«Elisenda ha tornat del viatge ben farta —xiuxiueja Somina—. Ja sabeu que sempre utilitza sostenidors Victoria's Secret amb cèrcols metàl·lics, per a realçar la figura». Eiximona i Jonça somriuen divertides. «S’ha de traure partit d’on siga, que ja estem entrant a l’edat provecta», afirma Jonça amb posat murri. «El cas és —continua Somina— que tots els membres de l’expedició han acabat coneixent, per activa i per passiva, que la sina tibant d’Elisenda no és autèntica. A l’arc detector de Manises, bé que s’havia desprès de tots els objectes metàl·lics, sonà el primer xiulet d’alarma. Una agent de seguretat escorcollà minuciosament la nostra amiga i, en passar-li un sensor per la pitrera, sonà el segon xiulet». Jonça i Eiximona no perden detall del relat. «L’endemà, primer dia d’estada a Istanbul, més xiulets als arcs de Santa Sofia i del palau de Beylerbeyi, amb la consegüent gatzara dels companys i companyes de viatge». Somina s’atura i pren un glop de cafè. «Continua, continua», prega Eiximona. La narradora reprèn el fil: «El mamellam d’Elisenda ha fet botar l’alarma als arcs del palau Topkapi, del Museu Arqueològic, de Sant Salvador de Khora... El dia de tornada, a l’aeroport Atatürk, on haguérem de passar dos controls més, la pitrera cuirassada de la nostra companya activà els brunzits per última vegada». Eiximona, després d’uns instants de silenci, es lamenta: «Bromes a part, aquests arcs detectors han esdevingut una plaga i un veritable atemptat a la intimitat personal. Dóna fàstic haver de passar per l’adreçador a tothora». Rocabuix, que ha escoltat la conversa, trau el cap per damunt del periòdic i fa: «Mireu l’assumpte pel costat simbòlic: Elisenda i els seus companys d’expedició, com els almogàvers comandats per Roger de Flor, han disparat totes les alarmes otomanes».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada