dimarts, 14 d’abril de 2020

Una qüestió d'higiene

Portàvem molts dies tancats a casa. El pare havia dit que no podíem eixir perquè un coronavirus perillós ataca les persones que van pel carrer. Jo no vaig preguntar, perquè la mare em mormola sempre: per favor, deixa de fer preguntes ximples. Però no tenia ni idea de quina cosa era un coronavirus. Així que vaig agarrar el diccionari. Diu: virus, agent infecciós submicroscòpic, paràsit intracel·lular, format per un àcid nucleic, envoltat d’una càpsida proteica i un embolcall lipídic, que utilitza la cèl·lula hoste per a multiplicar-se. No vaig entendre molt, la veritat. El dissabte, durant una videoconferència, vaig interrompre els adults. Per fa, iaio, ¿et puc fer una pregunta? Ell: sí. I jo: ¿Quina cosa és un agent infecciós submicroscòpic? Ell es va riure i em va explicar. És un microbi que no es pot veure si no és amb una lupa o un microscopi. Si t'entra pel nas o per la boca, et poses molt malaltet i et pots morir. Jo ho vaig comprendre de seguida, perquè la mama em diu algunes vegades, o més bé tots els dies a totes hores, per favor, Miquel, has de rentar-te les mans abans de tocar el menjar, perquè les tens plenes de microbis. Precisament, el mateix dissabte per la nit, m'ho va dir, encara que aquesta vegada es posà un poc desagradable. Miquel, no t'ho pense repetir més vegades, renta't les mans, que tens microbis, i jo molt tranquil, voldràs dir que tinc agents infecciosos submicroscòpics, i a ella li va fer gràcia, però no massa, eh. O siga que el que havia dit el papa vol dir açò: no es pot eixir al carrer de tant de microbi que hi ha. Però continuava sense entendre per què obríem el balcó totes les vesprades i aplaudíem. Jo tenia molta por que entraren els microbis dins de casa. Així que li vaig exposar els dubtes al meu tete. I ell: tinc la impressió que tot està relacionat amb la política, però no ho sé segur. Així que jo vaig decidir preguntar-li-ho al iaio en la següent videoconferència. Dilluns, quan ja estàvem connectats, no fou precís preguntar res. Vaig sentir com Pep, el meu iaio, deia que el sendemà, a les nou de la nit, havíem d'eixir tots al balcó per a fer una bona casserolada contra la monarquia, perquè la situació de la sarsuela s'està ficant insuportable de tanta corrupció que té. Afegí que el rei havia aprofitat el coronavirus per a desviar l'atenció de la corrupció i que havíem de fer-lo fora i proclamar la república. Ací, el meu embolic ja fou molt gran. El diccionari diu: sarsuela, plat de peix variat amb crustacis i mol·luscs preparat amb sofregit de ceba, tomàquet i altres ingredients. Vaig arrugar el nas, perquè la ceba i el tomàquet no m'agraden gens. Vaig mirar també corrupció i deriva de corrompre i vol dir induir una autoritat a obrar il·legalment, i també incitar algú a tenir relacions sexuals il·lícites. La cosa s'anava complicant. Corrupció devia tindre alguna relació amb fabricar xiquets, com m'han explicat en classe d'educació sexual. Dimarts de matí, quan la mare estava a la cuina preparant macarrons amb formatge, li vag dir: mama, crec que ja sé què està passant. Ella: explica'm. Resulta que han pillat el rei fent xiquets amb una altra dona, però ell diu que no, que anaven a menjar-se una sarsuela i l'han hagut de deixar estar, perquè ara és més important lluitar contra microbis infecciosos. Però no entenc per què l'han de fer fora de sa casa. ¿Van a fumigar el palau reial? A la mama li va entrar un atac de rialla que quasi s'ofega. Li eixien les llàgrimes i se li va córrer el rímel i tot. Quan per fi es calmà, em va dir que el iaio es referia als diners que el rei ha amagat en l'estranger i que això està mal fet, perquè ara en tenim molta necessitat, per a lluitar contra el coronavirus. Jo seguia sense entendre algunes coses, però la mama em va dir que el rei no era massa bona persona i que ja era hora d'anar pensant en una república. Jo li vaig donar un gran abraç, vaig anar a l'habitació del meu tete i, somrient, li vaig dir que ja estava tot clar, que la casserolada de la nit era per a protestar perquè el rei, en comptes de rentar-se les mans per a matar els microbis, es dedicava a tocar diners, que ves a saber per quines altres mans haurien passat, i després, amb totes les mans brutes, a menjar-se una sarsuela de gambetes i llagostins, i a xuplar-se els dits. El meu tete em mirava amb cara d'al·lucinat. A les nou de la nit, jo vaig donar colps en una perola satisfet d'haver-ho entès tot per fi. El rei mereixia que l'expulsaren a no sé quina república, per no respectar les mesures d'higiene que la mama em recorda milanta vegades. Però no deixava de pensar en els coronavirus infecciosos que hi hauria pel carrer.