Vaga general al sector educatiu

Quan les seues polítiques són rebutjades per una majoria social aclaparadora, els governants han de buscar alguna eixida: plantar cara a la contestació, fer-se els morts o llançar la tovallola. Aquests dies, assistim al rebuig majoritari de la política educativa del Govern. La Plataforma Estatal per l’Escola Pública ha convocat una vaga general per a demà 24 d’octubre. Estan cridats a secundar-la els grups (professorat, famílies i alumnat) vinculats a totes les etapes del sistema educatiu: educació infantil i primària, ensenyaments secundaris i estudis universitaris. Es protesta contra els retalls, la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), l’augment de taxes universitàries, la política de beques... També es demana la dimissió del Ministre d’Educació, José Ignacio Wert. Al País Valencià, la convocatòria de vaga general compta amb suport de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, formada per les següents organitzacions: FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FETE-UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, SEPC, BEA, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica.

 

Cap govern no havia aconseguit concitar mai una oposició tan unànime als seus projectes, rebutjats per tota la comunitat educativa del sector públic i tots els partits de l’oposició. «De nou, hem de sortir al carrer per a recordar al Govern, en vespres de l’aprovació definitiva de la llei educativa més ideològica i retrògrada de la democràcia, que no compta amb el suport dels principals implicats en l’ensenyament públic. La LOMQE no corregirà els problemes, els multiplicarà; eliminarà l’equitat i crearà camins educatius diferenciats d’acord amb el nivell socioeconòmic de les famílies», afirmen des de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic. Des d’Escola Valenciana, s’alerta sobre el futur de la llengua: «No podem tolerar que la LOMQE garantisca l'ensenyament en castellà a qualsevol alumne del país i, en canvi, desatenga els programes d'ensenyament plurilingüe en valencià, que venien donant uns resultats òptims.» En fi, per als convocants, bé que ja estiga aprovada al Congrés, la LOMQE encara pot ser aturada. «Hui més que mai, la comunitat educativa ha de secundar una vaga general per a mostrar el rebuig generalitzat a les polítiques de retalls dels governs central i autonòmic. S’ha de dir no a la LOMQE. S’ha d’exigir la seua derogació.»

Tornem al principi. Davant la contestació generalitzada (el professorat dels centres concertats també s’ha adherit a la protesta; la Federació de Sindicats Independents d’Ensenyança, majoritària a l’ensenyament concertat, convoca la seua pròpia vaga), ¿quina ha estat l’eixida del ministeri? ¡Ha decidit de plantar cara! ¿Com? Amb unes manifestacions que freguen el surrealisme. Montserrat Gomendio, Secretària d’Estat d’Educació, declarava ahir: Las movilizaciones no obedecen a razones relacionadas con la reforma educativa, sino con las mejoras salariales y disminución de la carga lectiva y de número de alumnos por clase. Pero hay que tener en cuenta, de cara a los padres, que el colectivo de docentes tiene un puesto de trabajo asegurado y que, sin embargo, los padres se están enfrentando a unas tasas de desempleo muy elevadas, a una serie de dificultades económicas muy importantes. Total: plantar cara, falsejar la realitat i tractar de trencar la unitat d’acció de les entitats convocants. Gomendio sap bé que les reivindicacions salarials no són l’objectiu prioritari d’aquesta vaga. I també sap que el professorat interí no té assegurada cap feina. De fet, molts interins han anat al carrer a causa de les mesures preses pel seu Ministeri.

 

En realitat, ¿quin és l’objectiu principal de la vaga? Combatre la privatització de l’educació i la segregació de l’alumnat més desfavorit —assumpte que toca de ple els pares. Es tracta, en definitiva, d’un combat per la llibertat; evitar que bona part dels ensenyaments obligatoris caiguen en mans de centres manifassejats per l’Església és una qüestió d’higiene social. L’Estat ha de garantir la pluralitat, l’absència d’adoctrinament, la llibertat de pensament i la independència dels docents. I tot açò sols ho garanteix l’ensenyament públic. Només cal fixar-se en els sistemes educatius de països republicans i laics del nostre entorn. ¿Quan ens desfarem de les influències clericals?