Elecció d'emplaçament

L'aspecte més polèmic del museu que l'empresa Inelcom projecta construir a Xàtiva és la seua proposta d'emplaçar-lo a la Serra del Castell. He intentat entendre els mòbils que han portat els propietaris de la mercantil a elegir aqueixa ubicació. Per a copsar millor quines en són les motivacions, seria interessant analitzar les iniciatives museístiques dutes a cap en altres indrets, a Màlaga, posem per cas. La ciutat andalusa té, a hores d'ara, una densitat museística envejable. Compta, entre d'altres, amb el Museo de Málaga —semblant a l'antic Almodí de Xàtiva, amb pinacoteca i secció d'arqueologia—, el Museo Picasso, el Museo Carmen Thyssen, el Centro Pompidou Málaga i la Colección del Museo Ruso (San Petersburgo / Málaga), sengles delegacions del Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París i l'Ermitage de Sant Petersburg. Centrant-nos en tres (el Pompidou, el Picasso i el Carmen Thyssen), constatem una primera diferència amb el Projecte d'Inelcom: els conjunts immobiliaris que alberguen els tres museus de Màlaga eren o són propietat de les administracions públiques local i autonòmica.

Les obres que s'hi exposen són cedides. El Picasso i el Thyssen estan regits per les respectives fundacions i compten amb diversos patrocinadors. Tita Cervera ha cedit les seua col·lecció fins a l'any 2025, però la cessió pot prorrogar-se. El Beaubourg cedeix les 70 obres exposades en la ciutat andalusa per períodes de 5 anys prorrogables. La col·lecció del Picasso és permanent. Les inversions que es van fer per a construir o rehabilitar els recintes museístics també anaren a càrrec de les administracions públiques. (A Xàtiva, en canvi, Inelcom ho posaria tot, edificis i col·lecció, si el museu es construís sota les muralles de llevant.) Tant al Palau de Buenavista, seu del Picasso, com al Palau de Villalón, seu del Carmen Thyssen, conviuen l'arquitectura antiga i la moderna (en els dos casos han calgut edificacions annexes). Als dos llocs s'han fet excavacions arqueològiques. S'hi han trobat restes fenícies i romanes —les fenícies del Museu Picasso són visitables. Potser açò dóna moltes pistes sobre l'interès de Vicent Quilis per unir art contemporani i arqueologia. Pel que sé, aqueixa idea ronda pel seu cap des del primer moment.

Per això, s'ha dedicat a comprar les parcel·les dels volts de Montsant. Les desafeccions de terreny públic no diuen res en favor seu; estan pendents de possible reversió o, almenys, d'explicacions per part de l'autoritat competent. En descàrrec de l'empresari s'ha de dir que, amb aquestes adquisicions, preparava el terreny per al museu d'art contemporani. Possiblement és fa sentir la influència de l'arquitecte Arturo Sanz. La planta xativina d’Inelcom (projecte de Sanz i Carmel Gradolí) és un estimable edifici modern que obtingué el Premi del COACV a la millor obra del bienni 1994-95. Com vaig dir en altre text, el currículum del tàndem Gradolí-Sanz impressiona. És responsable de les restauracions de l’Alt Forn nº 2 de Sagunt i una torre medieval a Moixent, o d’un estudi per a la reintegració de les torres i muralles islàmiques del Barri del Carme, a València. (Gradolí encapçala l'equip que dissenya l'estratègia global per al barri del Cabanyal.) S'haurien d'estudiar altres alternatives —el monestir de Santa Clara, posem per cas—, però la presència de Sanz és garantia que les coses es farien bé si s'optés per la Serra del Castell.

I açò em porta de nou a Màlaga. El contenidor del Centre Pompidou és el Cubo, un immoble dissenyat pels arquitectes de la Gerència Municipal d'Urbanisme i soterrat al subsòl. La planta superior està coronada per una gran claraboia de forma cúbica, feta d'acer i vidres tintats, que dóna nom al conjunt. Sense la presència d'aquesta llanterna, l'existència del museu passaria totalment desapercebuda. Evidentment, l'entorn del Centre Pompidou de Màlaga no té res a veure amb el del Castell de Xàtiva. Però el Cubo demostra que la proposta d'Inelcom és viable. En fi, discutir si la construcció d'un conjunt museístic als peus de la Penya Roja tindria impacte sobre el patrimoni arqueològic i natural del paratge (sobre la seua flora i la seua fauna) no té massa sentit. Caldria analitzar, més bé, si l'impacte seria mínim i assumible. Com que no coneixem les especificacions tècniques del projecte, debatre l'assumpte en aquests moments és molt difícil. Al final, quan es tinga més informació a l'abast, els xativins hauran de dir la seua. Mentrestant, no estaria mal que l'Ajuntament oferís alternatives a l'empresari.

(publicat a Levante-EMV, el 01/04/2017)