dissabte, 14 de gener de 2023

Escrutant l'horitzó

Algunes esquerres tenen tirada a comprar arguments a la dreta. Els socialdemòcrates ho vénen fent des de fa dècades. Margaret Thatcher —posem per cas— va dir en una entrevista abans de morir: «Tony Blair és la meua millor creació. És el més formidable laborista des de 1963.» A casa nostra, els socialistes es deixen esporuguir per la dreta amb molta facilitat. El PP inicià fa mesos una croada contra els imposts. La campanya era la mar de tafurera; en 2011, abans de les eleccions, Rajoy havia promès la baixada d'imposts, però va pujar l'IVA de manera brutal tan bon punt fou elegit president, cosa que alguns semblen haver oblidat. La baixada generalitzada d'imposts a Gran Bretanya va provocar la caiguda de la lliura, la crisi de la borsa, augment de la prima de risc del deute de Regne Unit... ¡Una catàstrofe! La primera ministra, Liz Truss, hagué de dimitir. Però el PP seguí amb la cobla: deflactar l'IRPF, baixar l'IVA dels aliments, suprimir l'impost de successions... Les autonomies governades pel PP posaren mà a l'obra. Als barons del PSOE els entrà cangueli, la por que la demagògia pepera els acabés perjudicant electoralment.

A poc a poc, diversos presidents socialistes de comunitats autònomes —Ximo Puig entre ells—anunciaren baixades d'imposts. El govern central també ha anunciat un pla contra la inflació que inclou la baixada de l'IVA dels aliments. El PP s'ha afanyat a dir que una idea seua ha estat copiada pels socialistes, i que el govern s'ha quedat curt. Els peperos tenen part de raó, perquè el govern, fa quatre dies, no trobava encertat baixar l'impost. Ara, sí; vénen eleccions. Es compren, però, arguments falsos dels adversaris; el retall de l'IVA podria ser absorbit molt ràpidament si les empreses distribuïdores augmenten els seus marges o puja el preu dels productes en origen. L'IVA superreduït dels aliments bàsics no era el culpable de la inflació. L'atemoriment atura el compliment de l'agenda pròpia. ¡La por, l'espasa de Dàmocles que sempre penja sobre els partits d'esquerra! Els seus programes de canvi en pateixen les conseqüències. Es perd de vista el sentit real de la pugna entre visions contraposades, entre el conservadorisme i el progressisme, entre qui només vol conservar l'ordre establert i qui desitja acabar amb les injustícies i la desigualtat.

Els ciutadans no voten a l'esquerra perquè mantinga l'existent, sinó perquè ho transforme. (Al valencianisme també se li exigeix compromís amb un objectiu específic: recuperar allò que se li va llevar al nostre país.) La moderació —la compra d'arguments a la dreta— i la contínua lluita pel poder a l'interior de les organitzacions tenen males conseqüències per a les esquerres, que es fracturen, perden molts vots i s'acosten al fracàs electoral. Enguany hi haurà eleccions locals, autonòmiques i generals. El votant de dretes sols ha d'elegir entre el PP o el neofalangisme de Vox. Però l'espai a l'esquerra del PSOE sembla la cabina dels germans Marx. L'ocupen Sumar (la caràtula nova d'Esquerra Unida), Más País, Podemos i diversos grups nacionalistes (al racó valencià, Compromís). El bullit també evoca el film La vida de Brian, dels Monty Python: Front Judaic Popular, Front Popular de Judea... ¿Es presentaran junts o separats, a les distintes cites? ¿L'electorat xativí nacionalista i d'esquerres haurà de fer un curset accelerat abans de votar?

Encara que, davant d'embolics, molts electors de babord solen abstenir-se. De fet, ja he llegit un al·legat a favor de quedar-se en casa, Pedra a pedra. Justificació de l’abstenció, de Bonaventura Casanova. El votant d'esquerres es pren malament l'abandó dels objectius transformadors. Per a garantir que continuen manant els de sempre ja està la dreta. Subvertir la situació i millorar la vida de la gent correspon a les esquerres. L'establishment les titlla de radicals. Però això és un intent reaccionari de llevar legitimació a les persones que rebutgen l'statu quo. ¿Quin resultat donaran les urnes a Xàtiva? El PSOE, que governa la ciutat gràcies al suport d'una trànsfuga de C's, afrontarà una campanya electoral dura; rebrà retrets per totes bandes. ¿Es dispararà la pulsió caïnita en un cantó? ¿Tornarà Compromís al consistori? ¿Pescarà escó la ultradreta? ¿Renovarà mandat l'esquerra? Un àugur romà escrutaria al cel i ho sabria tot. Jo... ¡Uf! Em conforme amb els desitjos. «Mira sempre el costat positiu de la vida», canten els crucificats a La vida de Brian.

(publicat a Levante-EMV, el 14/01/2023)