Sons d’Euskal Herria (i VI)

El cantautor Gorka Knörr té un disc titulat Txalaparta. La biografia d'aquest personatge és peculiar. Va nàixer a Tarragona, el 1950, de pare basc i mare catalana. Ben jovenet, marxà a Vitòria amb la seua família. A primeries dels setanta, estudià ciències empresarials a Donostia, però influït per Xabier Lete i Lluís Llach decidí aprendre euskera i dedicar-se a la cançó. El 1976, va celebrar un concert a Vitòria, interromput per ordre governamental. Llavors actuà a Argentina, París, Veneçuela, Munic, Piemont i Sardenya, on coincidí amb Irene Papas, Pete Seeger i Léo Ferré. Simultaniejà la carrera artística, la militància política l’activitat empresarial. Va participar al llançament del diari Deia en juny de 1977. Vinculat al Partit Nacionalista Basc, fou portaveu de la presidència del Govern Basc (1983-1985). De 1985 a 1998, treballà com a director de marketing i responsable de relacions internacionals del Grup Mondragón.

El 1986, s’integrà en Eusko Alkartasuna (en fou secretari general), quan aquesta formació s’escindí del PNB. Fou escollit diputat per Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles a les eleccions al Parlament Europeu de 1999. Fou membre del grup Verds-Aliança Lliure Europea del Parlament Europeu i de la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris. El 2001, deixà Brussel·les i fou escollit diputat per Eusko Alkartasuna en les eleccions al Parlament Basc. De 2001 a 2005, fou vicepresident primer de la mesa del Parlament Basc i assessor del Departament d'Ordenació del Territori, Vivenda i Medi Ambient del Govern Basc. En 2008, fou jutjat junt a Juan María Atutxa i Kontxi Bilbao; s’havia negat a acatar l’orde del Suprem de dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, successor d’Euskal Herritarrok, il·legalitzat en aplicació de la Llei de Partits. El judici acabà en la inhabilitació dels acusats.

El 2009, es casà amb Isabel Galobardes, barcelonina, advocada mercantil, professora de l'IESE, ex integrant de la directiva del Barça, expresidenta de la Comissió Jurídica blaugrana i Directora General de Turisme de la Generalitat en el primer govern de Pasqual Maragall. En juny de 2012, Ferran Mascarell va anunciar que Knörr substituiria Fèlix Riera com a director de l'Institut Català de les Empreses Culturals. Knörr va ocupar el càrrec fins a gener de 2013. En els gairebé set mesos que va estar al front de l'ICEC, la seva tasca va ser important en diversos camps de les indústries culturals, i molt especialment en el camp de l'audiovisual. Va definir, amb la col·laboració del seu equip, les noves bases per a les convocatòries d'ajuts al cinema. Posà en marxa, en octubre de 2012, junt amb el conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Xavier Guitart, el Cluster de l'Audiovisual.

 

Es perseguia, d'una banda, que un sector clau per a l'economia i la cultura catalanes tingués una estratègia conjunta de futur, i, d'altra, configurar una oferta que proporcionés feina a un sector amb moltíssim talent, però infrautilitzat pels efectes de la crisi. En juny de 2013, el president de la Generalitat, Artur Mas, presentà al Palau de la Generalitat el Cluster, que aplega tot el sector, des dels productors, fins a les grans empreses multimèdia (Planeta, Mediapro, Grup Godó), de telefonia i continguts, patronals (Pimec, Foment), cambra de Comerç, Circulo d'Economia, etc. El seu pas per l'ICEC serà recordat per haver donat atenció prioritària al greu problema del finançament dels projectes culturals en general, i de l'audiovisual en particular. Va deixar enllestit l'acord per a la creació d'un grau universitari de videojocs, dins de l'UB, per a formar professionals d’un sector amb grans expectatives de creixement.

 

En febrer de 2013, tornà a la seua feina de consultor d'empreses a Barcelona. La seua discografia està formada per les següents gravacions: Araba Kantari (1974); Nik nahi dudana (1975); Txalaparta (1976), en què apareix el tema Agure zaharra, El vell ancià, versió de L’estaca de Lluís Llach; Herri bat gara (1978); Gutunak (1980); Hegaldia (1985); Arimaren zubiak. Ponts de l'ánima (2006); Gogoaren taupadak (2008); Ez dugu etsiko. Antologia (2012).