De quina deslleialtat parlem?

Creixen, quan el Compromís pel País Valencià travessa una crisi que posa en perill la seua supervivència, les veus que acusen de deslleialtat el Bloc Nacionalista. Tenen fonament aquestes acusacions? Tot és opinable. Pense, però, que el Bloc no és responsable de la crisi. EUPV, al nucli dur de la qual (no ens cansarem de repetir-ho) es troba el PC, que acceptà el pacte electoral a contracor, va ficar als futurs socis del Compromís unes condicions duríssimes d’acceptar. Res de l’altre món. La política és així. Qui pense que els membres dels partits són una mena d’éssers arcangèlics està a la lluna de València. Per què ficà aquestes condicions Esquerra Unida? Per a no perdre el control del grup parlamentari resultant (ací podríem esmentar, de passada, les velles teories comunistes sobre el paper de l’avantguarda i dels seus companys de viatge petitburgesos). Amb quins arguments defensà les seues exigències? “Nosaltres ja som al Parlament; vosaltres, no”, féu; “Les enquestes diuen que traurem més vots que vosaltres”, afegí; “Si no accepteu les condicions, es tornareu a quedar fora”, rematà (ocultant, clar, que també EUPV podia quedar-se fora de les institucions). El Bloc es véu obligat a acceptar les clàusules del pacte fent un gran sacrifici. S’arriscava a desmobilitzar el seu electorat, que no entenia, per exemple, que la llista castellonenca fos encapçalada per Esquerra (en aquesta circumscripció, el Bloc trau habitualment més vots que els seus socis del Compromís). La campanya electoral fou desastrosa. A la manca de liderat, s’ha d’afegir el temor del PC de quedar en minoria enfront dels diputats d’Esquerra i País (membres, no ho oblidem, d’EUPV) i del Bloc. Aquests temors, efectivament, s’han vist confirmats pels resultats electorals. Ara, però, tocaria d’exercir la democràcia (el joc de les majories i de les minories, tan present al vocabulari comunista) al si del grup parlamentari. Què ha fet al respecte Glòria Marcos (la diputada que titllà de sicilians tots els valencians)? Prendre decisions unilaterals en contra del parer majoritari del grup (fins i tot del de les dues diputades d’Esquerra i País). A sant de què, per tant, s’acusa el Bloc Nacionalista de deslleialtat?