¡Bonic panorama!

Pel que es veu, Compromís i Podemos concorreran finalment junts a les pròximes eleccions. En això ha quedat l'acord ample de confluència de forces polítiques i moviments socials valencians que havia proposat Enric Morera. Dies abans, ja vaig expressar el meu parer sobre l'assumpte. Veia molt difícil una entesa amb Esquerra Unida. Vàries eren les dificultats per al acord. Primerament està la divisió crònica del progressisme. «La gent d'esquerres només sol estar unida a la presó», sembla que diu el pare de Jordi Évole. Però hi ha raons més concretes per al desencontre. Per una banda, Esquerra Unida encara no deu haver paït el trencament produït al si de Compromís l'any 2008. Arran d'aquella ruptura, la gent del corrent Esquerra i País —Pasqual Mollà o Mònica Oltra, entre altres— sortí d'EUPV, tallà els vincles amb l’estructura federal d’IU i fundà Iniciativa pel País Valencià, partit integrant de l'actual coalició Compromís. Els militants d'Esquerra Unida acusaren de deslleialtat el Bloc Nacionalista. I clar, és amarg haver de parlar novament amb aquells amb qui et vas esgatinyar fa temps. I, si érem pocs, faltava la irrupció de Podemos.

La formació morada agranà Esquerra Unida en les darreres eleccions autonòmiques. Fins ara, Pablo Iglesias no volia sentir parlar d'aliances; només volia pispar quadres, militants i votants a tots els grups de l'esquerra plural. «A qui no vol brou, tassa plena», diu el refrany. EUPV ha hagut de negociar amb els caps d'Iniciativa i Podemos —ço és, amb aquells que li volen furtar la cartera— una hipotètica integració en la plataforma de confluència. ¡Massa per a la carabassa! La direcció d'EUPV ha emès un comunicat en què lamenta la impossibilitat d'aconseguir acords per culpa de la intransigència i el sectarisme dels interlocutors. (Compromís i Podemos oferien a Unitat Popular, candidatura en què està integrada la franquícia valenciana d'Alberto Garzón, el número quatre de la llista per València.) Els caps d'EUPV afirmen que se'ls ha tractat de manera humiliant, com a simples convidats de pedra. I tenen part de raó; en el fons, Iniciativa i Podemos passen d'EUPV. Ara bé, aquesta formació deu haver oblidat el seu comportament amb el Bloc en les eleccions de 2007. Ho vaig explicar en un article publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV.

EUPV imposà al Bloc unes condicions duríssimes d’assumir. La formació valencianista es véu obligada a signar les clàusules del pacte fent un gran sacrifici; s’arriscà a desmobilitzar el seu electorat, que no entenia, per exemple, que la llista castellonenca fos encapçalada per EUPV (en aquesta circumscripció, els nacionalistes treien habitualment més vots que Esquerra Unida). Però tornem al present. Els grups polítics valencians a l'esquerra del PSOE semblen condemnats a repetir eternament la mateixa història. Al final, Pablo Iglesias ha sortit amb la seua; només hi haurà confluència de Podemos i Compromís, l'opció rebutjada per la militància del Bloc. Total per a res; si els sondejos encerten, el resultat del partit morat serà irrellevant per a la formació del govern central. És més: no està gens clar que l'aliança de Podemos i Compromís arribe als 740.000 vots (suma de les paperetes que cada formació obtingué per separat en les passades eleccions autonòmiques); molts simpatitzants de Compromís podrien desistir d'elegir una llista que no serà ni valenciana, ni útil, ni servirà per a formar un grup parlamentari valencià.

¡Bonic panorama! Si els seus resultats electorals queden molt per sota de les seues expectatives, Podemos, que inicialment fou saludat com un revulsiu, haurà fet més mal que una pedregada. Al seu compte de Twitter, Pasqual Mollà feia la següent afirmació: «Per sort, la confluència la fa la gent.» Ignore a quina confluència es referia; l'acord entre Podemos i Compromís s'ha amanit en petit comité. La gent —suposant que el dirigent d'Iniciativa entenga per "gent" el conjunt dels militants i simpatitzants dels grups que han subscrit l'acord— no ha pintat fava en la decisió final. A hores d'ara, molts militants del Bloc pensaran que els referèndums interns no serveixen per a res; s'han acabat imposant les tesis de la minoria que, des d'un principi, volia la unió amb Podemos.