dimarts, 31 de març del 2015

Un vell de barba blanca que travessa parets

Si es repassen els dogmes de les diferents confessions, podem arribar a la conclusió que la religió té poc d’universal. Però els experiments han fet brollar una capa subjacent més simple. Per exemple, uns psicòlegs van contar a grups de voluntaris una història en què Déu atenia cinc problemes alhora. Els creients de qualsevol confessió monoteista acceptaren la narració amb naturalitat; Déu té, segons ells, poders cognitius il·limitats. Però si se’ls demanava recordar la història una estona després, quasi tots contaven que Déu atenia els cinc problemes un darrere l’altre: el seu subconscient havia humanitzat l’omnipotent Déu de la doctrina. Les recents investigacions en psicologia cognitiva, neurobiologia i antropologia cultural han revelat que la majoria dels creients, sense importar el seu culte, té interioritzat un model extremadament antropocèntric de Déu. No sols posseeix figura humana, sinó que utilitza els mateixos processos de percepció, raonament i motivació que les persones. Les creences explícites sobre la divinitat són molt distintes entre religions, però els supòsits tàcits són quasi idèntics per a la majoria de persones. La característica central de qualsevol religió és un nucli de creences sobre actants no físics. Aquesta mena de “percepcions sobrenaturals” —que també apareix en la fantasia, els somnis i les supersticions— està molt condicionada pel nostre coneixement del món real. D’acord amb aquest coneixement, un esperit seria una classe especial de persona, capaç de travessar parets. Déu comparteix, doncs, moltes limitacions humanes dins el cap dels creients. Les creences subconscients de la gent religiosa de qualsevol credo són extraordinàriament semblants: els actants sobrenaturals exerceixen una vigilància permanent sobre el comportament moral de la persona, amb accés instantani als seus pensaments i als seus desitjos més íntims. Els creients de qualsevol culte també alberguen creences sobre l’existència i les propietats d’aqueixos ens sobrenaturals, i solen guardar símbols o amulets que els representen, i celebrar rituals en el seu nom. Cada grup social sol atribuir a aqueixos ens el seu sistema moral, i la seua pròpia cohesió social. Els científics cognitius han reunit moltes evidències que proven com aquesta espècie de religió natural sorgeix de qualitats humanes universals —com la capacitat per a simular relacions amb personatges ficticis— que no són específiques de l’experiència religiosa, sinó conseqüència de tenir el cervell més desenvolupat i les estructures socials més complexes i estables que les evolucionades en cap espècie animal del planeta.