Fa uns dies, m’ho recordava l’amic Agustí Garzó: aquest estiu, compleixen els trenta anys de la publicació de Xàtiva, preciós llibre de Vicent Andrés Estellés dedicat a la nostra ciutat. Els poemes que el componen eren —junt amb Lletra al pintor valencià Josep Renau, Manuscrit de Morella i alguns versos solts publicats en alguna revista— un primer lliurament de l’obra més extensa del poeta, encara inèdita l’estiu de 1980, Mural del País Valencià. Com que havia estat acomiadat del periòdic Las Provincias, Vicent es dedicava íntegrament, des de 1978, a la tasca poètica. En aquelles circumstàncies, va rebre l’encàrrec d’escriure un llibre per a l’Associació d’Amics de la Costera, presidida en aquell moment pel recentment desaparegut Joan Juan Barberà. Gràcies a altres amics comuns (Antoni Martínez Revert, Jesús Huguet), el poeta i la seua esposa, Isabel, sojornaren uns dies a casa de Joan i Dolors. El poeta escriví posteriorment els poemes que acabarien completant el llibre Xàtiva. L’autor hi deixà la seua sentida dedicatòria: «a / Xàtiva, / ciutat on vàrem ésser / la meua dona i jo, / tan inoblidablement feliços / als meus amics de Xàtiva / Joan Juan i la seua muller... i tants i tants d’altres».
El volum consta de tres capítols: Funeral de la Cova Negra, que acull una selecció de poemes del llibre homònim; Crema de Xàtiva, amb uns sonets dedicats a la ciutat, que Vicent ja havia escrit anteriorment i havia inclòs al Llibre de Xàtiva (amb el títol de M’aclame a tu, el sonet XII d’aquest capítol fou musicat i interpretat pel gran Ovidi Montllor); finalment, Xàtiva avui, que recull els versos que el poeta va imaginar passejant pels carrers i la rodalia de la nostra ciutat. L’obra és, en definitiva, un llibre ritual. Comença, com adverteix Antoni Martínez al seu pròleg, amb un primer poema de salutació als fidels, Coral i monument de pedres en honor dels maulets, i finalitza amb un comiat ritual, «L’amor, la ràbia —ràbia de Pàtria!», que els lectors poden contestar amb un «Amén!» Al llarg del poemari —en realitat, un cant èpic—, la ciutat esdevé pedra fonamental dels valencians, altar on combreguen la natura, els déus i els humans. Se’n feren, del llibre, dues edicions: una de bibliòfil —avui exhaurida— i altra de butxaca, ambdues maquetades i dissenyades per Artur Heras, amb il·lustracions de Joan Ramos.
Per a l’edició de bibliòfil, s’imprimiren 150 exemplars, de tapes dures entelades i títol en lletres daurades, numerats i signats pel poeta. Cada exemplar comptava amb un gravat de Joan Ramos, també numerat i signat per l’artista (estampat, en paper Súper Alfa de Guarro, d’una planxa de coure tractada amb la tècnica de l’aiguafort, al taller d’Antoni Alegre) i el poema Plaça del collar de la coloma, manuscrit per l’autor. Quant a l’edició de butxaca, té una història peculiar. La impremta Blasco Requena, de València, va cometre una errada: enquadernà els volums amb una coberta no prevista —una de les proves d’impremta rebutjades per Artur Heras. S’hagué de repetir, per tant, la impressió. Tanmateix, Blasco Requena decidí regalar a l’Associació d’Amics de la Costera l’edició rebutjada. D’aquest tiratge, encara queden molts exemplars.
Totes aquestes peripècies m’han fet recordar alguns dels seus protagonistes, que ja no estan entre nosaltres —el poeta, la seua esposa, l’amic Joan Juan— i un munt de vivències irrepetibles. He recordat, posem per cas, com prenia el meu vell automòbil, un Renault 12, i marxava a València a buscar Isabel i Vicent, sempre queixós d’alguna malaltia real o imaginària; els havia de portar a casa nostra perquè presidiren qualsevol acte (un 25 d’abril, la presentació d’una carpeta de gravats...). I encara continue rememorant, periòdicament, el llibre Xàtiva. Sense anar massa lluny, el passat més d’abril, vaig acompanyar un grup de persones foranes que vingueren a conèixer la nostra ciutat. Els organitzadors havien titulat l’excursió “Xàtiva, paraules de poeta”. Vam camejar per places, carrers i costeres amb la guia inestimable de Vicent Andrés Estellés. Férem diferents aturades (al carrer Montcada, a la plaça Collar de la Coloma, al Bellveret, al castell) per tal d’escoltar els seus versos en boca del nostre amic, l’actor Vicent Grande. I clar, tots els presents teníem l’emotivitat a flor de pell.
(publicat a Levante-EMV, el 24/07/2010)
3 comentaris:
Un altre bon article. Ara, jo li trobe a faltar una menció al poema més famós del llibre, M'aclame a tu, musicat per Ovidi Montllor el mateix any 1980. Li recomane, a més, si m'ho permet, un enllaç a la versió que Ovidi va fer per als 30 anys de Al vent de Raimon, un poc abans de caure malalt, i on Toti Soler i Ovidi estan absolutament excepcionals.
Ací té l'enllaç a la versió del You Tube:
http://www.youtube.com/watch?v=K7rF5AnczLI
Refelet, gràcies pel seu suggeriment; ja està arreplegat.
Publica un comentari a l'entrada