Molta gent està contenta amb el nou president dels EUA, Joe Biden. Sí, és una sort que Trump no haja guanyat les eleccions. Però cal anar amb compte. La benvinguda encomiàstica a Biden podria acabar en decepció. Ja va passar amb Obama, de qui Biden fou vicepresident. Les seues polítiques econòmica i exterior van defraudar molt. Recordem que Guantánamo no es va tancar, malgrat la promesa electoral. Durant els mandats de Clinton i Obama, els EUA s'embarcaren en vàries guerres imperialistes. Fins ara, els gestos de Joe Biden són positius. Tornarà a l'OMS i als acords sobre canvi climàtic. El seu gabinet té representants de les comunitats indígena, llatina i afroamericana, i compta amb moltes dones i un homosexual. Però —sempre hi ha un però— el nou secretari de Defensa és el general afroamericà Lloyd Austin, que dirigí les tropes a la guerra d'Iraq i ha treballat en empreses d'armament. (El millor que es pot dir de Donald Trump és que, durant el seu mandat, els EUA no han iniciat cap nova guerra.) Quant als càrrecs econòmics del nou govern, hi ha de tot, coloms i falcons —entre ells, anteriors assessors de Clinton i Obama.
Brian Deese, nou director del NEC (Consell Econòmic Nacional), i Wally Adeyemo, un dels seus membres, han treballat en BlackRock, una de les empreses de gestió d'inversions més grans del món (en 2016, gestionava actius valorats en més de 5,1 bilions de dòlars) i un veritable grup de pressió. És accionista principal de Santander i BBVA, i té participació en CaixaBank, Banc de Sabadell, Telefónica, Repsol, ACS (el grup de Florentino Pérez) i altres empreses de l'Ibex. ¡Capitalisme pur i dur! Per tant, en matèria econòmica, no hauríem d'esperar grans sorpreses de Joe Biden. Respecte de les guerres imperialistes, ja veurem. Jo preferisc parlar de l'esposa del nou president. Jill Biden, de 69 anys, ha dedicat tota la seua vida a l'ensenyament. Té un doctorat i dos màsters i s'ha mantingut al marge de la carrera política del seu marit per a bolcar-se en la seua pròpia. Va exercir la docència tretze anys en diferents centres públics d'ensenyança secundària. (Durant cinc anys de la dècada dels vuitanta, fou també professora en un programa destinat a alumnes amb necessitats educatives especials, adolescents interns en un hospital psiquiàtric.)
En 1987, va rebre el seu segon títol de postgrau, un màster en anglès. De 1993 a 2008, fou professora d'anglès al Delaware Technical & Community College. Després de la seua etapa en centres públics de secundària, preferí allunyar-se d'universitats famoses, de què havia rebut ofertes, i dedicar altres setze anys als col·legis comunitaris —centres educatius de formació professional superior i una alternativa per als joves dels EUA que no poden pagar-se quatre anys d'educació universitària. En 2007, als 56 anys d'edat, s'havia doctorat amb la tesi Student Retention at the Community College: Meeting Students' Needs, estudi de com disminuir l'abandonament escolar i retenir els estudiants als centres acadèmics. Des de 2009, és professora d'anglès al Northern Virginia Community College (dedicat a estudis tècnics no universitaris). Durant el període en què el seu marit fou vicepresident, ella no volgué deixar l'ensenyament. I ara que ha esdevingut primera dama dels EUA, ja ha dit que pensa continuar donant classes d'anglès al col·legi de Virgínia. En definitiva, Jill Biden està a les antípodes de l'anterior primera dama, una mera figura decorativa.
Brian Deese, nou director del NEC (Consell Econòmic Nacional), i Wally Adeyemo, un dels seus membres, han treballat en BlackRock, una de les empreses de gestió d'inversions més grans del món (en 2016, gestionava actius valorats en més de 5,1 bilions de dòlars) i un veritable grup de pressió. És accionista principal de Santander i BBVA, i té participació en CaixaBank, Banc de Sabadell, Telefónica, Repsol, ACS (el grup de Florentino Pérez) i altres empreses de l'Ibex. ¡Capitalisme pur i dur! Per tant, en matèria econòmica, no hauríem d'esperar grans sorpreses de Joe Biden. Respecte de les guerres imperialistes, ja veurem. Jo preferisc parlar de l'esposa del nou president. Jill Biden, de 69 anys, ha dedicat tota la seua vida a l'ensenyament. Té un doctorat i dos màsters i s'ha mantingut al marge de la carrera política del seu marit per a bolcar-se en la seua pròpia. Va exercir la docència tretze anys en diferents centres públics d'ensenyança secundària. (Durant cinc anys de la dècada dels vuitanta, fou també professora en un programa destinat a alumnes amb necessitats educatives especials, adolescents interns en un hospital psiquiàtric.)
En 1987, va rebre el seu segon títol de postgrau, un màster en anglès. De 1993 a 2008, fou professora d'anglès al Delaware Technical & Community College. Després de la seua etapa en centres públics de secundària, preferí allunyar-se d'universitats famoses, de què havia rebut ofertes, i dedicar altres setze anys als col·legis comunitaris —centres educatius de formació professional superior i una alternativa per als joves dels EUA que no poden pagar-se quatre anys d'educació universitària. En 2007, als 56 anys d'edat, s'havia doctorat amb la tesi Student Retention at the Community College: Meeting Students' Needs, estudi de com disminuir l'abandonament escolar i retenir els estudiants als centres acadèmics. Des de 2009, és professora d'anglès al Northern Virginia Community College (dedicat a estudis tècnics no universitaris). Durant el període en què el seu marit fou vicepresident, ella no volgué deixar l'ensenyament. I ara que ha esdevingut primera dama dels EUA, ja ha dit que pensa continuar donant classes d'anglès al col·legi de Virgínia. En definitiva, Jill Biden està a les antípodes de l'anterior primera dama, una mera figura decorativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada