El pa tou dura poc

Josep Antoni Mollà ens explicava des d'aquestes planes, a primeries d'agost de l'any passat, que les peticions de matrícula rebudes al campus ontinyentí de la Universitat de València havien experimentat un ascens exponencial. Les 160 places disponibles per als tres graus que s'hi impartien estaven cobertes. No s'hi havien pogut matricular, doncs, els 667 estudiants inscrits a les llistes d'espera. Mollà donava per descomptat que totes les persones de les llistes estaven empadronades en municipis de la Vall d'Albaida. (Jo crec que es tracta d'una suposició molt precipitada; no resultaria estrambòtic pensar que alguns dels alumnes que s'havien quedat sense plaça visqueren a la Costera o la Canal de Navarrés.) I clar, advertia a l'alcalde i president de la Diputació, Jorge Rodríguez, que Ontinyent, atesa la seua responsabilitat com a capital comarcal, no podia desentendre's d'un dèficit tan elevat de places universitàries. Mollà concloïa amb una observació gloriosa: que l'aulari de l'EOI instal·lat a l'IES Pou Clar —«un succedani d'escola», ironitzava—, depenga de l'Escola Oficial d'Idiomes de Xàtiva és un oprobi per als ontinyentins.

¡Paraules majors! ¡Visca la política de campanar! Faré una petita digressió, amb permís dels lectors. Sovint, les comparacions entre poblacions veïnes tenen clares connotacions fàl·liques. Dir que el meu poble té un campanar més alt que el dels altres remet a la llargària del membre viril, o a les curses infantils dels xiquets per veure qui pixa més lluny. En matèria d'educació, el nostre anterior alcalde no solia pixar molt lluny. Però tornem al campus d'Ontinyent. Enguany s'ha repetit la història. El pròxim curs, la capital de la Vall d'Albaida estrena títol d'Infermeria (ja comptava amb estudis d'ADE, Magisteri Infantil i Ciències de l'Activitat Física i l'Esport). El nou grau ha cobert totes les places que oferia, 50, i té una enorme llista d'espera de 767 alumnes que sol·licitaren plaça durant el període de preinscripció. Està clar que el col·lega Josep Antoni Mollà haurà de llegir-li la cartilla a Jorge Rodríguez altra vegada. No cal, però, que patisquen. El campanar de Santa Maria d'Ontinyent continua sent més alt que el de la Seu de Xàtiva. Els socarrats haurem de consolar-nos amb altres rècords —el del betlem més gran, per exemple.

En matèria d'estudis universitaris, les corporacions municipals xativines sempre han fet figa. Les aspiracions de crear una extensió universitària a Xàtiva venen de lluny. A primeries dels noranta ja es mantingueren contactes amb el conseller d'Educació i Ciència, Joan Romero, i el rector Ramon Lapiedra, per a sondejar les nostres possibilitats de comptar amb una extensió de la Universitat de València. Fins i tot s'arribà a fundar l'Associació Pro Universitat de Xàtiva, de què vaig ser membre. La inauguració del Lluís Alcanyís, hospital de referència per als centres de salut de vàries comarques, i la bona situació geogràfica de la nostra ciutat permetien albergar esperances de comptar amb una Escola d'Infermeria. L'alumnat, procedent de la Costera o les comarques veïnes, podia fer les pràctiques a l'hospital. En comptes d'això, Rus anuncià unes titulacions pròpies de la Politècnica, de difícil homologació (no eren cicles formatius de segon grau ni estudis universitaris de primer cicle), que acabarien suprimint-se per falta de matrícula.

Llavors, l'anterior alcalde cedí a la Universitat Catòlica de València l'edifici abandonat per l'IES Lluís Simarro. L'extensió de la Sant Vicent Màrtir començà impartint dues titulacions, Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i Magisteri, però ha suprimit la segona. Conclusió: Alcoi, Gandia i Ontinyent tenen extensions universitàries públiques; Xàtiva, no. En les tres ciutats amb campus públic, les dependències universitàries han servit per a bastir arquitectura contemporània i posar en ús edificis històrics. A Xàtiva, res de res. No està ni garantit que el Lluís Alcanyís continue sent l'hospital de referència supracomarcal. El pa tou dura poc. Molts reien els acudits de Rus sense pensar que la vara provincial seria empunyada algun dia per l'alcalde d'altra localitat. La prioritat d’un president de Diputació sol ser afavorir el seu territori. Rus prodigà més en festa i possible benefici propi que en educació i cultura. La festa s'acabà. Xàtiva no disposa de campus universitari públic, però té, això sí, el betlem més gran del món. Ah, i Escola Oficial d'Idiomes.

(publicat a Levante-EMV, el 22/07/2017)