Començar de zero

El col·lectiu local nacionalista està perdut en un laberint. 2.813 xativins i xativines votaren a la llista autonòmica de Compromís el dia 28. En canvi, sols 744 elegiren la llista municipal que encapçalava Josep Maria Sebastià. Fa l'efecte que els votants de la marca són persones versades, crítiques i selectives. Degueren pensar que no era útil votar a l'agrupació xativina de la coalició. ¡Si fins el mateix cap de llista havia confessat que no anava a ser alcalde, durant un míting de campanya! ¿On anaren a parar quasi 2.100 vots locals de valencianistes que només van introduir la papereta de Compromís en l'urna de les autonòmiques? Ens ho podem imaginar. Atès que la diferència entre els percentatges d'abstenció dels dos escrutinis fou d'un 0,8%, és ben possible que aqueixos vots anaren al PSOE i, sobretot, a Xàtiva Unida, que en va obtenir 676 autonòmics i 2.533 locals. A escala autonòmica, Compromís duu camí de consolidar un sòl electoral del 20%, percentatge gens menyspreable, però es queda sense representació al consistori xativí per segona vegada consecutiva. ¡La referència del valencianisme polític absent de terra socarrada!

S'ha fet famós el lema "Xàtiva renaix de les cendres", inscrit en una samarreta que el cantautor Feliu Ventura regalà a David Fernández, diputat del parlament de Catalunya. La realitat política xativina desmenteix, però, els desitjos. Augmenta molt l'electorat de la dreta i la ultradreta, i el valencianisme no reïx a la nostra ciutat. I en vista de les dades que s'han esmentat més amunt, la culpa no és dels electors, evidentment. Compromís sol patir a casa nostra el fenomen denominat vot dual. Trau millors resultats a les autonòmiques que a les municipals. Ara bé, el dia 28, la diferència de vots fou enorme. Posats a buscar possibles explicacions, se m'acudeixen vàries. Primer està el factor personal. Generalment es diu que l'electorat mira més les persones que les sigles, als comicis municipals. Si aquesta afirmació és certa, resultaria que els xativins no han confiat en els candidats locals de Compromís. Per tant, la delegació socarrada de la marca ha de buscar un lideratge més sòlid i un equip humà que oferisca més garanties als votants, tasca gens fàcil, certament. No existeix vareta màgica, però sí prou de temps per a reflexionar sobre això.

També estan les conseqüències de la dissensió interna. Crec recordar que diversos militants van abandonar el col·lectiu nacionalista ja fa prou anys. Uns migraren al grup que més tard prendria el nom de Xàtiva Unida. Té lògica, per tant, que s'haja produït un fenòmen simètric i invers a la sucursal xativina d'Unides Podem: recull molts més vots a les locals que a les autonòmiques. De fet, molts perceben XU com una marca exclusivament municipalista, bé que haurà d'anar amb compte; també ha perdut vots. (Al conjunt del país, Esquerra Unida ja és un formació política irrellevant.) Tanmateix, jo destacaria l'escissió que es produí a Compromís en 2019, tres mesos abans dels comicis. Les seues tres regidores, que se'n donaren de baixa i abandonaren el grup municipal, arrossegaren altres persones, minvant una militància que ja era esquifida abans del divorci. Uns i altres han estat incapaços de reconciliar-se, la qual cosa pot explicar un detall dels vots obtinguts per Compromís a Xàtiva: li'n faltaren poquíssims per a traure almenys un regidor.

Un mapa de resultats electorals en el qual estiguen pintats de color roig aquells llocs on la suma de candidatures d'esquerra esdevingué majoritària el dia 28 (els Ports, l'Alcalatén, el Camp de Morvedre, la Foia de Bunyol, l'Horta —llevat del cap i casal— i les comarques centrals, des de les Riberes fins al Comtat, l’Alcoià i la Marina Alta) aporta una dada molt il·lustrativa sobre Compromís: el valencianisme és justament més fort —té més tirada electoral— a les comarques centrals. Hi ha, però, l'excepció cridanera —el forat negre— de Xàtiva. Els militants locals no aconsegueixen connectar amb l'electorat. I amb manca de renovació, poca implantació social, escassa militància i absència de lideratge, els resultarà complicat reeixir. Caldria una refundació, començar de zero. Així i tot... En fi, mentre escric l'article s'anuncia l'acord de PSOE i XU per a formar l'equip de govern. Signaran el pacte a l'Almodí. L'agrupació local de Compromís serà la gran absent. I haurà travessat un llarg desert de vuit anys quan acabe el nou període municipal.

(publicat a Levante-EMV, el 17/06/2023)