Compromís a la cruïlla

Compromís estava a la cruïlla. Dic estava, perquè el termini per a presentar coalicions davant la Junta Electoral, de cara a les eleccions del 23 de juliol, s'acaba aquest dijous. La formació havia de resoldre un dilema: ¿acudir a la cita electoral en solitari o pactar amb Sumar? La direcció, sense consultar amb la base, ha reafirmat una resolució que havia pres abans de les eleccions del passat dia 28. Unirà la seua sort a la del projecte de Yolanda Díaz. ¿És una decisió encertada? ¡Uf! A Galícia, la cap de Sumar rep en alguns àmbits el malnom d'a Liquidadora. L'assumpte té moltes arestes. Abans d'entrar-hi, s'han de fer unes consideracions prèvies. Pedro Sánchez ha plantejat les properes eleccions com un plebiscit. Per tant, és previsible que el vot útil tinga molt de protagonisme. Els electors poden percebre que votar als valencianistes no és útil. Compromís pateix sovint el vot dual; rep més vots en les autonòmiques i les municipals que en les generals. Tanmateix, la seua prioritat és que el valencianisme polític continue tenint veu al Congrés. La cúpula de la coalició opina que assolir l'objectiu en solitari és ben complicat, o quasi impossible.

Anar del bracet amb una força estatal potser permeta retenir part dels electors que practiquen el vot dual. Ara bé, atesos els precedents, no és segur que Sumar garantisca res; al País Valencià, l'espai de l'esquerra espanyola a l'esquerra del PSOE s'ha volatilitzat. En canvi, Compromís ha resistit, tot i perdre vots. És més, a València n'ha recollit més que el PSOE. Els valencianistes han consolidat una marca que pot veure's diluïda si s'integren en el Movimiento Sumar. D'altra banda, no tindran grup parlamentari propi; el reglament del Congrés no ho permet. Com ja va passar després dels comicis generals de 2019, els hipotètics diputats de Compromís hauran de passar al grup mixt, per a disposar d'una veu pròpia. Els valencianistes s'exposen a altres riscs si sumen la seua sort a la de l'esquerra alternativa espanyola. Es fiquen en un àmbit on proliferen l'aldarull i les ganivetades. La maror pot acabar afectant Compromís, que no té cap necessitat d'embolicar-s'hi. L'executiva nacional de la marca valenciana ha demanat negociar directament amb la vicepresidenta Yolanda Díaz, vorejant EUPV i Podem, escombrats pel vendaval del dia 28.

Compromís planteja tres condicions per a signar l'entesa amb el Movimiento Sumar: conservar la marca pròpia, introduir al programa comú temes de l'agenda valenciana i encapçalar les llistes de les tres circumscripcions valencianes. Això ja ha enutjat la gent de Podemos. La situació és surrealista; un Compromís en solitari recolliria probablement molts vots d'electors d'un Sumar desaparegut al país, però la part morada pot optar per quedar-se a casa, engrossint l'abstenció, si s'empipa amb Compromís i amb Yolanda Díaz. En tot cas, no està gens clar que la marca de la vicepresidenta agrane massa vots a casa nostra, on no hi ha pràcticament seguidors d'Errrejón. De fet, el dia 28, el pilar bàsic de Sumar, EUPV, no aconseguí d'encoratjar molts electors. I no és la primera vegada que passa. En realitat, al País Valencià, Compromís és la referència per a l'electorat situat a l'esquerra del PSOE. Per últim, no s'ha de descartar la reacció negativa d'un sector de l'electorat valencianista renitent a votar a un Compromís amb adherències estranyes.

Cal destacar que la marca valenciana no segueix el solc de les esquerres nacionalistes catalana, basca i gallega, que no volen saber res de res de Sumar. El pròxim dia 23 de juliol, els resultats de l'encantadora de serps Yolanda Díaz poden ser decebedors. Però tornem a la cruïlla en què es troba Compromís. Com que la guerra bruta judicial ha apartat de l'escena Mónica Oltra, un dels majors actius electorals de la marca, als valencianistes se'ls planteja el problema de triar cap de llista a la circumscripció de València, on més possibilitats hi ha d'obtenir acta de diputat. S'hauria d'elegir una persona coneguda. Es parla de l'exconseller Vicent Marzà, que ni de bon tros té el renom d'Oltra, o de Joan Baldoví. Compromís podria perdre l'escó al Congrés, que ha mantingut des de 2011. I una coda final. Vora noranta mil votants de Compromís s'han abstingut a les autonòmiques. ¿Notícia bona o dolenta? És possible que estiguen molt empipats, perquè haurien desitjat polítiques més valentes, però es poden recuperar, ja que no han votat a altres partits.