Björk

Parlar de la música islandesa és parlar de Björk, cantautora, multi instrumentista, compositora i productora nascuda a Reykjavík. Publicà el seu primer àlbum als onze anys. Saltà a la fama com a cantant d’una banda de rock alternatiu, The Sugarcubes, que esdevingué grup de culte a finals dels vuitanta en Estats Units i Regne Unit. Després de la desintegració del grup, Björk es traslladà a Londres, on començà la seua carrera en solitari. L’àlbum Debut, de 1993, la llançà a la fama internacional. Les composicions de Björk combinen gèneres diversos: jazz, música electrònica, sons experimentals... Sempre ha gaudit de bona crítica. També ha estat actriu de cinema; en 2000, protagonitzà la pel·lícula Dancer in the Dark de Lars von Trier, que obtingué la Palma d’Or al Festival de Cannes (la seua interpretació li valgué el premi a la millor actriu del festival i una nominació al Globus d’Or a la millor actriu). Els seus vídeos musicals, dirigits per directors tan reconeguts com Michel Gondry, han estat aclamats per tota la crítica internacional. La islandesa ha treballat amb dissenyadors de moda i fotògrafs. En definitiva, és una artista total.

 

A la seua pàtria, Björk alça sentiments contraposats. En 2000, el primer ministre Davíð Oddsson afirmà que la cantant havia fet més per la popularitat d’Islàndia que la majoria dels islandesos. Els opositors d’Oddsson li van contestar que la cantant no té domicili fiscal en Islàndia i que les lletres de les seues cançons estan majoritàriament escrites en anglès. Això no obstant, quasi tots els islandesos adoren Björk per haver ficat el país al mapa del món. Els habitants de l’illa tenen un fort sentiment nacionalista. Cal recordar que Islàndia assolí la seua  independència fa poc. Havia estat una colònia danesa fins a 1918, any en què Dinamarca reconegué Islàndia com un estat plenament sobirà, però unit personalment al monarca danès. La independència total arribaria el 1943, en caducar la unió amb el rei danès. Se celebrà un referèndum. Un 97% d'islandesos es manifestà a favor de la independència de la República d’Islàndia, amb Sveinn Björnsson com a primer president. Björk  participa d’aquest caràcter indòmit; en 2008, durant una actuació a Shangai, cantà Declare independence, tema inclòs al seu Disc Volta. «¡Tibet! ¡Tibet!», cridà en acabar.

Heus ací la lletra de la cançó: Declare independence / Don't let them do that to you / Declare independence / Don't let them do that to you / Justice / Start your own currency / Make your own stamp / Protect your language / Justice / Declare independence / Don't let them do that to you / Declare independence / Don't let them do that to you / Make your own flag / Make your own flag / Make your own flag / Make your own flag / Raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Declare independence / Don't let them do that to you / Declare independence / Don't let them do that to you / Damn colonists / Ignore their patronizing / Tear off their blindfold / Open their eyes / Declare independence / Don't let them do that to you / Declare independence / Don't let them do that to you / With a flag and a trumpet / Go to the top / Of your highest mountain / And raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Raise your flag higher, higher / Declare independence / Don't let them do that to you / Declare independence / Don't let them do that to you / Raise the flag.

«¡Declara la independència! ¡No deixes que et facen això! Fabrica la teua moneda pròpia. Crea els teus propis segells. Protegeix la teua llengua. ¡Crea la teua pròpia bandera!» En origen, la cançó estava dedicada a Grenlàndia i les illes Fèroe, que romanen sota sobirania danesa. Naturalment, el govern xinès no va reaccionar gens bé; des de llavors, les autoritats de Pekín extremen la censura sobre els músics i els artistes estrangers que visiten el gegant asiàtic. Possiblement, Björk ja no tornarà a actuar mai en Xina. La cantant afirmà en la seua pàgina d’Internet que la cançó era en principi més personal que política, però afegí: «El fet que haja estat traduïda al seu sentit genèric, la lluita de les nacions reprimides, em dóna molta satisfacció. Vull desitjar a totes les persones i les nacions bona sort en la seua lluita per la independència.» En fi, durant els dies d’estada a Islàndia, calia escoltar la veu de Björk. (En un mercadet de Reykjavík, em vaig comprar tres discs seus que encara no estaven a les meues prestatgeries.)

Quant als vídeos, impressiona el de “Joga”, tema inclòs al disc Homogenic. El film està dirigit per Michel Gondry. La veu de la cantant i un grup de cordes acompanyen imatges metafòriques d’Islàndia, terra de falles, volcans, glaceres, rius i salts d’aigua. Cap al final del vídeo, el pit de Björk s’obre i mostra un interior cavernós que remet al subsòl islandès. (L’illa és travessada per una enorme fractura de l’escorça terrestre.) Pel mes de març, s’inaugurava al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York una retrospectiva de l’artista islandesa. L’exhibició, que recorria vint anys de la seua carrera, mostrava obres visuals, videoclips, pel·lícules, peces de vestuari i instruments utilitzats en moltes de les seues actuacions. La mateixa Björk havia escrit el programa junt a l’escriptor islandès Sjón Sigurdsson. El recorregut acabava amb una peça fílmica i musical orquestrada per la companyia de 3D Autodesk i Andrew Huang. Björk és una artista extraordinària i innovadora les contribucions de la qual a la música, el vídeo, el cinema, la moda i l’art contemporanis han tingut impacte, a nivell mundial, en tota la seua generació. L’exposició fou closa ahir.