Els Borja no van inventar el nepotisme. Sixt IV, per exemple, fou un sobirà prepotent i autoritari, voltat de nebots de les famílies Riario i Della Rovere. En poquíssim temps, nomenà més de vint-i-cinc nebots i parents diversos en càrrecs eclesiàstics i civils de primera magnitud, entre ells vuit cardenals. Innocenci VIII tingué una prole nombrosa: un fill seu vengué als Orsini, quan Roderic ja era papa, les possessions de Cerveteri i Anguillara; altre fill, Franceschetto, es casà en el Vaticà amb Maddalena, filla de Lorenzo de Mèdici; per últim, el Vaticà albergà la sumptuosa boda d'una néta, Battistina (fruit de Teodorina, altra filla d'Innocenci VIII), amb Lluís d'Aragó. Tanmateix, Roderic tenia massa fills i això era un problema a l'hora d'assegurar-ne el futur de tots. En va reconéixer tres de mare desconeguda: Pere LLuís, Jerònima i Isabel. Amb Vanozza Cattanei en tingué quatre: Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré (en alguna ocasió, Roderic negà la seua paternitat sobre Jofré). També s'ha apuntat la possibilitat que tinguera un fill pòstum, engendrat durant el seu pontificat, pocs mesos abans de morir. La mare seria, potser, una donzella de Lucrècia, favorita i amistançada del papa. La Vanozza era d'origen llombard, probablement de Màntua. Per a cobrir les aparences, tingué tres marits: Domenico d'Arignano (amb càrrec pontifici), Giorgio della Croce (oficial de la cancelleria, del qual nasqué un fill legítim, Ottaviano) i Carlo Canale, modest humanista que també trobà acollida a la cúria pontifícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada