Generalment, es troba a faltar la presència d’un discurs propi a l’oposició valenciana. Insistir exclusivament a la Fórmula 1, al cas Gürtel, a la visita del Papa o al caràcter dretà del PP, quan només falten set dies per a la cita amb les urnes, denota incompetència o falta d’idees. Tampoc no acaben de calar massa —entre l’electorat xativí, posem per cas— les contínues apel·lacions a l’ensenyament i la sanitat de qualitat. Bé que aquests serveis públics han experimentat durant els últims anys una certa degradació, la gent continua valorant-los positivament.
Avui, tot l’alumnat de Xàtiva té garantida una plaça als ensenyaments obligatoris, al batxillerat o a la formació professional, tant en centres públics com en privats concertats. S’han creat una escola d’idiomes i una extensió de la UNED. Durant els últims anys, s’han renovat quasi tots els centres públics de la ciutat. En realitat, les assignatures pendents en matèria educativa són bàsicament la rehabilitació de l’Attilio Bruschetti i el Pla de la Mesquita, i la creació de centres que atenguen infants de zero a tres anys. (El Bloc Nacionalista ha fet una proposta molt concreta en aquest assumpte.) Els serveis sanitaris també donen cobertura a tota la població xativina. Proclamar de manera repetitiva, com ha fet algun candidat, que garantirà, si guanya les eleccions, l’ensenyament i la sanitat —així, en abstracte, sense concretar els aspectes millorables— els sonarà a xinès a molts electors, que veuen garantits ja aqueixos serveis.
D’altra banda, s’ha de considerar que gran part de la classe mitjana prefereix les clíniques privades i portar els seus fills a col·legis privats concertats. Criticar, per tant, l’establiment de nous concerts o l’extensió de la Universitat Catòlica pot resultar contraproduent si no s’expliquen bé els perills i les alternatives. En definitiva, tots aquests posicionaments de l’esquerra davant les iniciatives del PP, moltes de les quals ja estan amortitzades, suposen seguir el solc marcat per altres. ¿No seria millor oblidar-se de les escasses i sovint estrambòtiques realitzacions de la dreta i presentar unes propostes pròpies, diferents i originals? L’inventari de possibles assumptes és ben ample.
Avui, tot l’alumnat de Xàtiva té garantida una plaça als ensenyaments obligatoris, al batxillerat o a la formació professional, tant en centres públics com en privats concertats. S’han creat una escola d’idiomes i una extensió de la UNED. Durant els últims anys, s’han renovat quasi tots els centres públics de la ciutat. En realitat, les assignatures pendents en matèria educativa són bàsicament la rehabilitació de l’Attilio Bruschetti i el Pla de la Mesquita, i la creació de centres que atenguen infants de zero a tres anys. (El Bloc Nacionalista ha fet una proposta molt concreta en aquest assumpte.) Els serveis sanitaris també donen cobertura a tota la població xativina. Proclamar de manera repetitiva, com ha fet algun candidat, que garantirà, si guanya les eleccions, l’ensenyament i la sanitat —així, en abstracte, sense concretar els aspectes millorables— els sonarà a xinès a molts electors, que veuen garantits ja aqueixos serveis.
D’altra banda, s’ha de considerar que gran part de la classe mitjana prefereix les clíniques privades i portar els seus fills a col·legis privats concertats. Criticar, per tant, l’establiment de nous concerts o l’extensió de la Universitat Catòlica pot resultar contraproduent si no s’expliquen bé els perills i les alternatives. En definitiva, tots aquests posicionaments de l’esquerra davant les iniciatives del PP, moltes de les quals ja estan amortitzades, suposen seguir el solc marcat per altres. ¿No seria millor oblidar-se de les escasses i sovint estrambòtiques realitzacions de la dreta i presentar unes propostes pròpies, diferents i originals? L’inventari de possibles assumptes és ben ample.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada