dilluns, 15 d’octubre del 2007

Perspectives poc falagueres per a EUPV

Dèiem, fa quatre mesos, que cada cop s’entenia menys l'existència d’Esquerra Unida. Com que la coalició (al nucli de la qual es troba el PC) es veia obligada a defensar un programa socialdemòcrata, havia de buscar certs elements (l'ecologia, el pacifisme...) que permeteren diferenciar la seua oferta política. Però clar, les successives iniciatives de Rodríguez Zapatero (la sortida d'Iraq, el matrimoni de les persones homosexuals, les lleis d’igualtat i dependència...) havien deixat la formació d’esquerres sense propostes alternatives. A més, l’ecologia i el pacifisme són temes transversals que avui comparteixen, en major o menor mesura, molts partits polítics i molts ciutadans. Per tant, les perspectives polítiques d’EUPV ja eren poc falagueres abans que els resultats obtinguts a les darreres eleccions acabaren precipitant l’allau d’esdeveniments en què s’ha vist sumida la formació. Primer, esclatà, al si del grup parlamentari de Compromís pel País Valencià, la crisi propiciada per dues diputades d’EUPV (membres del corrent Esquerra i País), saldada amb un canvi de portaveu (l’anterior síndica, Glòria Marcos, fou substituïda per Mònica Oltra). Aquestes desavinences al si d’EUPV, que obligaven els altres socis de Compromís a alinear-se amb una de les faccions en conflicte, foren aprofitades pel Bloc per a desmarcar-se de l'ala comunista de la coalició. Més tard, les diputades dissidents, Mònica Oltra i Mireia Mollà, foren expulsades d’EUPV (bé que la primera passà a formar part del Consell Polític Federal d’IU). Finalment, la crisi valenciana d’EUPV s’ha traslladat (com estava cantat) a Madrid i, de cara a les pròximes eleccions generals, Marga Sanz, secretària del PCPV, disputarà amb Gaspar Llamazares, en unes primàries internes, la candidatura a la presidència del govern. Així doncs, els intents de monopolitzar la direcció i els càrrecs remunerats d’EUPV han jugat una mala passada al PCPV, que ha entrat en un ràpid procés de descomposició (ja se n’han donat de baixa dos antics secretaris generals). La crisi comunista amenaça, però, de liquidar tota l’Esquerra Unida.