Barthes atribueix a la mort
el paral·lelisme entre teatre i fotografia (és coneguda la relació original del
teatre amb el culte als morts). El semiòleg francès explica la captació
d’imatges fotogràfiques d’aquesta manera: la màquina copsa l’spectrum de les coses, s’apodera d’allò
que és però ja no serà. Contemplem la figura de la dreta. Ceci n'est pas Van Gogh. És un spectrum.
¿Traurà la pistola i es
dispararà al pit? Ho veig poc probable. ¿Com podria matar-se un spectrum? La seua seria una mort teatral,
no una mort real. ¿I la figura de l'esquerra? ¿No sembla també espectral?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada