dilluns, 22 de febrer del 2021

Pablo Hasel com a símptoma

Des que Pablo Hasel va entrar a presó, estem assistint a un crescendo d'informació sobre ell, subministrat pels mitjans subvencionats, que tracten de convèncer-nos de la justícia de l'empresonament del raper. Hem vist, per exemple, unes imatges proporcionades per la policia en què apareixen Hasel i Valtònyc elucubrant sobre la lluita armada. És evident que les idees dels dos personatges em semblen destarifades. Com ja tinc una edat, he pogut constatar en què han acabat molts somnis revolucionaris, marxistes leninistes, maoistes e tutti quanti. Certament, triomfaren la revolució bolxevic, la de Mao i alguna més. Però quasi totes han acabat malament i, encara pitjor, han creat anticossos en el sistema capitalista. Avui, plantejaments de lluita armada sonen a combat entre una formiga i un elefant. A més, les teories de danys col·laterals i socialització del dolor són rebutjables. Una persona amb quatre dits de front no pot acceptar que es justifique la mort o el patiment d'innocents. Les falòrnies de Hasel i Valtòny només s'expliquen per la joventut. Amb l'edat, la lluita pren altres formes. Rebel·lia radical contra l'estatu quo i joventut solen anar aparellades.

¿És això motiu suficient per a tancar els dos joves a la presó? No, si no han passat a l'acció, ni han induït altres a fer-ho. Les lletres de llurs cançons seran de pèssim gust i les seues opinions, errònies o absurdes, però el Tribunal Europeu de Drets Humans té dit que la llibertat d'expressió també protegeix les opinions desagradables. La blasfèmia, el mal gust i la poca educació han d'estar al marge del Codi Penal. A més, els jutges han d'utilitzar el mateix bastó per a arrasar. I no solen fer-ho. Tenim alguns casos que ho demostren. Un antic militar disparà, en una galeria de tir, contra fotos de polítics d'esquerra. Després, penjà les imatges a les xarxes socials. En un xat de policies locals era insultada la llavors alcaldessa de Madrid Manuela Carmena. Els jutges arxivaren els casos. Altres idees insanes són la del general franquista, que desitjaria afusellar vint-i-sis milions de persones, i la de la jove falangista que, si pogués, es carregaria els jueus. Ja es veu que som davant d'una ideologia que hauria d'estar proscrita, el feixisme, i de possibles delictes d'odi, tipificats al Codi Penal. Però no passarà res. A la dreta i l'extrema dreta mai no els sol passar res de res.

El quart president del EUA, James Madison, que no devia ser un comunista perillós, va pronunciar aquesta frase a la darreria del segle XVIII : «El nostre gran objectiu hauria de ser combatre el mal establint una igualtat política entre tots i denegant a uns pocs les oportunitats innecessàries d'incrementar la desigualtat en la propietat amb una immoderada i especialment immerescuda acumulació de riquesa.» Qui crega que només els defensors de la llibertat d'expressió participen a les nombroses protestes d'aquestes darreres nits està una mica despistat. Pablo Hasel és un de tants símptomes d'una malaltia molt més profunda: una taxa d'atur juvenil del 44%, la més alta d'Europa; augment de la desocupació en diferents sectors (hostaleria, turisme, comerç) propiciat per la pandèmia; ajudes públiques insuficients; pèrdua de treball submergit; precarietat laboral; desnonaments i problemes d'accés a un habitatge digne; pujada del llindar de la pobresa; manca de perspectives vitals; afartament amb les mesures per a frenar el coronavirus; conflicte català sense resoldre; abús de les forces policials; disputes polítiques estèrils... ¡Un còctel explosiu!