della Rovere) i Pere Lluís (cardenal).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada