Si vostès estan llegint aquestes línies a
migdia, ja sabran amb total seguretat que tenim nou alcalde de Xàtiva i nou
president de la Generalitat, socialistes l’un i l’altre. S’inicia, per tant,
una nova etapa política al país i a la nostra ciutat. Les negociacions per a
formar el nou govern valencià han estat àrdues i plenes de gestos innecessaris.
Ha sobrat teatralitat. No era precís, posem per cas, alçar-se de la taula a
mitjan negociació, com Belén Esteban quan no se surt amb la seua en Sálvame, i amenaçar de tirar-ho tot a
rodar. Era ociós que el líder dels socialistes simulés negociar la presidència
del Consell amb Ciutadans i PP; aqueixa operació no se la creia ningú. Tampoc no
era precís pintar Mònica Oltra com una dona ambiciosa disposada a tot per aconseguir
la presidència de la Generalitat. Imagine que els impulsors d’aquestes
estratagemes perseguien un doble objectiu: acoquinar aquells que finalment
seran els seus socis de govern i suscitar els clams de l’electorat progressista.
(«¡Vaaa, Ximo! ¡Volem que sigues el president!») En honor a la veritat, cal dir
que tampoc no han faltat importunitats a l’altre costat de la taula.
Uns i altres haurien d’haver calibrat, però,
els efectes perversos del teatret: la deslleialtat i la indiscreció d’una de
les parts, durant un procés negociador, minen la confiança dels altres interlocutors. ¡Mal
començament per a una hipotètica aventura en comú! Manca finezza, hauria dit en unes circumstàncies com aquestes el
polític italià Giulio Andreotti. (La finezza
és molt útil en situacions polítiques complicades.) A més, hem de tenir present
que la falta de discreció també descoratja el ciutadà comú. Quantes vegades
hauré sentit pel carrer, durant els últims dies, frases com aquestes: «Tots els
polítics són iguals. Només volen la poltrona. ¡Mai no els tornaré a votar!» Afortunadament,
l’obreta de teatre ja s’ha acabat. Al final, la gent de Compromís ha acceptat
que Ximo Puig siga president de la Generalitat. Els pactes —ja se sap— no són
possibles sense cessions d’uns o d’altres. En definitiva, Mònica Oltra no era
l’escurçó que pintaven alguns. A partir d’ara, si les coses marxen raonablement
bé, si ningú no surt amb nous estirabots, en pocs dies s’haurà oblidat el
sainet postelectoral. Hi ha molta feina a fer.
A Xàtiva, les aigües estan totalment
tranquil·les. El socialista Roger Cerdà, encara candidat a alcalde quan escric
aquest article, ha actuat amb magnanimitat. Bé que només necessita pactar amb
Esquerra Unida —la suma d’escons obtinguts per PSOE i EU ja dóna majoria absoluta—,
ha convidat els regidors de Compromís a formar part del seu equip de govern.
Els nous gestors del nostre ajuntament també tindran molta feina. Primerament,
hauran d’obrir els calaixos i revisar els comptes. Com aventurava servidor fa quinze
dies, trobaran un forat econòmic que podria ascendir als trenta milions d’euros
—factures amagades incloses. Si finalment es confirmen aquestes xifres, tot el
període municipal estarà llastrat per l’enorme deute. ¡Bonica herència! (El
panorama que trobaran Ximo Puig i Mònica Oltra a les dependències de la
Generalitat no serà molt distint.) En fi, caldrà obrir totes les finestres i
ventilar la Casa de la Ciutat. Els xativins han votat, en les passades
eleccions municipals, a favor del canvi. Caldrà agranar, per tant, tots els
vicis del passat: autoritarisme, opacitat, clientelisme, balafiament, vulgaritat...
Tothom espera un govern local transparent i
participatiu, un ajuntament en què estiguen desterrats l’amiguisme, els comportaments
despòtics i les sospites de corrupció. Els reptes que es presenten al tripartit
són descomunals: establiment d’un model de ciutat, revitalització econòmica, lluita
contra l’atur, disminució de la càrrega impositiva municipal, millora dels
serveis públics, pla contra la pobresa i l’exclusió... Els socis del nou govern
han fet moltes promeses. PSOE i Compromís, posem per cas, han anunciat llur
intenció d’aconseguir un campus universitari públic per a la nostra ciutat. Els
membres del tripartit s’han compromès a redactar el Pla Especial de Protecció
del Centre Històric, a frenar la degradació de ciutat vella, a revisar la
regulació del trànsit i l’aparcament de vehicles, a recolzar els moviments
associatius... Tant de bo aconseguisquen els seus objectius amb el recolzament
de tota la ciutadania.
(publicat a Levante-EMV, el 13/06/2015)
2 comentaris:
Hola: es un artículo que nos invita a la reflexión. Acabo de descubrir tu blog y me gusta mucho la variedad de temas que tratas. En este momento he creado un blog dedicado a los jóvenes y al uso que hacen de las nuevas tecnologías. Te invito a visitarlo: http://cativodixital.blogspot.com.es/ Si quieres seguimos en contacto. Yo ya me hice seguidora de tu blog.
Gràcies pel teu comentari. Vaig a donar-li una ullada al teu blog.
Publica un comentari a l'entrada