A Radaurí li encanten els jocs de paraules. "Hi ha cosins germans i cosins segons, o prims, de la mateixa manera que hi ha cosines germanes i cosines primes, o segones", explica. "Els cosins prims poden estar prims o grassos (segons que mengen poc o molt), de la mateixa manera que hi ha cosins germans grassos o prims (també segons que mengen molt o poc)", segueix incansable. Ací, Rocabuix l'interromp: "¿El cosí de l'aspirant és cosí germà prim, cosí germà gras o cosí prim, prim o gras?". "Ignore si és cosí germà gras, cosí prim, prim, o... Deixem-ho estar, que m'estic embolicant de mala manera! És catedràtic a Sevilla!", salta Radaurí impacient. "Sembla —desvetlla—, que l'aspirant no entén alguna cosa relacionada amb les precipitacions i ha hagut de consultar-li-la al seu cosí". "Bé, i què li ha dit el seu cosí catedràtic?", fan Rocabuix i Eiximona a l'uníson. "Que no siga tanoca. Segons el Diari d'Informacions, les seues paraules exactes han estat 'Primo, no hagas el primo'. Si no és possible de saber l'oratge que farà demà a Sevilla, tampoc no es pot saber si per març plourà a Madrid a bots i barrals o hi haurà sequera. En conclusió: li ha dit que porte sempre un bon paraigües", certifica Radaurí. "Doncs, amb un cosí catedràtic tan aciençat, hauria de seguir la dita castellana, 'contra más primo más me arrimo', i fer-li més cas", insinua Rocabuix amb un somriure murri. "Això mateix li he dit jo i gairebé em fulmina amb la mirada!", exclama Radaurí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada