Poques explicacions

Respecte de les distorsions que provoca el mètode del benefici, en calcular les balances fiscals, convé fer algunes precisions. És cert que, sovint, el govern central retalla les transferències a la Comunitat de Madrid. Però així i tot la capital de l’Estat continua experimentant uns grans creixements. Aquests creixements són impulsats tant per les obres públiques faraòniques com per tota la complicitat del poder regulador dels ministeris i dels organismes públics estatals que hi tenen la seu. El govern regional madrileny no ha de construir carreteres ni eixos com la CV-35, perquè això ja ho fa l’Estat. A més, sempre té el consol d’esperar que tornen a manar els seus, al govern central, per a rescabalar-se de les retallades fiscals als seus ciutadans.

En definitiva, que Madrid aporte més que Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears sols és creïble si s’accepta que la ingent despesa pública que hi fa l’Estat beneficia per igual tots els ciutadans, tant si viuen a allí com a Girona, Palma de Mallorca o Xàtiva. El criteri del benefici centrifuga i imputa a les altres autonomies una gran part del sou dels 400.000 funcionaris de Madrid i de les inversions públiques efectuades a la capital. Menció a part mereixerien l’enorme despesa que es destina al Ministeri de Defensa (en determinats períodes, percentatges superiors al 10% de tota la inversió pública) i com afecta la seua distribució a les diverses comunitats.

Pel que fa a la recaptació, ja s’ha explicat la distorsió que produeix no depurar “l’efecte capital”. Madrid sempre recapta més que ningú i, per tant, aporta també més que ningú. L’efecte capital té, però, altres implicacions. Ara que es parla de cedir el 50% de determinats impostos a les comunitats autònomes, prendre o no en consideració aquesta qüestió suposa aplicar el percentatge a una quantitat major o menor de la recaptació. La conclusió és òbvia: els ingressos de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears sols augmentaran de forma significativa si es depura l’efecte i no es retallen, en contrapartida, les transferències directes de l’Estat. En resum: els caps del Ministeri d’Hisenda s’han abstingut d’explicar aquestes qüestions interessats com estan en fer creure que Madrid és la campiona de la solidaritat quan, en realitat, la seua balança fiscal hauria de mostrar saldo zero o, com a molt, un ínfim dèficit fiscal.