Mentre escric aquest article se celebra la diada del Corpus Christi. Bé que molta gent ho ignora, els orígens de la festivitat estan relacionats amb el Miracle dels Corporals, esdevingut a prop de Llutxent. Sol datar-se en 1239, però podria haver succeït en 1247, durant la segona revolta d’al-Azraq. Com diu la llegenda, els sarraïns van sorprendre els cristians que assetjaven el castell de Xiu. Un rector de Daroca, que deia missa, va amagar sota una pedra sis hòsties consagrades. En ésser recuperades després de la lluita, desfavorable per als cristians, el drap que les embolicava tenia taques de sang. Això hauria enardit els cristians, que recuperaren Xiu. En finir el combat, els capitans presents es disputaren el reliquiari. Van decidir carregar-lo en una burreta cega que aniria on volgués. L'animal començà a camejar i acabà el seu trajecte a Daroca. Des de llavors, els Corporals hi son venerats. En 1261 —van tardar a reaccionar—, consell i capítol de la vila aragonesa enviaren síndics a Roma i comunicaren el miracle a Urbà IV. Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bonaventura foren valedors de la comitiva i van convèncer el papa de la veracitat dels fets.
En 1263, la butlla d'Urbà IV Transiturus de hoc mundo declarà la festivitat del Corpus Christi. Un any després s’esdevingué en Bolsena (Itàlia) un prodigi semblant al de Llutxent. Un sacerdot de Praga, turmentat pels dubtes sobre l'eucaristia, veié, mentre celebrava missa i dividia l’hòstia, que brollava sang de la sagrada forma i els corporals quedaven tacats de roig. Per tal d’ocultar els fets als presents, resolgué suspendre la missa i comunicar a l’autoritat religiosa el que havia passat. Recollí les formes i els draps sagrats, i va córrer cap a la sagristia sense advertir que, durant el trajecte, havien caigut sobre el paviment de marbre de la basílica de Santa Cristina unes gotetes. El fet miraculós arribà a oïdes de Tomàs i Bonaventura. Urbà IV ordenà d’investigar-lo. Confirmada l’autenticitat del miracle, ordenà al bisbe de Bolsena que portàs els llins tacats de sang a Orvieto, ciutat de sojorn papal. El temple de Bolsena conservà una relíquia menor: una llosa en què eren visibles les gotes roges. La festivitat del Corpus, que havia demanat amb molta insistència Santa Juliana de Lieja (1193-1255), s’estengué ràpidament per tota la cristiandat.
Avui, la ciència ja sap que aquests "miracles" poden ser causats pel bacteri serratia marcescens, conegut des del segle XIX. Es troba en ambients naturals (sòls, aigües, superfícies de plantes...). Prolifera sobre substrats rics en midó i en condicions de calidesa i humitat. Algunes varietats produeixen un pigment roig intens, anomenat prodigiosina pels "miracles", que sembla veritable sang. S'han fet experiments cultivant serratia sobre pa, pa àzim d'hòsties i polenta. Les colònies que forma es confonen amb gotes de sang. A més, quan s'asseca, el pigment no s'altera. I s'ha vist —prodigis de la ciència— que la prodigiosina i altres substàncies conegudes genèricament com a prodiginines poden causar la mort de cèl·lules canceroses, ço és, poden curar el càncer. Però tornem al Corpus. Acabà assolint una ostentació més pròpia de festes paganes que d'una solemnitat cristiana. Serví a l'Església per a venerar públicament l'eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist enfront dels qui la negaven. Els aspectes festius han arribat fins als nostres dies.
A València es conserven molts dels elements profans que s'han anat introduint en la celebració: enramades, música, dansa, entremesos, bestiaris... El Corpus és, des de la darreria del segle XIV, festa grossa. El bisbe Hug de Fenollet va establir que una processó recorregués els carrers de la ciutat —anteriorment, era claustral; se celebrava a l’interior de la Seu. Tenen renom les roques, carros monumentals que participen a la gran desfilada. Amb la proclamació de la II República, la festa tornà a l’interior dels temples. Després de la Guerra Civil, es van recuperar la processó religiosa i només alguns elements profans: les banderes, els gegants i els nans, els cirialots, els apòstols i els evangelistes. A partir dels anys seixanta, però, algunes entitats cíviques rescataren l’antiga esplendor del Corpus Christi. Una evolució molt semblant experimentà la processó de Xàtiva, que consta d'una part cívica i altra religiosa. En fi, diumenge, xativins i forans tindran ocasió de contemplar novament una manifestació etnològica i religiosa d'orígens "miraculosos".
(publicat a Levante-EMV, l'01/06/2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada