Nits de lluna plena

Total: que uns suïssos han descobert que la Lluna influeix en els somnis dels humans. ¡Quina notícia!  Concretament, uns investigadors de l’Hospital Psiquiàtric de la Universitat de Basilea han constatat que la lluna plena altera les secrecions hormonals i lleva la son. Han arribat a aquesta conclusió després d’estudiar una mostra de trenta persones. En ser publicats a la revista Current Biology els resultats de la recerca, la notícia s’ha escampat pertot arreu. Ja es veu que la ciència camina sovint dues passes endarrere de la literatura; que la lluna plena influeix en els humans és cosa que ja sabien els enamorats i els lectors de narrativa fantàstica. El satèl·lit provoca deliris com la licantropia. El cronista medieval Gervase de Tilbury atribuïa els deliris dels licantrops —homes que creien ésser llops i es comportaven com si ho foren— a l’aparició de la lluna plena. En fi, abans que algú descobrisca Amèrica per enèsima vegada, recordarem que els problemes, els maldecaps, també alteren el sistema hormonal i lleven la son.

Provoca insomni, posem per cas, una acumulació de pagaments que la gent ha d’afrontar de manera sobtada. A Xàtiva, sense anar massa lluny, els veïns es veuran obligats a pagar, durant els mesos d’estiu, el 70% dels imposts i taxes municipals, un maldecap que llevarà la son als aturats, als treballadors precaris i als pensionistes. Damunt, hem tingut pleniluni el passat dilluns i tornarem a tenir-lo el 21 d’agost. (El 14, dia d’inauguració de la fira, la Lluna estarà en quart creixent.) ¡Mãemeua! ¿S’imaginen vostès la quantitat de xativins i xativines que perdran hores de son durant el més d’agost? Els veïns domiciliats a l’Albereda —des de Plaça de la Bassa a Jardí del Bes— empalmaran la contaminació acústica de la fira amb la lluna plena. Només podran descansar una miqueta aquells que fugen espaordits. Però tornem als imposts. Ja sabran que el govern central, en mans del mateix partit que dirigeix els nostres afers locals, ha decidit d’augmentar els ingressos fiscals pujant els imposts indirectes, que no distingeixen entre pobres i rics. El Ministeri d’Hisenda ha pujat el tipus normal de l’IVA al 21%.

Aquest percentatge pot tenir sobre la son efectes més devastadors que el pleniluni. Imaginem que el propietari d’una casa situada a la ciutat vella vol reparar la teulada. (Es tracta —no caldria dir-ho— d’una pretensió encomiable; la rehabilitació d’edificis dinamitza l’activitat econòmica, promou l’ocupació en uns moments de crisi immobiliària i beneficia la conservació del patrimoni històric.) L’home demana tres pressuposts i descobreix que la reparació costarà 24.000 euros, però haurà de pagar 6.000 o 7.000 més —un milió llarg de les antigues pessetes— per diferents conceptes: IVA, llicència municipal, imprevists... Sense abandonar encara el seu projecte, es dirigeix a l’Ajuntament; vol saber si hi ha qualsevol tipus d’ajuda oficial (subvenció o préstec amb interès baix i condicions d’amortització favorables) destinada a la rehabilitació de vivenda antiga. La resposta és no. El nostre veí acut en última instància a diferents bancs, però troba que l’aixeta del crèdit està tancada. El pobre home arriba a casa i explica a la seua dona el seguit d’entrebancs que s’ha trobat. «¿D’on traurem els diners?», pregunta ella.

¡Heus ací una nova causa d’insomni! La parella de l’exemple no podrà agafar el son. Passarà les nits en vetlla durant la lluna nova, la creixent, la plena i la minvant. Nombrosos edificis del nucli històric de Xàtiva estan demanant a crits actuacions urgents de reparació de cobertes, cornises i façanes, però l’administració local no preveu, en aquests moments, cap tipus d’ajuda als seus propietaris. De manera que la ciutat vella corre el perill de caure a trossos. Caminar de nit per alguns carrers xativins fa por. Ja sé que no hi veurem el licantrop Waldemar Daninsky de La marca del lobo, pel·lícula dirigida per Enrique López Eguiluz en què l’inoblidable Paul Naschy —en realitat, Jacinto Molina— posava els pèls de punta. Però ganes de mossegar o de clavar una urpada als culpables de tanta alteració del somni no falten, no. Des d’ací, brindem una idea als científics de Basilea: haurien de cercar un antídot contra la descurança dels governants. Així, els ciutadans podrien dormir més tranquils, fins i tot les nits de lluna plena.

 

(publicat a Levante-EMV, el 27/07/2013)