Monyicotades

La dreta sol llevar importància a les inclinacions feixistes dels seus, però alguns episodis violents esdevinguts en Espanya i altres països europeus (a Grècia, han provocat la detenció de la cúpula d’Alba Daurada) demostren que el feixisme reviscola de manera inquietant. El verí cova a les pròpies files del PP; afecta fins i tot alcaldes i altres càrrecs elets. Les fotos de cadells de Nuevas Generaciones fent el salut feixista i posant amb banderes nazis o franquistes no han perdut, per tant, vigència. Diferents periodistes han aclarit que les imatges haurien estat filtrades per la mateixa organització juvenil del PP. No era casual que les fotos correspongueren a joves de la Costera i la Safor, feus d’Alfonso Rus; hom assistia a l’enèsima escaramussa en la guerra interna pel poder que mantenen Rus i Serafín Castellanos. La filtració assolí notorietat a tot l’Estat. Els mitjans de comunicació espanyols se’n feren ressò.

Els alcaldes de Xàtiva i Gandia tingueren idèntica reacció: titllaren els fets de monyicotades i els van llevar importància. Ara bé, com els joves concernits no han entonat un mea culpa creïble —Jorge Roca, secretari d’esports del PP xativí, fotografiat amb una bandera ultra en un torneig de futbol, digué a través de Twitter que no havia advertit la presència dels símbols racistes—, els partits de l’oposició i diferents moviments socials no han cessat de demanar al PP que prenga mesures polítiques i disciplinàries contra els dirigents juvenils que apareixen a les fotos. Durant un plenari municipal, l’alcalde de Xàtiva va dir, referint-se a Jorge Roca: «S’ha massacrat un xiquet per fer-se una foto amb una bandera. Quan la gent demana disculpes, s’accepten.» En fi, el primer edil apel·lava, sense saber-ho, al sagrament catòlic de la reconciliació: hom confessa que ha pecat, el capellà absol la culpa i llestos.

S’oblida, però, que l’absolució exigeix vàries condicions: examen de consciència, dolor pel mal comès, penediment sincer, voluntat de reparar el dany causat, propòsit d’esmena i compliment d’una penitència. Això sí, en política, les coses són més simples. Els cadells peperos haurien d’haver fet tres coses: condemnar clarament el feixisme, el nazisme i la xenofòbia, explicitar el seu propòsit d’esmena i assumir la corresponent responsabilitat. Com no han fet res d’això, les seues disculpes no són creïbles. S’ha de tenir present, a més, altra circumstància concomitant: la dreta es resisteix a complir la Llei de Memòria Històrica; Franco encara és alcalde honorari de Xàtiva. Per al PP, l’obertura de foses i la retirada de símbols franquistes obren velles ferides. En canvi, els saluts feixistes dels seus cadells són monyicotades. «Estos xiquets no saben què és el feixisme, ni l’arc, ni les fletxes», afirmava Rus dies passats.

¡No han de saber-ho! El franquisme sociològic encara és vigent a la nostra contrada. Alguns joves el palpen al seu entorn més pròxim. (Uns familiars de Jorge Roca, presents al plenari municipal citat més amunt, van reptar el portaveu d’Esquerra Unida amb aquestes paraules: «Ja ens veurem al carrer.») En qualsevol cas, la ignorància demostraria l’escassa preparació política dels monyicots, futurs responsables de governar les institucions democràtiques. Perquè allò més preocupant dels episodis que comentem és la perspectiva que dibuixen. Els joves retratats fent el salut feixista, o posant amb banderes i símbols ultres, podrien ser futures autoritats locals, autonòmiques o estatals (regidors, alcaldes, diputats, consellers, ministres). Alguns, com la regidora canalina Carmen Melissa, ja ho són. L’exigència de responsabilitats als joves de Nuevas Generaciones no és, per tant, un assumpte merament intern, com va dir Jorge Herrero, president del PP xativí.

Els demòcrates estem molt interessats a saber de quina cama coixejaran les futures generacions peperes. Més que res, per anar mentalitzant-nos a allò que ens espera. Pel que es veu, la dreta no abandona la seua visió benèvola del règim franquista; segueix pensant que el dictador fou un cap benefactor, artífex d’un llarg període de pau. I transmet aquesta visió esbiaixada als seus cadells. En països del nostre entorn (França, Alemanya), enaltir el nazisme i l’odi racial es considera una activitat delictiva. Ací no passa res. Ha estat la justícia estrangera, concretament una jutgessa argentina, qui ha recordat la cara més bruta i cruel de la repressió franquista.

 

(publicat a Levante-EMV, el 05/10/2013)