Per
molt que les confessions religioses adopten un perfil baix quan les
circumstàncies els ho aconsellen, llur desig últim és imposar les seues
prescripcions en matèria de moral i costums. Tan aviat com es presenta una situació propícia, intenten acabar amb
la societat civil, amb les llibertats individuals i amb la igualtat de
totes les persones. En realitat, totes les religions voldrien que les seues normes internes foren d’obligat compliment per a tothom. Anit veia en la televisió un documental sobre els germans
musulmans egipcis. Eren entrevistats diferents líders i confrares, homes i dones, que
asseguraven tenir intenció de respectar totes les llibertats democràtiques i tots els drets fonamentals. Els diversos caps del grup religiós
—Mohammad Badia o Abdel Rahman al Bar, per exemple— tot i vestir a l’europea, exhibien
la barba característica; les dones —com Sarah Mohammad, membre de les joventuts musulmanes— portaven el preceptiu hijab. A Abdel Rahman al Bar, teòleg i
membre del consell executiu de la germandat, li van fer la pregunta del milió: «¿Què
li semblaria que una dona fos presidenta d’Egipte?» El líder religiós dubtà uns
segons i contestà amb un somrís: «Sobre això, els hadits no diuen res... En fi,
no és un tema d’actualitat. No hi ha cap partit que presente una dona candidata
a la presidència. Si arribés el cas, ja l’estudiaríem.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada