Per les xarxes circula aquesta proclama: «¡No a l'impost de successions! L'herència és teua, no de l'Estat. Els teus avis i els teus pares ja pagaren.» Hom la penja al seu mur o l'envia als xats amb el prec que tothom la rebote. Fins i tot gent d'esquerres reenvia la consigna sense pensar-s'ho abans una mica. Sovint se'ns oblida que l'herència és un dels pilars de la transmissió del capitalisme. Una cosa és demanar trams en l'impost, de tal manera que qui hereta poc pague poc o no res, i una altra demanar la supressió total de l'impost sense més. Els propietaris de fortunes immenses, ¡ben contents! Molta gent afirma que l'impost de successions grava dues vegades el mateix patrimoni. No. Es graven patrimonis distints. L'afirmació denota confusió sobre el fet imposable. Causant i perceptor de l'herència són persones distintes. L'impost no grava diners o béns sinó el fet d'obtindre'ls. Determinats imposts directes graven l'obtenció de beneficis d'activitats empresarials, rendes (del treball i del capital mobiliari i immobiliari) i patrimoni. Per tant, cadascú ha de tributar pel seu augment de béns. No van tributar en el seu dia la casa o els diners dels iaios i els pares, sinó ells per tenir rendes i patrimoni. I ara tributen els hereus per veure incrementat els seus diners i el seu patrimoni. Per això hi ha especialistes que suggereixen canviar el tractament d'herències i donacions. Podrien considerar-se percepcions de renda i ser gravades a la taxa marginal corresponent. Alguns titllen de rapinyaire l'administració pública, per cobrar l'impost de successions. S'al·lega que l'herència és de l'hereu, no de l'Estat. Sí, però cal tenir present que no tributa l'herència sinó l'hereu per rebre-la. Quant a l'Estat, necessita ingressos per a poder proporcionar serveis públics i fer tasca de compensació de desigualtats (per a redistribuir la riquesa). Per això s'han de pagar imposts. Cal exigir, això sí, que siguen progressius, és a dir, que pague més qui tinga més. Demanar la supressió lineal d'imposts no és gens progressista; no pagarien els propietaris de les grans fortunes. Recordem que això ja passa en els paradisos fiscals i en alguns llocs miserables del tercer món. Al final, la classe mitjana i els sectors socials més desfavorits són beneficiaris nets de l'impost de successions. És més, l'existència d'imposts progressius és un signe de civilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada